Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest mes el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull ha presentat dues reflexions sobre el sentit espiritual i social del treball de les confraries i associacions que durant la Setmana Santa surten al carrer. La setmana passada va pronunciar una conferència sobre “L’Any de la fe i les Associacions de la Setmana Santa” a l’Església Sant Agustí de Tarragona, i a principis de mes va parlar de “L’alegria de creure i l’entusiasme de comunicar la fe” com a Pregó de la Setmana Santa de Barcelona davant les Confraries i Germandats de la ciutat.

A Tarragona va destacar que “les confraries posen en evidència dues coses: en primer lloc la fidelitat que persisteix al llarg del temps i també la presència cristiana a la ciutat. Anar pel carrer pot ser un signe revelador de la presència de Crist”. I va remarcar que l’Any de la fe ha de portar a una major identitat cristiana i també al compromís social i caritatiu que sempre hauria de ser-hi present en les confraries i germandats.

Referent a aquest aspecte caritatiu “sovint convé refrescar els orígens”. El bisbe auxiliar de Barcelona va explicar que, per exemple, la confraria de La Sang es va fundar “per socórrer els pobres, els malalts, els empresonats i assistir als condemnats a mort. I avui dia, en la situació en què vivim, aquest component hauria de ser preeminent”, va dir.

També va recordar les recents paraules del papa Francesc, pronunciades davant de milers de periodistes, de voler una Església dels pobres i per als pobres. “La llum que ens porta l’Any de la fe és que sense la caritat la fe no dóna fruit. Durant l’any tenim moltes imatges del Crist sofrent però si no les descobrim en el germà nostre haurem de revisar què significa la nostra fe.”

“Perquè l’equilibri d’un confrare es troba en el testimoni, la formació, la participació activa, en la caritat i en els sagraments. Si mostrem Crist al carrer és perquè creiem en ell i perquè el volem donar a conèixer” va explicar a Tarragona.

A Barcelona Sebastià Taltavull va parlar també en la dimensió evangelitzadora que marca el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi. En aquest context, va emmarcar la missió que dins l’Església tenen les Confraries i Germandats en quan són “un conjunt de germans que, volent viure l’Evangeli amb la certesa de ser part viva de l’Església, es proposen  portar a la pràctica el manament de l’amor, que impulsa a obrir el cor als demés, de manera especial als qui en trobem en dificultats”. Aquesta definició que és de Benet XVI dirigint-se a la Confederació de Confraries d’Itàlia, segons el bisbe Taltavull mostra els principals objectius cap on s’han de dirigir els esforços d’aquells i aquelles que volen seguir Jesús des del compromís confrare i ha anar enumerant les conseqüències que d’ell se’n deriven.

Una de les conviccions que més ha remarcat és que “creure no és un fet privat, sinó públic”. I va insistir en el valor de la pietat popular que neix del cor i s’obre a Déu, posant de relleu l’augment de confrares, especialment joves, que participen de cada dia més en les confraries i va animar-los a viure la identitat cristiana que els defineix. 

“També al llarg de tot l’any, com en els moments de l’expressió pública de la fe que es dóna en les processons i altres manifestacions de fe religiosa, és molt urgent que sapiguem acollir i estar al costat de les persones que pateixen la malaltia, la soledat, l’atur i les altres conseqüències de la crisi econòmica, l’exclusió social i tantes altres pobreses”, va explicar, recordant que “Confrare equival a ‘germà’ i la missió de les Confraries és la d’una fe que es manifesta estimant com Jesús, servint com ell ho va fer, i donant la vida. Això és Evangeli pur”. 

A Tarragona, en l’acte organitzat per les congregacions de la Puríssima Sang i la Soledat, Taltavull va estar acompanyat de l’arquebisbe Jaume Pujol, d’altres membres del Consell Episcopal com Joaquim Fortuny i Jordi Figueras, del delegat episcopal per les Associacions de Setmana Santa, Miquel Barbarà, i dels presidents i consiliaris de les confraries de la ciutat, entre d’altres.

A Barcelona el Pregó va ser precedit i clausurat amb un concert de marxes processionals a càrrec de la Banda Simfònica Ciutat de les Roses i la presentació del bisbe va a càrrec del pregoner de l’any anterior, el senador Josep Lluís Cleries