Vés al contingut
Catalunya Religió dt. 9/08/2022
panta

Josep Gordi –CR | Segur que en algun moment hem sentit o llegit: "L’aigua és vida!". Certament, sense aquest element no poden créixer les plantes i, sense aquestes, no viuen la resta d’espècies. Per tant, quan no hi ha aigua, la vida quasi desapareix. Apareix el desert, on predominen les roques, la sorra i el vent. Ara bé, l’aigua també és un element simbòlic. Per moltes tradicions espirituals té un valor purificador i a vegades guaridor.

Només cal recordar els santuaris relacionats amb un brollador, una font... Com el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut a la Garrotxa. El pare Ramon Ribera-Mariné em va enviar el text de benedicció de l’aigua, anterior a la reforma del 1957. En reproduïm un fragment per constatar els valors de l’aigua.

O Déu, el teu Esperit planava sobre les aigües, ja al mateix començament del món, perquè la natura de les aigües concebés la virtut de la santificació'.

O Déu, que rentant del mal del crim per les aigües, ja mostrares en el Diluvi una imatge de la regeneració́, de tal manera que un mateix element misteriós fos, alhora, terme dels vicis i origen de les virtuts”.

En conclusió, l’aigua és imprescindible, tant per la vida biològica com per l’espiritual.

L'aigua, un bé escàs

Les repetides onades de calor d’aquest estiu, així com la llarga sequera que vivim han portat que les reserves d’aigua  estiguin en nivells alarmants. Els principals embassaments estan per sota del 50% de  la seva capacitat. En canvi, un any enrere, se situaven trenta punts per sobre. Davant d’aquesta situació alguns municipis ja han començat a patir restriccions i aquestes poden estendre’s a tot el país al llarg de la tardor.

En aquesta situació d’escassetat d’aigua, comencen a plantejar-se mesures d’estalvi tant en l'àmbit domèstic com en l'agrícola i l'industrial. Cal prendre consciència que l’aigua s’està convertint en un bé escàs i cal preparar-se a viure amb menys aigua, sobretot, per l’escenari d’emergència climàtica en què vivim.

No és la primera vegada que patim greus problemes d’abastiment d’aigua. Sense anar més lluny el 2008 vam viure un moment molt crític amb els embassaments al voltant del 20%  i van començar a plantejar-se diverses alternatives tècniques. Portar aigua de la vall del Roine o connectar l’aigua de l’Ebre que abasteix la costa tarragonina amb el sistema Ter-Llobregat que proveeix l’àrea metropolitana. Finalment, cap d’aquestes alternatives va executar-se. Per què? Senzillament, perquè va ploure.

En aquest procés va produir-se un fet molt curiós. El conseller de Medi Ambient del Govern de la Generalitat de Catalunya, que era un agnòstic confés, va demanar a la Mare de Déu de Montserrat que plogués. El titular periodístic no es va fer esperar: Salvats per la Moreneta!

Pregàries per demanar la pluja?

Com a societat cal preveure totes les mesures de gestió i d’estalvi  per assegurar l’aigua a les nostres cases així com a les activitats econòmiques. En aquest marc que vivim i que, segurament, s’accentuarà, en els propers anys, per què no hem de fer servir la força de la pregària per demanar que arribin les pluges que reguin boscos i camps i permetin tornar a omplir els embassaments?

Cal tenir present que les rogatives i les processons per demanar que plogui tenen una llarga tradició històrica. Fins i tot el Missal Romà presenta una pregària per demanar la pluja:

Déu totpoderós i etern, en vós vivim, ens movem i som. Concediu-nos la pluja que ens convé i, juntament amb el pa de cada dia que us demanem, doneu-nos també els béns eterns. Per nostre Senyor Jesucrist

En conclusió, fem un bon ús de l’aigua i no oblidem de pregar tot mirant el cel.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.