Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 6 de febrer de 2014

En la Missa presidida aquest matí a Santa Marta, el Papa ha reflexionat sobre el misteri de la mort, que ens convida a demanar a Déu tres gràcies: morir en l'Església, a morir en l'esperança i morir, deixant l’herència d’un testimoni cristià.

En la seva homilia, el Papa comenta que la primera lectura ens explica la mort de David, després d'una vida dedicada al servei del seu poble. Posa l'accent en tres coses: la primera és que David mor "en el si del seu poble". Viu fins a la fi "la seva pertinença al poble de Déu. Havia pecat: ell mateix s’anomena 'pecador', però mai ha sortit del poble de Déu!”.

"Pecador sí, traïdor no! I això és una gràcia: romandre fins al final en el Poble de Déu. Tenir la gràcia de morir en el si de l'Església, precisament en el si del Poble de Déu. I aquest és el primer punt que m'agradaria destacar. També per a nosaltres la gràcia de morir a casa. Morir a casa, en l'Església. I això és una gràcia! Això no es pot comprar! És un regal de Déu i hem de demanar: 'Senyor, dóna'm el do de morir a casa, en l'Església'. Pecadors sí, tots, tots ho som! Però traïdors no! Corruptes no! Sempre a dins! I l'Església és tan mare que també ens vol així, tantes vegades bruts, però l'Església ens neteja: ella és mare!".

Segona reflexió: David mor “tranquil, en pau, serè" en la certesa que va "a l'altra banda amb els seus" pares. "Això -afirma el Papa Francesc- és una altra gràcia: la gràcia de morir en l'esperança, sabent" que "a l'altra banda ens esperen, que a l'altra banda continua la casa, continua la família", no estarem sols. "I aquesta és una gràcia que cal demanar -observa- perquè en els últims moments de la vida, sabem que la vida és una lluita i l'esperit del mal vol el botí":

"Santa Teresina del nen Jesús deia que, en els seus últims dies, hi havia una lluita en la seva ànima i quan pensava en el futur, sobre el que l'esperava després de la mort, en el cel, sentia com una veu que deia: 'però no, no siguis ximple t'espera la foscor. Només t’espera la foscor, el no-res'. Així diu. És la veu del diable, del diable, que no volia que confiés en Déu. Morir en esperança i morir confiant en Déu! I demanar aquesta gràcia. Però confiar-se en Déu comença ara, en les petites coses de la vida, també en els grans problemes: confiar sempre en el Senyor! I així hom agafa el costum de confiar en el Senyor i creix l’esperança. Mor a casa, morir en l'esperança".

La tercera consideració és l’herència que deixa David. Hi ha "tants escàndols en l’herència" –ha recordat el Papa- "escàndols en les famílies, que divideixen." David, en comptes, "deixa l'herència de 40 anys de govern" i "el poble consolidat i fort." "Una dita popular -ha continuat-, diu que tot home ha de deixar en la vida un fill, ha de plantar un arbre i ha d'escriure un llibre, aquesta és la millor herència!". Per tant ha convidat a preguntar-se: "Quina herència deixo jo als que vénen darrera meu? Una herència de vida? He fet tant de bé que la gent em vol com a un pare o una mare? He plantat un arbre? He donat vida, saviesa? He escrit un llibre?". David deixa aquesta herència al seu fil, dient-li: "Sigues valent i porta’t com un home. Compleix els manaments del Senyor, el teu Déu, segueix el seus camins, i posa en pràctica les seves lleis!":

"Aquesta és l'herència: el nostre testimoni com a cristians que deixem als altres. I alguns de nosaltres deixem una gran herència: pensem en els sants que han viscut l'Evangeli amb tanta força que ens deixen un camí de vida i una forma de vida com herència. Heus aquí les tres coses que em vénen al cor en llegir aquests versets sobre la mort de David; demanar la gràcia de morir a casa, morir en l'Església; demanar la gràcia de morir en l'esperança i amb esperança; i demanar la gràcia de deixar una bona herència, una herència humana, una herència feta amb la testimoniança de la nostra vida cristiana. Que sant David ens concedeixi a tots nosaltres aquestes tres gràcies!".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió