Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Parròquia del Carme) 'Un valor per redescobrir'. Aquest és el títol de la taula rodona que organitza la parròquia de la Mare de Déu del Carme per celebrar la darrera restauració feta a l'església. L'acte serà aquest 23 de novembre a les 19:00 h de la tarda a la mateixa parròquia. 

Aquesta darrera restauració s'ha centrat en els elements artístics del presbiteri: l'esgrafiat, el retaule i la imatge de la Mare de Déu. 

A l'acte hi intervindran la restauradora de béns culturals i responsable de la restauració dels Murals i del Presbiteri, Núria Piqué; el vitraller i responsable de la restauració dels vitralls, Jordi Bonet; i els historiadors de l'art Bernat Puigdollers i Aleix Catasús

A més, el diumenge 28 de novembre, la parròquia del Carme celebrarà una missa amb la presència del bisbe auxiliar de l'Arquebisbat de Barcelona, Sergi Gordo.

Un temple parroquial al cor del Raval

Qui no coneix la plaça del Pedró del Raval de Barcelona? La trobem al capdavall del carrer de sant Antoni Abat. Allà trobem la capella romànica de sant Llàtzer i l'airós monument de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. D'altra banda en aquesta plaça trobem l'inici de dues grans artèries del Raval: el carrer del Carme i el carrer de l'Hospital.

Doncs, bé, a tocar d'aquesta plaça del Pedró s'aixeca el temple parroquial de la Mare de Déu del Carme. Es tracta d'un edifici inaugurat l'any 1913, ara fa poc més de cent anys. L'església amb els altres edificis parroquials forma un conjunt molt ben acabat, amb la unitat que li dona el totxo d'obra vista.

Hem de situar la història d'aquest temple en el context de la història de la Parròquia del Carme. Aquesta, com a institució, fou creada l'any 1835 i tingué la seva seu en l'església del Monestir de les Jerònimes. L'any 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, tant l'església com el monestir van quedar durament malmesos. I en aquell mateix 1909 s'enderrocaren les restes.

Calia aixecar un nou temple parroquial del Carme. El projecte fou confiat pel bisbe Joan Josep Laguarda a l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881-1966), professional i home del seu temps, molt influenciat pels corrents del Noucentisme i del Modernisme. L'estructura de l'edifici, per la seva complexitat amb diversos cossos, es va anar enllestint en diferents fases: primer la nau de l'església (1911-1913), després el campanar (1923-1924) i posteriorment la resta d'edificis parroquials.

Quan entrem en l'església del Carme la primera sensació que tenim és la de foscor. El perquè d'aquesta foscor l'endevinem molt aviat: les voltes del temple estan molt i molt ennegrides. Això fa que la sensació de poca llum a l'interior sigui molt forta. Un cop més hem de fer referència a la història de la nostra església: inaugurada l'any 1913, pocs anys després, exactament el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, el foc malmetrà d'una manera evident tot l'interior: voltes, columnes, vitralls, frescos, retaule i altres. Amb el pas dels anys alguns elements s'aniran restaurant, però les voltes –degut a la gran alçada del temple— restaran brutes, profundament enfosquides i l'església del Carme continuarà fent aquella sensació de molt poca llum, d'església "tenebrosa".

Pel que fa a l'edifici, l'església és de planta basilical, de tres naus amb capelles laterals en quatre trams idèntics i un cinquè de majors dimensions ocupat per la capçalera del temple. La nau central és coberta per voltes curvilínies sostingudes per pilars cilíndrics, mentre que les laterals es presenten subdividides per la presència del forjat de la tribuna que les recorre. Tots els murs, pilars i portants de l'interior es presenten revestits amb esgrafiats bicolors a base de sanefes contínues entrellaçades. El presbiteri, coronat per un gran arc parabòlic, conté un dosser daurat amb una imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada amb pintures murals que representen la glòria celestial.

Cal dir que, de mica en mica, es van recuperant elements del temple del Carme. Fa uns vint anys es restauraren els vitralls, el fresc de la dreta, obra de Darius Vilàs (Barcelona 1880-1959), les capelles i les voltes de la nau lateral dreta. El fresc de la banda esquerra, també de Darius Vilàs, fou restaurat l'any 2019. I l'any anterior el baptisteri.

Els murals, de grans dimensions, escenifiquen motius carmelitans. L'un, el de la dreta, representa l'aparició de la mare de Déu del Carme al papa Joan XXII, fent-li donació del privilegi sabatí del sant escapulari. L'altre fresc, el de l'esquerra, ens presenta la donació de l'escapulari a sant Simó Stock, fundador de l'orde del Carmel.

Els vitralls, obra també de Darius Vilàs, són un important conjunt, format per cent quaranta-quatre vitralls de diverses formes i mides. Aquest conjunt segueix un programa iconogràfic, cromàtic i formal, molt rigorós i coherent.

Els finestrals situats a ambdós costats de la nau, seguint l'estructura arquitectònica, són situats en els quatre panys definits per les columnes de la nau. Els vitralls de cada pany són distribuïts formant quatre rengles de quatre finestrals cadascun. Hi apareixen motius florals i hi figuren sobretot àngels i sants.

Acabem aquest inventari fent referència a tres elements iconogràfics: la Mare de Déu cremada, el quadre de Darius Vilàs de la capella del Santíssim i la imatge de la Mare de Déu del Roser. Pel que fa a la Mare de Déu cremada, quan l'any 1909 fou destruït el temple de les monges Jerònimes, durant els fets de la Setmana Tràgica, aquesta imatge fou l'únic objecte de culte respectat per les flames, aparegut entre els munts de runa i cendres. El temple actual la guarda com una joia i la venera amb el sobrenom de "Mare de Déu Cremada". El quadre de Darius Vilàs ens recorda que l'artista decorà la capella amb un motiu eucarístic. La decoració, emperò, desaparegué el juliol de 1936, quan l'església fou cremada. Sortosament fa pocs anys que es pogué recuperar el quadre-esbòs que Darius Vilàs havia pintat abans d'escometre el fresc. I, finalment, pel que fa a la imatge de la Mare de Déu del Roser, cal dir que és una talla barroca que no se sap massa bé com arribà a la Parròquia del Carme.

Si avui –novembre del 2021—entrem a l'església del Carme, us sorprendrà la instal·lació d'una gran bastida al presbiteri. Es tracta de treballs de restauració de tot aquest espai, particularment el retaule de la Mare de Déu. Esperem que ben aviat podrem contemplar amb ulls nous tot el conjunt del presbiteri d'aquesta església parroquial del Raval barceloní.