Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 3r de Pasqua. Cicle A
Barcelona, 4 de maig de 2014

En certa ocasió, un escolapi holandès em deia: Aquest passatge justifica tota la veritat de l’evangeli. Això és molt difícil inventar-s’ho.
Cal rellegir-lo amb calma i silenci i anar-lo assaborint.
Com sempre, sols remarco quelcom.
Els dos deixebles que fugen, humans com són, es fan el savi: “Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no sap el que hi ha passat aquests dies?”
I expliquen el cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules, que el van crucificar. Nosaltres esperàvem!

Com crema aquest clam de manca d’esperança tan conegut de tots nosaltres més d’una vegada.
No saps si els dol la mort de Jesús o bé la manca d’alliberament.
Igual, igual que nosaltres en ocasions semblants.
“Alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit. Però a Ell no l’han vist pas.”

Després d’aquesta estúpida retòrica, Crist ha acabat la paciència i els hi esbotza: “Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?”
I els hi fa una classe d’història sagrada.
S’acostaven a la meta “i ell va fer com si seguís enllà. Però ells van insistir amb força: Queda’t amb nosaltres que es fa tard i el dia comença a declinar.”
S’assegué a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però Ell desaparegué del seu davant.

Ara hi veuen molt clar, fins recorden: “No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les escriptures?”
I cames ajudeu-me per anar ràpidament a dir-ho als germans.
L’impacte ha estat tan fort que l’han de comunicar: l’havien conegut “quan partia el pa”.

Què partim i compartim nosaltres?
I, amb qui?
I, com?