Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona) Amb gran satisfacció, l’Església viu aquest diumenge la canonització de dos papes de la segona meitat del segle XX: Joan XXIII, que va tenir un pontificat de només cinc anys però d’una importància enorme, i Joan Pau II, que va governar l’Església durant 27 anys fins introduir-la en el segon mil·lenni i que, gràcies als seus viatges i popularitat, va ser la persona més vista directament de tota la història.

Mai el papat no havia gaudit de tant de prestigi com en l’últim segle. De Francesc, el Papa actual, s’ha dit que té característiques que el fan semblant als dos que avui declararà sants: una profunda vida espiritual, una proximitat molt gran a les persones i la confiança en la misericòrdia de Déu.

Quan Joan XXIII va anunciar el concili Vaticà II, va posar èmfasi en el fet que l’Església no està per a condemnar sinó per a ajudar a la salvació, i això a través de la misericòrdia. En aquest sentit Joan Pau II va dedicar una encíclica a la misericòrdia i va establir la festa de la Divina Misericòrdia el segon diumenge de Pasqua. Precisament la seva canonització i la de Joan XXIII se celebren en aquesta nova festivitat, nascuda de les revelacions que va tenir la monja polonesa Faustina Kowalska. La doble canonització coincideix també amb la festa de la Mare de Déu de Montserrat, santuari que va voler visitar el papa Wojtyla en el seu primer viatge a Espanya l’any 1982. Aquesta coincidència ens pot portar a considerar la devoció mariana que tenia el Papa polonès, com tots els seus predecessors, i a resar a la nostra entranyable Moreneta perquè el futur de Catalunya, amb les seves incerteses, tingui sempre com a nord la pau i la fraternitat entre la seva gent.

Els sants són els grans benefactors que produeix la història. El que fa l’Església és posar-los com a exemple alhora que convida a prendre’ls com intercessors davant Déu. Que Joan XXIII i Joan Pau II, que tan bé van conèixer el nostre temps, ens hi ajudin.

Finalment hi ha encara una altra coincidència aquest diumenge, tan menor que he dubtat si esmentar-la: aquesta glossa Als Quatre Vents és la número 500. Des del primer dia com a arquebisbe he ofert una reflexió setmanal que espero que sigui presa com una expansió del cor, a manera de la meva benedicció per a tots. Que la Mare de Déu i els sants ens hi acompanyin.

Carta dominical del 27 de d'abril de 2014