La presència montserratina a Sicília: Palerm

Manuel Manonelles –CR Seguim el nostre tour de Montserrat al Món passant a una altra illa mediterrània on la presència montserratina també és especialment important: Sicília. I ho fem començant per una de les ciutats que, fora del Principat, tenen una de les herències històricament més riques d’aquesta devoció, Palerm. De fet només en aquesta ciutat hi ha referències, durant els segles, de quatre temples i vuit capelles dedicades a la nostra patrona.

Comencem per l’església el nom de la qual ja ho diu molt: Santa Eulàlia dels Catalans. Aquest temple propietat de l’Obra Pía, actualment desconsagrat i seu de l’Instituto Cervantes a la capitat siciliana, fou construït a cavall dels segles XVI i XVII. Substituïa la primigènia Santa Maria dei Catalani, del s. XIII, i que sempre havia estat l’església “nacional” dels catalans a Palerm. De fet, actualment s’accedeix al temple a través d’un edifici tardo-renaixentista conegut, també, com la Loggia dei Catalani.

Doncs bé en aquest temple, tot i estar dedicat –en la darrera advocació- a la patrona de Barcelona, hi hagueren dos altars dedicats a la Madona de Montserrat, dels que se’n conserven sengles teles al museu diocesà de la ciutat. En destaquem i reproduïm una magnífica taula, obra signada i datada el 1582 per l’autor palermità Giacomo Sirena, que representa a Santa Eulàlia acompanyada de Santa Cristina i Sant Vicenç Ferrer, això sí als peus de la muntanya santa coronada per la nostra Marededéu.

Una obra molt interessant no sols per la seva particular iconografia, sinó també per la detalladíssima representació de la muntanya, del monestir i les ermites, així com de la munió de peregrins que, fa segles, ja omplien Montserrat i els seus camins.

També cal subratllar l’existència d’una parròquia de Santa Maria di Montserrato, de profundes arrels històriques i que tenia el seu temple a Piazza Castello, al barri de San Pietro, construcció barroca destruïda en els bombardejos de 1943. Així després de la segona Guerra Mundial, i a manca d’església, la parròquia es va traslladar a l’antiga capella de l’Istituto delle Croci, on encara es troba avui. En canvi, la imatge que presidia l’esmentat temple derruït sobrevisqué i es conserva actualment també a l’esmentat Museo Diocesano di Palermo.

Una altra església de la ciutat que compta amb una capella d’advocació montserratina és Santa Maria degli Angeli, popularment coneguda com l’església de La Gancia. Allà, a l’antiga capella Requesens, restaurada a costes d’aquesta família d’origen català per l’arquitecte Filippo dei Bertolini el 1528, encara avui s’hi conserva un interessant quadre de temàtica montserratina d’Antonello Palormita.

Igualment es dóna el cas a Santa Maria la Nuova, amb una capella, en aquest cas presidida per un impressionant quadre efectuat el 1774 per Antonio Mano, en la que la nostra Marededéu és representada en mig de Santa Ninfa, Sant Blai, Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.

Acabem mencionant també la barroca església de Sant Domènec. En el seu transsepte s’hi troba també una capella dedicada a Montserrat. En aquest cas va acompanyada de Sant Blai bisbe i Sant Antoní de Florència. Una mostra més de com de viva i important havia estat la devoció a la moreneta en aquesta ciutat.