Mor Josep Alegre, l'abat emèrit de Poblet

CR/poblet L’abat emèrit del Monestir de Poblet, Josep Alegre i Vilas ha mort aquest divendres 26 de gener després d’una curta i inesperada malaltia. Des del monestir han anunciat la seva defunció dient que “Jesucrist l’ha cridat a l’hora en què ell solia pregar en silenci del claustre o en la quietud de la seva cel·la”. Alegre tenia 83 anys, feia 27 que era monjo i 53 que era sacerdot. Va ser abat de Poblet de 1998 a 2015, quan va ser substituït per l’actual abat, Octavi Vilà i Mayo. L’últim adeu al religiós serà dilluns 29 de gener.

"Alegre ha viscut gairebé deu anys com a abat emèrit fidel al seu ideal monàstic de servei a la comunitat, de discreció i de silenci, de fidelitat generosa a la pregària, personal i litúrgica, disponible i actiu en els serveis senzills de cada dia. Fins al darrer moment, fins que, d’una manera inesperada i sobtada, la malaltia ens l’ha arrabassat", descriuen des de Poblet. Dos dies abans de morir, el 24 de gener, va rebre la santa unció del seu amic i cardenal, Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, envoltat de tota la comunitat.

Quan era abat, el monestir va acollir el Congrés del Laïcat XXI i Alegre va remarcar que "la col·laboració dels laics no suposa submissió, sinó un diàleg, una obertura, un creure en els altres per estar a l'escolta de l'Esperit".

“Alegre va edificar amb el seu exemple”

Josep Alegre i Vilas neix a Vallobar (Baix Cinca) el 8 de novembre de 1940. Estudia la carrera de mestre. El 18 de març de 1970 s’ordena de prevere, havent cursat els estudis pertinents al seminari de Saragossa. Després de vint-i-cinc anys de ministeri com a prevere diocesà, ingressa al nostre monestir de Poblet. És l’any 1995, i l’abat de Poblet, Maur Esteva, acaba de ser elegit abat general de l’Orde Cistercenc. Poc podia pensar que en menys de tres anys el succeiria com a abat del monestir. El 26 de gener de 1996 vesteix l’hàbit de novici, i professa el 25 de gener de l’any següent. El 20 d’abril de 1998, la comunitat el postula com abat. Obtingudes les dispenses pertinents de la Santa Seu, es confirmat i instal·lat en el càrrec el mateix dia pel seu predecessor, Maur Esteva, que presidia l’elecció. Rep la benedicció abacial el 27 de juny següent de mans de l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach.

Mentre passa tot això, cursa estudis de monàstica a Roma i es llicenciava també en teologia per l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès amb una tesina sobre Guillem de Saint-Thierry.

El seu servei abacial a la comunitat està marcat per la discreció i la senzillesa, amb una preocupació especial per la formació de les noves vocacions que, en aquells anys, fluïen al monestir. Té interès a revitalitzar la Germandat del monestir obrint-la més cap a una vivència espiritual en el solc de la Regla de sant Benet. A través dels seus escrits, comparteix amb moltes persones la seva recerca de Déu. Per als monjos, els seus comentaris a la sala capitular i les seves homilies són expressió d’aquell llevat de justícia divina que, segons sant Benet, han de difondre els manaments i la doctrina de l’abat.

El dia 3 de desembre de 2015, el succeeix en el càrrec d’abat de Poblet pel Octavi Vilà i Mayo, després de presentar la renúncia preceptiva per motius d’edat.

Un comiat inesperat

Des del monestir de Poblet reconeixen sentir-se desemparats i recorden les seves paraules: "Nosaltres coneixem profundament aquestes pedres de Poblet. Més encara: jo diria que som pedres vives, pedres de qualitat. Però hem de treballar amb intel·ligència, de cor, sobretot; més encara: amb fe, amb fe profunda, per acoblar-nos els uns als altres en l’edificació del temple de pedres vives. Tots tenim necessitat, en aquesta construcció, pedra sobre pedra, de la comunitat, del temple viu, de polir moltes arestes, perquè les pedres estiguin ben compactes entre si. Aquesta és la nostra tasca de cada dia."

“Alegre és una pedra preciosa que ara ja forma part del temple de la Jerusalem del cel”, afegeixen. “I per a nosaltres, encara, la tasca de polir les arestes del temple de la terra, d’aquesta església pelegrina de Poblet. Que ell, que en vida ens va edificar amb el seu exemple, ens ajudi ara a ser bons talladors de pedra i hàbils constructors per formar un conjunt harmoniós. En pau descansi”, l’acomiaden des de la seva comunitat.