(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR) Aquest diumenge ha mort el capellà i historiador Casimir Martí i Martí a l’edat de 95 anys. Martí es va especialitzar en el moviment obrer i en la història religiosa dels segles XIX i XX. Formava part d’una generació irrepetible marcada pel Concili Vaticà II i que van liderar la dinàmica missionera de l’Acció Catòlica. Es va fer present en el món rural, obrer, empresarial, universitari i en el periodisme. De caràcter fort i llenguatge concís, va estar vinculat gairebé tota la vida a la parròquia de Santa Maria del Gornal a l’Hospitalet de Llobregat. Des d'allà va combinar l'acompanyament de les persones de barris populars amb l'estudi, l'ensenyament o la direcció de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
La missa exequial tindrà lloc al Tanatori de Sant Gervasi dimarts a les 13:30 h, on s'obrirà la sala de vetlla dilluns a la tarda. Per voluntat expressa i explícita de Martí, serà una missa senzilla i no hi haurà concelebració.
El 2011 Casimir Martí escrivia a El Pregó que “per a l’Església d’avui” calia “afinar no solament la comunicació verbal, sinó també el llenguatge gestual dels ritus i fins i tot la imatge global que l’Església catòlica projecta sobre la població civil”. Amb aquest idea de fons va promoure diverses inciatives com el Congrés Cristianisme al Segle XXI, el Fòrum Teologia i Alliberament o la mateixa revista El Pregó, de la qual en va ser director. Durant els anys 90, la publicació va donar veu especialment al clergat barceloní crític amb la línia pastoral del cardenal Ricard Maria Carles.
Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1926, va estudiar Comerç als Escolapis en aquesta localitat. Va ingressar el 1941 al Seminari de Barcelona. Va estudiar de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca de 1947 a 1952. L'any 1954 es va matricular a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Gregoriana de Roma i s’hi va doctorar l'any 1958 amb la tesi Orígenes del anarquismo en Barcelona, editada l'any 1959 amb un pròleg de Jaume Vicens i Vives.
El 1963 va entrar a la redacció de El Correo Catalán, de Barcelona, com a encarregat de la pàgina religiosa on va marcar tota una etapa, especialment explicant al gran públic la celebració i la posterior aplicació del Concili Vaticà II. Una renovació que incomodava i posava en evidència el nacionalcatoliscime de la dictura franquista. Posteriorment va ser responsable de l'arxiu documental del mateix diari on va col·laborar fins el 1976. Va col·laborar, entre altres publicacions, també amb la revista Quaderns de Pastoral, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Iglesia Viva i Pastoral Misionera, de la que també en va ser director.
El 1980 va ser nomenat director de l'Arxiu Nacional de Catalunya de la Generalitat. Va ser-ne el primer director després de la restauració de la Generalitat i va ser un dels eclesiàtics amb el qual el president Jordi Pujol va comptar per crear estructures de país. El 1991 es va jubilar.
De l'obra històrica destaquen els dos volums, juntament amb Josep Benet, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista, 1854-1856 (1976) o la col·laboració en el volum VIII de la Historia de España, dirigida per Manuel Tuñón de Lara (Revolución burguesa, oligarquía y constitucionalismo), en la part titulada Afianzamiento y despliegue del sistema liberal (1983). L'any 1984 va publicar L'Església a Barcelona, 1950-1857, en dos volums. L'any 1989 va rebre el premi internacional Jaume Vicens Vives per l'obra L'integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques, 1881-1888, publicada en col·laboració amb el capellà Joan Bonet i Baltà.
El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2019, el reconeixement de Fill Predilecte de Vilanova i la Geltrú. Aquest darrer reconeixement ja no el va poder recollir per la delicada salut dels darrers anys de la seva vida.
En l’àmbit eclesial Casimir Martí va ser professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials. Ordenat el 1952, va ser vicari a Vilanova i la Geltrú. I el 1976 va fundar la parròquia de Santa Maria del Gornal a l’Hospitalet de Llobregat i en va ser rector durant més de 32 anys. Va formar equip pastoral amb el capellà Josep Maria Rovira Belloso. Una parròquia que, a més d’oferir serveis religiosos, s’ha considerat una entitat més dins del teixit social del barri. A l'arxiprestat de Sants-Can Tunis també fer equip amb capellans com Josep Maria Vidal Aunòs i Josep Bigordà.
Ens ha deixat Casimir Martí i Martí (1926-1921), fundador i 1r director d’El Pregó (1994-2014). Referent en la renovació de la nostra Església després del Concili Vaticà II i historiador del moviment obrer, va ser un exemple de criteri i de pensament lliure per a tots nosaltres. pic.twitter.com/WFCTBVGukA
— El Pregó (@ElPregoRevista) November 22, 2021
Ens ha deixat Casimir Martí i Martí (1926-1921), fundador i 1r director d’El Pregó (1994-2014). Referent en la renovació de la nostra Església després del Concili Vaticà II i historiador del moviment obrer, va ser un exemple de criteri i de pensament lliure per a tots nosaltres. pic.twitter.com/WFCTBVGukA
— El Pregó (@ElPregoRevista) November 22, 2021
Hem conegut el traspàs aquesta matinada del doctor Casimir Martí i Martí, primer director de l’@arxiunacional (1980-1991): ens unim al dolor de la seva família i amics
— Arxiu Nacional (@arxiunacional) November 21, 2021
Imatges de @RobertRamosfoto pic.twitter.com/YGvKRutFLi
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.