Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Víctor Rodríguez –CR) Acaba la missa quan des del presbiteri s’avisa als fidels assistents que a continuació s’estrenarà un Magnificat del compositor i director Marc Timón, un encàrrec del Patronat del temple.

Juan de la Rúbia espera assegut als teclats de l’orgue construït als tallers Blancafort de Collbató. Alhora, sobre la porta d’entrada principal del temple, l’Orfeó Català, rigorosament arrenglerat amb els músics que acompanyaran els cants, esperen que Marc Timón alci la batuta.

El silenci i l’expectació s’apoderen de nou del temple mentre tothom gira la mirada en sentit oposat a l’altar. És llavors quan el ‘caos musical’ i la tenebror dels primers minuts musicals envaeixen l’espai. Timón reflecteix musicalment aquell mateix caos que devien sentir els membres de l’Associació de devots de Sant Josep quan van començar a promoure i alçar la basílica i quan el temple va canviar d’arquitecte titular. A mesura que avancen els primers minuts, el Magnificat va prenent forma onduladament, gràcies als rics matisos que músics i cantaires saben copsar de les notes i de la batuta d’aquest empordanès establert a Los Ángeles.

Els diferents passatges musicals van confluint en una alegria i una placidesa musical de tons subtils, més alegres i sobretot, més tranquils. I és que l’esperit musical del temple s’eleva a mesura que la música també ajuda a il·luminar aquesta torre que tant ha costat d’alçar. És sens dubte que la música està a l’alçada de la monumentalitat del temple. S’apropa el final, quan la percussió i amb la força espiritual de l’orgue i l’empenta solemnial de trompetes i trombons, ajuden a il·luminar finalment l’estrella de Maria. La música de Timón posa llum (i magnifica) aquesta encesa tan subtil, tan esperada i, alhora, tan ben escrita.

El temple es va buidant mentre que la ciutat ha il·luminat entre notes caòtiques i música cinematogràfica, una torre alçada gràcies a l’esforç de cinc generacions de ciutadans. La torre de Maria que el servent de Déu Antoni Gaudí va somniar.