Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR/Tarragona). L’arquebisbat de Tarragona acollirà el 13 d’octubre la segona beatificació multitudiària de màrtirs del segle XX a Espanya. La celebració central preveu aplegar més de 20.000 persones procedents de 19 diòcesis per proclamar 522 nous beats. Però Tarragona ha preparat un programa d’activitats per tot el cap de setmana que vol mostrar el testimoni del martiri des dels primers cristians i el compromís de exigeixen a l’Església d’avui. 

En la presentació dels actes i dels espais que s’ha fet aquest divendres als periodistes s’ha remarcat la vessant catequètica i cultural de la ciutat que conserva el primer testimoni documentat a la península ibèrica: el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques el 21 de gener del 259. Diverses exposicions i una conferència d’Andrea Riccardi, la visita a la ruta dels primers cristians i les arrels paulines de la ciutat, i sobretot les representacions al Tarraco Arena de la Passió de Sant Fructuós –amb tres sessions per 5.000 persones cada una- posaran aquest accent a les beatificacions.

Finalment l’acte central del diumenge al matí s’ha traslladat fora del nucli urbà, al Recinte Educatiu de Tarragona, per tenir un espai amb capacitat per més 20.000 persones. L’edifici central del recinte farà d’escenari de fons de l’altar. S'hi col·locarà una lona amb les imatges dels 522 beats, i referències a d’altres màrtirs del segle XX que ja han estat canonitzats i del primer bisbe màrtir de Tarragona.

La celebració començarà a les 12 del migdia del diumenge amb una connexió en directe amb l’Àngelus a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, des d’on s’espera que el papa Francesc també enviï un missatge als congregats. La cerimònia estarà presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Al principi i al final de la cerimònia tindran el protagonisme l’arquebisbe de Tarragona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola. Jaume Pujol farà una primera intervenció en la qual es justifiquen els motius pels quals es demana la beatificació, i Antonio M. Rouco pronunciarà una acció de gràcies final.

Les previsions apunten a uns 150 bisbes i més d’un miler de capellans i religiosos concelebrants. A la part central de la Plaça s’ubicaran 7.500 cadires per autoritats, membres de les famílies religioses o de les diòcesis, i familiars dels màrtirs. De fet, dels 522 màrtirs, la immensa majoria són religiosos i religioses: 412.

L’acte és obert a tothom qui hi vulgui participar però serà imprescindible haver-se apuntat abans per accedir al recinte. Si les inscripcions superen l’espai de la plaça central, s’habilitaran espais annexos per seguir la celebració per pantalla. L'únic acte que tindrà un preu simbòlic per accedir-hi és l'escenificació de la Passió.

El martiri documentat

El Recinte Educatiu està a pocs metres de la Necropolis Paleocristiana, recentment reoberta al públic. Així, la celebració es farà a pocs metres d’on van ser enterrats primers màrtirs cristians de la ciutat. Aquest espai, l’amfiteatre romà on va morir martiritzat Fructuós i altres punts de la ruta del cristianisme primitiu de la ciutat es volen donar a conèixer als pelegrins que durant el cap de setmana assisteixin a les beatificacions.

També s’ha donat molta importància a la representació de la Passió de Sant Fructuós amb tres funcions i per primera vegada en un gran espai com és el Tarraco Arena. El director de les representacions, Andreu Muñoz, va remarcar als periodistes la importància de comptar de forma provada “documentalment i arqueològicament” aquest martiri datat al segle III. Per això es vol aprofitar l’esdeveniment per “fer a la gent que vingui una presentació catequètica del testimoni dels primers cristians”.

La conferència de l’historiador Andrea Riccardi, fundador de la comunitat de San’Egidio i expert en les persecussions dels cristians al llarg del segle XX, obrirà els actes del cap de setmana. Durant aquest dies també es podrà visitar diverses exposicions sobre els màrtirs de Tarragona, l’Església en països on encara és perseguida, i sobre missions i solidaritat. També per primera vegada es farà una exposició conjunta al Port de Tarragona de tots els passos que surten al carrer durant la Setmana Santa tarragonina.

Dissabte també se celebraran unes vespres solemnes a la catedral. Aquesta dimensió cultural, turística i religiosa pels pelegrins que s’acostin a Tarragona es complementarà amb l’obertura permanent de les esglésies de la ciutat.

L’arquebisbe Jaume Pujol va afegir que “acabant la visita menjant peix al barri del Serrallo, un pot sortir de Tarragona molt satisfet”. L’arquebisbe també es va mostra àmpliament satisfet per la col·laboració de les administracions públiques en l’organització de l’esdeveniment.

19 diòcesis i 25 ordes religioses

En total hi ha 19 diòcesis implicades directament en les causes, entr elles quatre de Catalunya: Tarragona, Barcelona, Lleida, i Tortosa, que inclouen els bisbes Manuel Borràs de Tarragona i Salvi Huix de Lleida.

Els ordes religiosps amb màrtirs en aquestes causes són 25. I, amb presència dins de les causes dels processos oberts a Catalunya, hi ha monjos benedictins de Montserrat, Germans Maristes, Germans de La Salle, Fills de la Sagrada Família, Claretians, Mínimes, Sant Joan de Déu, Mercedaris, Carmelites Descalços, Carmelites de l’Ensenyament, i Caputxins. També hi ha Operaris diocesans de Tortosa i quatre laics.

En la presentació als periodistes, l’arquebisbe Jaume Pujol va recordar els motius pels quals va demanar fer aquest acte a Tarragona. D’una banda Tarrragona és la diòcesis que, a més del seu bisbe auxiliar, té la causa més nombrosa i que inclou 70 sacerdots de l’arquebisbat, aproximadament la meitat dels que van assassinar durant la Guerra Civil. Per això, “No hi ha poble a la diòcesi que no tingui alguna relació amb algun màrtir”. També és on va morir el primer màrtir de la persecució religiosa que va ser canonitzat, Jaume Hilari. A més, de comptar amb el primer bisbe màrtir de la península.

El 12 d’octubre

Pujol també va remarcar que “no volem que res es barregi amb la política” i preguntat pels periodistes sobre la proximitat amb el dia de la Hispanitat va assegurar que “no hi ha cap connotació amb aquest dia” i que “no m’espanta aquesta coincidència”. L’arquebisbe va recordar que la primera data anunciada va ser el 27 d’octubre, però que després es va decidir moure la data perquè coincidia amb un dels actes principals que es faran a Roma amb motiu de l’Any de la Fe.

Sobre les llengües de la cerimònia, tot i ser un acte que implica totes les diòcesis d’Espanya i que està organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola, s’assegura la presència del català en la cerimònia. S’han buscat cants que es puguin cantar en les dues llengües, es llegirà el Salm en català, i part de les oracions litúrgiques seran en llatí. El llibret que es repartirà als assistents per seguir la cerimònia inclourà tots els textos traduïts en català, castellà i llatí.

També garantirà la presència del català la intervenció de l’Escolania de Montserrat. Un dels 20 monjos benedictins beatificats, el compositor Àngel Rodamilans, va ser-ne el seu prefecte i per això participaran en la celebració del 13 d'octubre.