De negre a blanc: la restauració del Crist de Lepant

Glòria Barrete -CR "No podíem ocultar aquesta policromia original tan bonica del Sant Crist de Lepant i per això sabem que quan els devots vegin la imatge començaran a enamorar-se de la peça de nou". Aquesta afirmació feta pel conservador i arxiver de la catedral de Barcelona, Robert Baró, és la clau de volta de la restauració del Sant Crist de Lepant que ha transformat la imatge de negre a blanc. Un canvi que pot sobtar, però que era necessari, ja que "la capa negra era brutícia i sutge", i hagués estat "un pecat" embrutir-la de nou, ha reconegut el degà de la catedral, Santiago Bueno, en roda de premsa davant dels mitjans.

Una restauració "necessària", encetada l'any 2020 amb els estudis diagnòstics previs, i que ha comportat un canvi radical en la talla "per apropar-se més al seu origen" i mostrar alhora "una devoció constant i més viva" en fer més evident la mort i Passió de Crist en el rostre.

I és que el Sant Crist de Lepant ha patit al llarg dels segles moltes vicissituds. Una imatge molt venerada sempre, treta en processó, i que s'ha anat arreglant periòdicament, fins i tot repintant-la a càrrec d'artistes en funció de les modes de l'època. "No se suportava gaire bé tenir una imatge en mal estat segles enrere", ha reconegut Ana Ordóñez, restauradora de la catedral de Barcelona. L'any 2020 la catedral s'adreça al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per encetar la restauració. La diagnosi ja va mostrar les dues grans intervencions que el sant Crist de Lepant havia patit al llarg del temps, així com les diferents capes de policromia afegida amb els anys, fins a unes cinc diferents. És quan s'inicia la restauració i es van eliminant capes, fins a arribar a la del segle XIX, i mostrar la imatge com era originalment i està documentada, blanca i no negre.

Un canvi que podia representar una polèmica i una dificultat, però que el Capítol catedralici ha anat seguint de prop i votant "unànimement", ha explicat Bueno. No s'ha canviat el color, recorda, sinó que el que s'ha fet és recuperar la imatge original. "Aquesta imatge no és negre des de fa molts anys, els gravats que es conserven de la talla ja mostren que era blanca deliberadament". Un cop les capes de sutge s'han anat retirant, la decisió era clara: "No es podia embetumar una policromia tan bonica".

I la restauració no ha acabat aquí. La diagnosi també ha revelat que la talla del sant Crist és més antiga del que es pensava. Les conclusions de l'estudi són que el Crist està format per una sola gran peça, de fusta de pollancre, i la creu que és de pi. Els braços estan ancorats, i el tronc és buit per dins per alleugerir la peça. Conté policromies nombroses i es veuen les intervencions al llarg del temps. La barba també va ser afegida a posteriori. "La devoció l'ha tunejat al llarg del temps", han explicat des de la catedral, en petits detalls que fan que no sigui igual a l'original. I quan es va fer? "Abans del segle XV segur", però caldrà una jornada d'estudi prevista per a més endavant per detallar-ne els detalls concrets.

Una imatge, la del sant Crist de Lepant, que representa Jesús a la creu en el moment de la mort. Una imatge ben documentada des de finals del segle XVI i al voltant de la qual hi ha una tradició molt antiga i arrelada. La tradició situa la imatge a la batalla de Lepant, presidint la galera que obria camí a la resta durant la batalla.

Un sant Crist que fins al segle XX ha estat situat sempre darrere de l'altar major de la catedral de Barcelona, i que a principis del segle XX es trasllada a la capella del santíssim sagrament per ordre del bisbe Irurita. En els darrers cinquanta anys no s'havia fet cap intervenció important, i en el moment d'iniciar la restauració "han vingut les sorpreses", han reconegut.

Una restauració física de la peça que també implica un patrimoni cultural immaterial, com el cos de portants del Sant Crist o la devoció popular del sermó de les set paraules. "Patrimoni que omple de sentit aquestes peces i que cal preservar".