Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Conèixer la Companyia de Jesús amb Pere Borràs

(Carla Herrero - CR) Pere Borràs i Duran (Barcelona, 1948) va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1956. Va estudiar Humanitats, Filosofia i lletres i Teologia. Amb els anys ha tingut diverses responsabilitats entre les quals, ser el Superior Provincial dels Jesuïtes de Catalunya. Actualment és vice-president del patronat Jesuïtes Educació, delegat d’Educació dels Jesuïtes de Catalunya i director de l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat. Entre les seves obres destaquen Pregària des de la vida i Preguem amb Sant Ignasi de Loiola.

En Pere Borràs no havia pensat mai en ser jesuïta. De molt jovenet, quan estudiava als escolapis,  anava a un casal de jesuïtes a jugar al futbolíi a veure pel·lícules de cine. El fet de passar hores i hores allà i de compartir vivències amb aquella gent va fer que un dia digués “Jo vull ser com ells”. A partir d’aquí comença una llarga aventura en el món de la religió que li ha permès viure la vida que ell ha escollit.

El pare Borràs ens rep al seu despatx del carrer Roger de Llúria. Un espai alt, lluminós, tranquil i que denota molta humilitat. Un context adient per explicar-nos què significa formar part de la Companyia de Jesús, una orde creada el 1540 per Sant Ignasi de Loiola.

 

Els Jesuïtes

Cada congregació i orde religiosa llegeix l’evangeli a la seva manera. La Companyia de Jesús, coneguda popularment com els “Jesuïtes”, el que els crida l’atenció de l’Evangeli és que Jesús ajuda sempre, de qualsevol manera i en qualsevol àmbit. És per aquest motiu que els Jesuïtes no tenen una tasca concreta que els defineixi. “Estem al servei de l’Església segons les necessitats del món” afirma el pare Borràs. Aquest ampli concepte engloba diverses actuacions que es concreten en cada realitat.

 

Actualment a Catalunya els Jesuïtes estan actuant en uns àmbits prioritaris que el pare Borràs expressa amb molt èmfasi. D’un costat ajudar la joventut, ajudar-la a trobar un sentit a la vida. També ajudar els immigrants. Ajudar-los a cohesionar-se amb la societat. “Hem d’aprendre de tot el que ens aporten, que és molt” diu Borràs, convençut. L’espiritualitat és un altre tema fonamental a tractar pels Jesuïtes. Asseguren que hi ha molta gent que busca ajuda en aquest món materialista. Sant Ignasi va fer una pedagogia de l’espiritualitat íntima que cal continuar practicant per trobar un sentit dins aquest món que ens envolta. I finalment, el món de la cultura, de l’intel·lecte. “Volem estudiar el perquè de les coses. Necessitem gent preparada pel diàleg interreligiós”. Així doncs, amb mentalitat oberta i preocupats per diversos sectors de la societat, els Jesuïtes actuen per generar justícia social com a base de totes les seves tasques. Creuen que la fe cristiana per se porta aquesta desitjada justícia social. “Treballar per la justícia és treballar per l’Evangeli. Som una corrent de pensament en què fe i justícia són un binomi” afirma Borràs. Explica que amb aquesta base poden arribar a tota la societat.

 

Es consideren “exploradors” perquè sempre estan al límit de les coses. L’exemple que ens posa és fàcil d’entendre. “Nosaltres volem una societat més justa i per això hem d’arribar a tothom. És important fer accions socials en els casals del Raval, però també és important estar al costat dels empresaris i futurs empresaris catalans i per això també estem presents a ESADE. Participar en la seva formació també és important”. Allò que diu ho sent. La seva implicació és total i el seu convenciment amb la seva orde, també. Tant és l’amor que té per l’Evangeli i per Crist, que quan explica com va sorgir aquesta unió Borràs assegura que: “Em vaig enamorar de l’Evangeli”.

 

Relacions amb el Vaticà

Sovint, als jesuïtes se’ls qualifica de “sector progressista” dins l’església i això fa pensar amb desavinences amb el Vaticà. El que molts cops es desconeix és que el Papa és el superior de la missió de la Companyia de Jesús. El pare Borràs explica que “El Papa és el símbol de qui veu la realitat de tot el món”. És ell qui els encarrega missions a nivell global. En l’última petició que els va fer Benet XVI, els va encomanar una missió solidària amb Àfrica i l’Orient Mitjà. No obstant la bona relació amb el Papa hi ha aspectes que els inquieten. “Ens preocupa el muntatge que es projecte del Vaticà. L’església en sí va molt més enllà d’aquesta imatge superficial”.

 

El dia a dia d’un jesuïta

En Pere Borràs, com la resta de jesuïtes, viu en una comunitat. La seva es troba a Bellvitge i està composada per cinc persones. Es considera com “el germà gran”      -encara que no és el que té més anys- perquè ell és qui ha de vetllar pels altres. Tots plegats formen una família, diferent, però en definitiva, una família. Les despeses es comparteixen, es posen tots els diners en comú. Cada matí, a tres quarts de vuit fan una missa i després esmorzen tots plegats. Durant el dia, però, el pare Borràs sempre troba un moment per fer una pregària personal. Cadascú té la seva feina. El pare Borràs treballa a Cristianisme i Justícia i a Jesuïtes i educació. “Formo a professors, acompanyo a persones, dono exercicis... ajudo a formar espiritualitat i valors” Així defineix la seva tasca. Al migdia normalment dinen junts i a la tarda tornen a la feina. I així durant tota la setmana. “Els dimarts són sagrats” exclama amb èmfasi. Aquell dia és la reunió de la comunitat. Primer, però, se celebra una missa i després parlen de tots els temes que els preocupen, des dels més personals fins a aquells que afecten la societat en general. I amb aquesta humilitat, senzillesa i altruisme passen els seus dies. Els jesuïtes posen l’accent de la vida en la motivació, l’empenta i la vocació. Busquen Déu en totes les coses.