Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Eulàlia Tort –CR) 'Media, Religió i Gènere a Europa'. Aquest és el títol del seminari que va organitzar l'Observatori Blanquerna en el marc del projecte RISECI el passat 13 de juny a Barcelona i que va aplegar ponents de tota la Unió Europea. L'objectiu era reflexionar sobre com la categoria de 'gènere' determina l'espai públic europeu i la identitat cultural.

El seminari va començar amb la ponència de Mia Lövheim de la Universitat d'Uppsala (Suècia) que va considerar que "les noves tecnologies poden ajudar a canviar els rols de gènere, ja que són un pont entre l'esfera privada de la llar i la societat". En aquest sentit, la religió també es veu influïda per aquest procés i podem parlar d'una "mediatització de la religió". Un aspecte important d'aquesta relació entre mitjans de comunicació, religió i gènere és el fet que "les noves tecnologies ofereixen espais per a que les dones puguin expressar-se i fer sentir la seva pròpia veu, també les dones religioses".

Després d'aquesta ponència introductòria, Silvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus de Girona, va presentar el cas d'algunes dones que ja des del segle X es van atrevir amb l'exercici de l'escriptura transgredint qualsevol concepte restrictiu de gènere. Es conserven tres cartes d'una dona anomenada Rahel que ja el 1047 escrivia en hebreu –cal emfatitzar que la llengua que vehiculava l'escriptura en la Catalunya d'aquesta època fou el llatí–. Aquest testimoni escrit fa posar en dubte la creença que la dona jueva medieval no sapigués escriure ni tingués accés a la cultura.

Fent un salt d'uns quants segles, Irene Kamberidou de la Universitat d'Atenes, va presentar el testimoni de moltes dones europees que van ser viatgeres i escriptores des del segle XVII. Per exemple, Emmeline Lott fou una britànica que al segle XVIII va atrevir-se a introduir-se en l'harem d'Egipte i Constantinopla. En la majoria dels casos es tractava de membres de l'aristocràcia europea però també va haver-hi dones de classe mitja que es van atrevir a emprendre l'aventura vers un món desconegut. Menció a part mereixen les dones missioneres. El comú denominador de totes aquestes emprenedores fou "explorar el món, ampliar els seus horitzons i escapar de la opressió de gènere imperant a Europa". Cal fer notar que van deixar recollit el seu testimoni en obres escrites. Emily A. Beaufort (1861) que va viatjar a Síria, Egipte, Líban i la vessant occidental de Turquia afirma que cal escriure per tal de "compartir la seva experiència amb el públic. Cal mostrar a les dones com viatgen soles com fer-ho de manera segura en aquests països que suposadament són només per a homes".

Per la seva part, Emiliana de Blasio de la Universitat Guido Carli, va reflexionar sobre les relacions entre gènere i política fent notar que "la categoria de gènere ha estat tradicionalment oblidada en els estudis de ciència política". Blasio va considerar que les quotes de paritat que actualment existeixen en molts parlaments europeus "són necessàries però no la solució perfecta". "Cal un salt cultural perquè actualment les líders europees s'han de mostrar agressives per evitar ser considerades massa dèbils. Però alhora quan són molt fortes es considera que resulten massa agressives perdent la seva racionalitat". Aquestes concepcions redueixen les oportunitats de les dones en l'esfera política ja que s'espera que mantinguin els seus trets femenins "però mostrant-se com homes".

El seminari va comptar també amb les aportacions de Gaspar Martínez, de la Facultat de Teologia de Vitòria; Caroline Wilson, de la Universitat de Barcelona; Gloria Garcia Romeral de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Johanna Sumiala de la Universitat de Helsinki.

Podeu veure el vídeo del seminari: