Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Ajudar-nos, estimar-nos, ser senzills”. És al que aspira la nova abadessa de Valldonzella M. Àngels Cornellà Palou. Aquest dissabte s’ha celebrat la benedicció abacial a l’església del monestir cistercenc de Santa Maria, a Barcelona, quatre mesos després que l’escollís aquesta comunitat monàstica. A més de la família religiosa, amb una bona representació benedictina, l’han acompanyat amics i familiars.

“És un bell encàrrec, el d’abadessa, que requereix un sí humil a Crist, ple de desig, com el de la Verge Maria”, ha dit Mauro-Giuseppe Lepori, que és qui l’ha beneïda. De les seves mans ha rebut el llibre de la Regla de Sant Benet, l’anell i el bàcul. Tres símbols que representen el seu mestratge, compromís i govern de la comunitat.

L’abadessa té la missió de representar Jesús i caminar amb la comunitat. “Per sant Benet, l’abadessa fa de la comunitat una família de fills i filles de Déu que transmeten al món la misericòrdia del pare”, ha recordat l’abat general.

Un servei i una vocació, el de la vida monàstica, que també “té moments complicats”, com ha recordat la nova abadessa de Valldonzella: “Com casar-se, que també és molt complicat, i tenir fills és una tasca una mica àrdua”. Però ha assegurat que entoma la vida “amb alegria” perquè “els cristians hem de ser gent contenta i senzilla; no podem complicar-nos més del compte i menys amb els moments que estem vivint”.

“La realitat humiliant se’ns torna humilitat”

En aquesta senzillesa s’ha fixat l’abat general. Leopori, que és suís de parla italiana, ha fet tota la prèdica i tota la litúrgia íntegrament en català.

“En el fons voldríem oblidar els moments humiliants de la vida”, ha dit durant l’homilia. I ha al·ludit la manca de vocacions i la realitat d’algunes comunitats que són molt testimonials: “Si una comunitat és petita i anciana, ens esforcem per viure aquesta situació d’humil fragilitat com a quelcom positiu”.

Per a Lepori, aquesta situació és “un do de Déu i un signe de la seva presència”, que fa veure els propis límits i fragilitats. El monjo cistercenc ha recordat com es comporta Jesús amb els deixebles d’Emmaús. “En la pròpia incapacitat de reconèixer Jesús, en la seva niciesa, aquí germinava una vida nova, una nova possibilitat de creixement i fecunditat”.

L’abat ha explicat així el canvi de mentalitat dels deixebles: “Quan la realitat del que som i del que no som ens humilia, quan se’ns fa conscients de la nostra impotència i ineptitud, aquesta experiència que ens revela la veritat de nosaltres mateixos, vet aquí que aquesta realitat humiliant se’ns torna humilitat”.

I és en aquesta experiència humana on ha situat la proposta benedictina: “Sant Benet vol afavorir aquesta experiència d’humilitat, organitzant la vida de la comunitat com una vida de comunió fraterna a l’escolta del Senyor present enmig nostre”.

El coixí de la fe, la família i l’amistat

En acabar la celebració Cornellà ha reiterat la seva “alegria i agraïment” a tots els presents. I  ha reconegut que, junt amb la fe i les germanes, els amics són el seu “coixí”: “Continuarem agermanats; ens veiem poc però jo sempre sé que hi sou”.

Han acompanyat Cornellà en la seva benedicció abacial el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i totes les comunitats cistercenques de Catalunya i representants de l’orde, com són l’abat de Poblet i president de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó, Octavi Vilà, el procurador general de l’Orde Cistercenc, Lluc Torcal, l’abadessa de Vallbona de les Monges, Anna M. Camprubí, i el prior de Solius, Josep Peñarroya. Així com també representants de l’orde benedictina a Catalunya, com l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, l’abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Esperança Atarés, i la priora de Sant Daniel de Girona, M. Assumpció Pifarré. De la scoietat civil, hi han participat, entre d’altres, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, i el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, al costat de moltes altres persones vinculades a la comunitat cistercenca.