Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) La notícia saltava als mitjans fa uns dies. Per primera vegada una escola concertada passava a formar part de la xarxa pública. Parlem de l'escola Immaculada Concepció de Barcelona, propietat i projecte de la congregació religiosa de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que a partir del proper mes de setembre iniciarà curs com a escola pública. 

Són moltes les qüestions que han sorgit aquests dies als mitjans de comunicació, però també a les xarxes socials i en alguns cercles educatius, sobretot d'escola concertada. Es podia haver fet més? Com és que altres congregacions amb escoles no se l'han quedat? El professorat passarà a ser funcionari públic? Les famílies hi estan d'acord?

El procés no ha estat ni fàcil ni ràpid. Des de l'any 2011 l'escola comença a perdre línies. "Oferíem dos P-3 i ens quedàvem només amb un", relata Núria Dausà, portaveu de l'escola Immaculada Concepció de Barcelona. El barri de l'Eixample pateix, com altres, una baixa natalitat. Això, sumat a que a la mateixa zona de l'escola hi ha molta oferta d'escola concertada i de projecte educatiu similar, va precipitar molt les coses. "Va ser en aquell moment quan ens vam començar a moure, i molt", explica Dausà.

Van anar a la Fundació Escola Cristiana per demanar si aquestes institucions escolars petites com la seva podrien tenir un recolzament a través d’un paraigües general i així poder tenir més difusió i més visibilitat. Però no va ser possible perquè la Fundació no podia prendre partit per una institució per sobre de les altres. Van seguir movent-se amb cooperatives, associacions, amb universitats, inclús amb altres escoles concertades i fundacions escolars com la Fundació d’Escoles Parroquials, però sense èxit.

Paral·lelament a això, van contactar amb gent del Consorci d’Educació des del districte. L’any 2016 el Consorci fa públic que busquen escoles al barri de l'Eixample que comptin amb pati per poder-les passar a la xarxa d’escoles públiques. "En el barri no hi ha manera d’adquirir espais amb pati, únicament troben baixos però sense pati". En aquell moment es va preguntar pels requisits. L’estiu del 2016 l'escola té el primer contacte amb el Consorci. I des d’aquell moment s'ha continuat amb tot el procés.

L’any 2017 es realitza la primera reunió amb la Congregació per parlar d'aquest tema. "La Congregació en principi preferia una altra opció, és comprensible perquè la xarxa pública, des de la desconeixença, feia una mica de respecte", expliquen. L’any 2018 el Consorci visita l’escola per decidir la seva viabilitat. "Van veure la viabilitat i van presentar la documentació específica per establir un Decret que ho fes possible. L’any 2019 el Parlament aprova el Decret on s’expliquen tots els passos a fer en cas que una escola concertada passi a formar part de la xarxa de titularitat pública.

Dausà confessa que enguany a P-3 només hi havia 14 nens. "Estàvem perdent la línia i ja teníem només una línia de cada curs. Si ara ja perdíem P-3 la cosa es feia totalment inviable". Aquest, afirmen, va ser el detonant perquè les religioses, que ja ho tenien tot preparat, acceptessin la proposta del Consorci. "El Consorci preferia una oferta de compra però la Congregació preferia un lloguer i no perdre l’edifici". I així ha estat. El Consorci té un arrendament d’un mínim de 17 anys, perquè es faran moltes obres de renovació i millora, i després tindran un contracte per a cinc anys, prorrogables.

L’escola, però, continua sent com és, concertada, fins al setembre de 2020, moment en que passarà a ser escola de xarxa pública. Durant aquest temps la nova directora anirà a l’escola a treballar amb l’equip directiu existent per anar ajustant el projecte, fent els canvis necessaris i coneixent el personal.

Professorat i PAS

El professorat i el personal d’administració i serveis entraran en un contracte d’extinció, vol dir que tenen la plaça assegurada a l'escola fins a la jubilació. "Evidentment no podrem optar a cap lloc d’altres centres públics perquè òbviament no hem fet les oposicions", recorda Dausà.

Entrarà gent nova, funcionaris públics, a mesura que l'escola vagi creixent. "Nosaltres continuarem amb el nostre conveni com fins ara i els de la pública tindran el seu". Si cobren més els de la pública és perquè tenen el complement de mobilitat per poder ser destinats a qualsevol lloc. "Nosaltres això no ho tindrem". Tot i així, se'ls manté l’antiguitat i tot el que ja es tenia. "A nivell de sou serà diferent, s’entén, però nosaltres sortim guanyant a nivell d’hores lectives i de jornada laboral", explica Dausà. "La nostra jornada laboral serà la mateixa però els de la pública tenen menys hores lectives que els de la concertada. Això es nota molt a la secundària, en què la jornada a la concertada és de 24 hores dins l’aula, jornada lectiva, i a la pública és de 18 hores, perquè tenen més hores de reunions per departament, etc".

Aquesta continuïtat i estabilitat pel professorat també ha donat molta tranquil·litat a les famílies de l'escola. "Els mestres i professors dels seus fills continuen sent els mateixos, i pel professorat ha estat una alegria perquè cada any acomiadàvem quasi dues persones per curs, era angoixant i molt trist".

Econòmicament l’escola era insostenible. Sense les aportacions extres de les famílies les escoles concertades no són viables econòmicament perquè l'administració no cobreix tot el cost escolar. I si no hi ha prou alumnes, l'escola és totalment inviable. Però a més, expliquen, emocionalment "es patia un desgast molt gran també".

El procés que es va iniciar l’any 2016 s’ha fet a poc a poc i això per a la Congregació ha facilitant l’anar paint que perdien una escola. "També ajuda saber que la comunitat viurà en el mateix edifici, tot i que amb espais diferenciats i segellats, però des d’on podran seguir veient infants corrents al pati, per exemple".

Núria Dausà, que porta més de trenta anys a l'escola i durant set anys ha estat la representat de la titularitat a l'escola, explica que el perfil de famílies a l’escola ha canviat molt d’uns anys cap aquí. "Les famílies de fa vint anys recorden una escola que ja no és la d’ara, a nivell d’evangelització parlo". Actualment les famílies de l’escola no posen en el seu rànquing de prioritats la transmissió de la fe ni que l’escola sigui religiosa, sinó que prioritzen l’educació en valors, o la preparació intel·lectual dels seus fills, "la part de transmissió d’Evangeli quedava en últim lloc". Aquest fet, afirma, també va ajudar a entendre que era necessari el traspàs. "Però el que teníem claríssim és que el carisma concepcionista no es perdia".

La Congregació té com a missió fundacional estar present en el món educatiu, la promoció de la dona, i ajudar el desvalgut. "Això continuarà perquè des de l’escola pública també es fa tot això. El carisma no es perd, s’adapta a la nova realitat i es transforma en valors que comparteix el gran gruix de la societat".

Famílies

En el Consell Escolar el traspàs a escola pública es va acceptar per unanimitat. "Era un dels requisits tenir el suport del Consell Escolar i, tot i que podria haver sortit per majoria, va sortir per unanimitat". Hi haurà un tant per cent, afirma Dausà, com és habitual i passa sempre, "que potser va venint a l’escola buscant un ideari cristià propi i que ara no el tindrà però aquests casos són de molt poques famílies i ens hem compromès a ajudar a qui vulgui i necessiti un centre religiós a trobar el seu lloc, d’oferta al barri hi ha".

Majoritàriament, però, a l’assemblea que es va fer les famílies estaven molt contentes. "Vam citar les famílies per una assemblea extraordinària i el que elles pensaven és que anunciaríem que l’escola tancava". Ara, reconeix, sorgeixen dubtes i preguntes. "És normal, dubtes dels rebuts, del professorat, etc". Ja s'ha presentat a les famílies la nova direcció i tot ha anat molt bé. Dausà recorda que "si hi ha transparència en els processos i possibilitat d’informar de tot, sempre tranquil·litza molt tothom".