Yaratullah Monturiol: “Cada dia tenim l’oportunitat d'educar-nos en el civisme, la tolerància i el respecte”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Yaratullah Monturiol és musulmana i experta en l’islam. Forma part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa des de la seva fundació. La Direcció General d'Afers Religiosos ha parlat amb ella per aprofundir en el significat de la celebració de la festa islàmica del sacrifici (id al-adha) i altres temes relacionats amb les comunitats islàmiques i l’islam.

El passat 15 d'octubre, els musulmans han celebrat la Festa del Sacrifici. Ens podria explicar, a grans trets, quin és el seu significat i en què consisteix?
Recordem les nostres profundes arrels abrahàmiques. També s'anomena la Festa Gran o Festa del Xai. Se celebra el desè dia del mes sagrat del hajj i és el pelegrinatge més gran de la humanitat. Cada any, quatre milions de persones vingudes d'arreu del món convergeixen a la Meca per fer, entre altres rituals, la circumval·lació al ‘Cub’ (Ka'aba), que és el primer temple dedicat al Déu únic, construït per Abraham juntament amb el seu fill gran Ismael, engendrat per la seva dona Agar. Aquesta festa s'inspira en un episodi que recullen les tradicions jueva i musulmana en versions semblants però no idèntiques. I per a mi, el més profitós d'aquesta història és que l'exemple del nostre pare Abraham fa que el terrible costum dels sacrificis humans quedi abolit per sempre.

A més de compartir el menjar amb els veïns i amics també té un component molt important de caritat, de solidaritat amb els altres...
Això mateix. Aquest dia commemoratiu hi ha famílies que sacrifiquen animals, vaques, xais, etc., per donar de menjar a famílies necessitades. I sí, es menja carn i es distribueix de la millor manera perquè tothom quedi satisfet i que duri... De fet, caldria pensar a compartir més sovint amb el mateix esperit per abolir també la fam de tot l'any, oi? La tradició ens diu: “Al·là no protegeix qui va tip mentre el seu veí passa gana”.

Quants musulmans calcula que hi ha vivint avui a Catalunya? Ens podria descriure breument la situació de les diferents comunitats?
Qui gosaria donar xifres i dades exactes? Noms, cognoms o procedències no ens ho poden pas desembullar. Musulmans i musulmanes practicants? Qui sap... No obstant això, si per “comunitats” entenem, en comptes dels tres o quatre membres de la junta directiva, la gent beneficiària dels serveis que ofereixen els locals i oratoris d'ús cultural o religiós, hem de ser conscients que és una dinàmica inconstant i alternativa. Això és una realitat. La forma de socialització de les persones musulmanes és molt variada i la majoria no forma part de cap organització ni pot ser representada per ningú. Nosaltres diem que “tota la terra és mesquita”. Ara bé, aquesta llibertat de moviment no ens treu el dret de tenir espais de trobada com qualsevol col·lectiu. I de la situació específica de cada grup o associació, lògicament n'hauria de parlar la mateixa entitat.

De tant en tant apareixen en els mitjans de comunicació notícies sobre les dificultats per poder obrir centres de culte islàmics en alguna població. Què diria vostè als qui s’hi oposen? Què es pot fer per vèncer els prejudicis envers l’islam en el si de la nostra societat?
Cal demanar ajut en aquestes situacions als experts en prevenció de conflictes, que tenen experiència escoltant totes les parts i comprenen més a fons cada cas en particular. Així tindrem una visió més objectiva del que passa, prescindint, o si més no havent-los diluït un xic, dels qui volen fer soroll, crear malestar... És més fàcil arreglar malentesos i corregir errors parlant que cridant. No es tracta d'amagar el que ens preocupa. Ens hem de comunicar, però bé i amb coneixement. Cada dia tenim l’oportunitat d'educar-nos en el civisme, la tolerància i el respecte i aquesta és una responsabilitat de tota la societat.

Potser els mitjans de comunicació s'haurien d'esforçar més a mostrar totes les parts afectades pels greuges, seria més interessant sentir totes les versions. I els polítics han de veure que, cada vegada més, els seus votants potencials tenen perfils molt diferents. Avui, la pluralitat de modes, costums, aficions i estètiques és evident, de la mateixa manera que les distintes expressions espirituals, o de l'Islam en concret. Cap d'aquestes diferències no és un obstacle real per al progrés i la prosperitat que volem assolir. Totes les grans civilitzacions han patit o gaudit d'aquesta diversitat, molt més enriquidora del que sembla. Però la ignorància, les pors i els fantasmes imaginaris són sempre contraproduents. No s'ha de justificar mai la grolleria, l'insult, el disfemisme, la xenofòbia o la islamofòbia, que sí són efectivament perillosos per a una convivència digna i decent que totes i tots mereixem.

En aquest sentit, el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa del qual vostè és membre, ¿què hi pot aportar?
Seny! El diàleg a nivell intern fins ara ha estat coherent, reflexiu i moderat, amb molta capacitat d'escolta. Crec que cal fomentar aquesta actitud positiva i necessària per consolidar el consens i la bona entesa. La nostra feina s'ha de comprendre com una aportació més, modesta però plena de bones intencions... Els consells tenen vocació ètica i normalment segueixen una lògica. I normalment responen a una necessitat de perspectiva i sentit comú. Tant de bo el Consell Assessor ofereixi un servei útil, amb propostes realistes i lúcides.

Fa poc va morir la religiosa catòlica Teresa Losada, precursora del diàleg interreligiós, que va fundar dos centres d’atenció als immigrants, sobretot musulmans. Com han evolucionat les relacions dels musulmans amb les altres religions al nostre país?
Teresa Losada, certament, va ser pionera i va treballar moltíssim, concretament amb el col·lectiu marroquí, i coneixia molt bé aquesta cultura... Descansi en pau! Sobre l’evolució relacional de la comunitat musulmana, la nostra tradició és oberta i històricament hem tingut força vocació de diàleg. Les relacions amb les diferents espiritualitats és la mateixa que amb la resta de la societat laica. Depèn més del tracte personal i de fets concrets del dia a dia que d'una etiqueta religiosa. Però val a dir que sí que ha crescut els darrers anys la voluntat i predisposició per participar en el diàleg interreligiós. Crec de debò que això pot ser un remei per a alguns dels mals del nostre temps i que és un signe de salut cultural que ens afavoreix.

[Fotografia: Webislam, sota llicència Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0]