“Óscar Romero va ser el primer defensor de drets humans d'El Salvador”

Aina Argueta –CR “La poca democràcia que tenim està en perill”. Així d'alarmants són les paraules de Miguel Rogel Montenegro, director de la Comissió de Drets Humans del Salvador (CDHES). Després de la seva participació en el Congrés Mundial de la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH) a París, ha estat a Barcelona per denunciar el règim d'excepció que porta vigent des del 27 de març al seu país, després de ser renovat 7 vegades.

Durant aquest règim més de 56.800 persones han estat detingudes sense garanties constitucionals. Aquest 29 d'octubre, sense anar més lluny, 8 menors van ser detinguts després de presentar una obra de teatre sobre la memòria històrica del país. No van ser posats en llibertat fins al 6 de novembre sense que la Policia i la Fiscalia donessin explicacions.

Per a qui no estigui informat, què està passant a El Salvador?

El Salvador fa més de 220 dies que és sota un règim d'excepció que ha suposat al voltant de 56.800 detencions, 4.071 denúncies registrades per violacions de drets humans i 80 morts en centres penitenciaris, derivats de maltractaments, desatenció i tortures. Aquesta va ser la resposta del govern després que al març es cometessin 87 assassinats relacionats amb les ‘pandillas’ en tan sols un cap de setmana.

Ens acusen de ser amics dels ‘pandilleros’ per estar en contra de l'estat d'excepció que permet tota mena d'abús de les autoritats. Vull deixar clar que no estem en contra de la repressió contra les ‘maras’. La inseguretat mereix combatre's. Però s'ha de fer d'una forma constitucional i jurídicament correcte. El règim va per altres direccions: captura a gent innocent i especialment, als joves amb el simple delicte de tenir un tatuatge. Hi ha molta gent innocent detinguda. És més, als agents de policia i de les forces armades se'ls exigeix una quota al dia de detenció de persones. Tota persona sospitosa és detinguda, no existeixen les garanties constitucionals.

La democràcia perilla?

Sí. La poca democràcia que hem tingut està en perill. Totalment. És un perill latent, per això hem demanat a la comunitat internacional que ens ajudi a qüestionar i assenyalar aquestes actituds autoritàries del president de la Nació, Nayib Bukele.

El procés democràtic que va sorgir a través dels Acords de Pau a Mèxic (1992) està molt en risc. Corre un perill latent per les actituds del Govern i per com ha ocupat totes les institucions. L'Assemblea Legislativa obeeix totes les instruccions que dona el president, que té majoria.

Bukele no respecta la Constitució, de cap manera. Ha mostrat la seva intenció de tornar a presentar-se a la reelecció, encara quan hi ha diversos articles en la nostra Carta Magna que prohibeixen explícitament que un president sigui reelegit.

El Salvador és un país profundament catòlic. Quin paper juga la religió en la societat?

A El Salvador juguen diferents actors religiosos. No podem dir que l'Església catòlica és el principal corrent religiós, ja que s'ha viscut una expansió molt notada de l'Església evangèlica, com en tota Amèrica Llatina. L'Església catòlica, sigui conservadora o progressista, hauria de portar un missatge d'unitat, d'amor i de solidaritat, que ja practiquen les parròquies populars des de fa dècades. Hi ha un altre sector que sembla un disc ratllat, sense un missatge clar, evitant l'anàlisi de la realitat com convidava a fer Óscar Romero.

Es diu que l'actual cúpula religiosa del país és molt conservadora, però fa menys d'un any, una figura tan determinant com Rutilio Grande i els seus acompanyants van ser beatificats. Quin paper representen aquests grans màrtirs per a una Església cada vegada més conservadora?

Una esperança. Una espelma encesa que permet radiar energia cap als qui vulguin escoltar i obeir a aquest missatge tan bell no sols de Rutilio, sinó del nostre pastor monsenyor Romero. Ell, igual que uns altres, va donar la seva vida i va deixar missatges molt importants de pau i germanor. Si parlem de l'Església conservadora, és veritat que s'ha mantingut, però hi ha sectors que han fet costat al moviment social, qüestionant les polítiques dels governs i a la mateixa institució.

L'arquebisbe de San Salvador ha donat el seu suport a la reelecció de Bukele i ha acceptat el règim d'excepció. Però també tenim altres personatges com el cardenal Rosa Chávez, molt pròxim a Romero, que porta el seu missatge per tot el món. No s'han perdut aquests missatges tan importants que porten alguns religiosos recordant a Grande i Romero, entre altres.

Bukele necessita a l'Església més conservadora per a la seva pròpia campanya?

Definitivament, tota Església que té un poder pot ser determinant per a una posició política. Vegeu el cas del Brasil que és un mirall per a tota la humanitat. Però cal dir que dins de la comunitat hi ha divisió. Hi ha una part que secunda moltíssim a Bukele, després hi ha una altra que no ho secunda. No es pot dir, per tant, que cap Església estigui completament a favor del Govern. Cosa que no passava abans, que sí que existia una inclinació de les esglésies evangèliques a favor del partit Arena (dreta).

Amb qui es posicionaria sant Óscar Romero a El Salvador d'avui dia?

Si monsenyor Romero estigués viu s'uniria al clam del poble. Sempre va estar en defensa dels drets humans. Va ser el primer defensor de drets humans al nostre país. Qüestionaria aquelles polítiques que atempten contra la minoria o la majoria de la població plantejant alternatives a la problemàtica. Óscar Romero va obeir l’alineament de Jesucrist i ell no era una persona que convocava massivament, sinó que atenia selectivament a aquells que ho necessitaven. Llavors, no dubto que Romero estaria amb els més desposseïts d'aquest país.

El Salvador és un dels països d’América Llatina amb les lleis més severes en contra de l’avortament. Com s’explica?

És ben senzill. Els discursos polítics no permeten l'avortament perquè criminalitzen a la dona. No es permet l'avortament, en absolut. Hi ha hagut sentències de 30 anys de presó a dones que havien tingut avortaments espontanis. Hi ha dos bàndols morals: el de la religió i el de l'empatia cap a la dona. Davant això, els governs canvien de discurs segons l’opinió que els pot afavorir en la seva popularitat política.

El president Bukele mai ha donat mostres de voler canviar les lleis, és més, ha manifestat que la reforma no contindria mesures de flexibilització sobre la llei de l'avortament del país. És a dir, l'actual govern es manté en la mateixa línia que els governs anteriors. Per una altra banda, el paper de l'Església és assenyalar i condemnar a la dona, sense tenir en compte els drets humans.

Però vull destacar que hi ha sectors de dones que estan fent molta feina per aconseguir la reforma de la llei i que l'avortament sigui legal quan estigui en risc la vida de la mare, si es tracta d'una violació o si són menors, entre altres situacions.

Quin paper té la dona en la societat salvadorenca?

A causa de la situació de pobresa, les dones surten a buscar feina igual que els homes. Però sempre l’home és més respectat i per descomptat, guanya més diners. Si parlem de violència envers la dona, les dades de la Fiscalia són alarmants: del 2021 a maig del 2022 es van cometre 144 feminicidis, 7.023 violacions sexuals i es van registrar 8.951 denúncies d'assetjament. Tot això en un país de menys de 7 milions d'habitants. En molts d'aquests casos, les culpades són les dones, no els agressors. Davant aquesta situació, l'educació i la formació és clau per a prevenir, orientar i fomentar el respecte a la dona.

Vostè pensa que a gran part de la societat salvadorenca no li importa la retallada de llibertats en pro de la seguretat?

No els importa. El que els importa és que desaparegui la inseguretat. La situació econòmica seria la segona preocupació. Molta població no té ocupació i la taxa de desocupació és molt elevada. Existeix molta immigració jove als EUA o Europa. Però el que més importa actualment és la inseguretat.

El conflicte de ‘maras’ sembla que no acaba.

(Interromp) I no crec que acabi.

S'ha provat la treva amb elles, com en les anteriors administracions, el pacte amb la MS13 i la M18 de Bukele o la seva actual política dràstica de detencions massives i de 0 privilegis en les presons. Algun d'aquests mètodes han estat efectius o encara falta trobar una altra mesura efectiva per a lluitar contra elles?

Comencem perquè crec que el govern està molt allunyat de combatre integralment la inseguretat i les ‘pandillas’. També parlo d'inseguretat perquè aquestes organitzacions són les que posen l'escenari adequat per a la proliferació del crim organitzat i la corrupció. Cal vincular-los; les ‘pandillas’, el crim organitzat i la corrupció van de bracet. Creure que això desapareixerà és una cosa fictícia.

Quan jo dic que no desapareixerà és perquè continua havent-hi corrupció. Aquest govern continua negociant amb les organitzacions criminals, com han assenyalat recerques periodístiques com la d‘El Faro, que no es vol reprendre. Un dels grans líders de la colla MS estava detingut i el director de Teixit Social el va alliberar i va acompanyar fins que l'home va poder sortir del país. Amb aquest panorama, creus que poden desaparèixer?

En les xarxes socials, el president i el seu partit Noves Idees mouen a molta gent. És més, qualsevol comentari reprovant alguna de les seves actuacions és reprès per centenars d'usuaris. Més que un polític, és Bukele un ídol de masses?

Bukele fa un ús clar del populisme. Encara que cal dir que l'acceptació va baixant, lentament, segons l'UCA. La raó de la seva popularitat? El combat frontal cap a les ‘pandillas’. Ell es vana d'haver fet alguna cosa que cap altre govern anterior havia fet, és més, es diferencia dels seus predecessors respecte a pactar amb les ‘maras’. Encara que s'ha sabut gràcies a una recerca del diari El Faro que ell també va pactar amb els seus líders. El Govern ven el discurs de combat contra les ‘pandillas’ i la població accepta perquè no vol continuar vivint amb aquesta por. Sí que és veritat que abans els empresaris amb petits negocis eren extorquits i ara ja no. Però no s'ha frenat totalment l'accionar d’aquestes organitzacions criminals.

Nayib sap que molta població no té una cultura i educació plena que els permeti qüestionar amb coneixement la Constitució.

Tu ets defensor dels drets humans des de fa més de 40 anys. Els drets humans són per a tothom, inclòs per als ‘pandilleros’?

Exacte. Són per a tota la humanitat, són universals.