Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) “Els feligresos de Valls dels anys 50 recorden que va ser un ‘revolucionari’ i que va obrir molt els horitzons”. Així parla del teòleg tarragoní Josep Gil i Ribas la completa biografia que li han preparant amb motiu de l’homenatge que se li farà el proper dissabte 14 de setembre a Poblet. Des des llavors, no ha canviat. Aquest caràcter ‘revolucionari’ i ‘d’obrir horitzons’ han marcat certament l’àmplia trajectòria d’aquest capellà a l’Església tarragonina i catalana. Una praxis pastoral sempre recolzada per una sòlida formació filosòfica i teològica.

Ara, coincidit amb l’edició del darrer dels deu volums que ha publicat des del 2009 de la Història del Pensament Cristià, el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau de Tarragona ha organitzat aquest homenatge. El que havia de ser una celebració sorpresa de caire més familiar, s’ha convertit en un homenatge institucional en el que hi participaran les màximes autoritats civils i eclesiàstiques de Tarragona: l’arquebisbe Jaume Pujol, els alcaldes de Tarragona, Reus i El Catllar (poblacions on ha estat més vinculat pastoralment), el director general d'Afers Religiosos i el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, són alguns dels qui ja han confirmat la seva presència. Un reconeixement institucional a una figura de pensament lliure.

L’acte, presidit per l’arquebisbe de Tarragona, l’obrirà l’abat de Poblet, Josep Alegre, i hi parlaran també el professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Josep Castanyé, que farà la semblança biografia i acadèmica de Josep Gil; l’exrector de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Martí Castell; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig; el vicepresident de la Reial Acadèmia de Doctors, Josep Llort; i algunes de les autoritats presents.

La segona part serà una taula rodona sobre “Teologia i societat, avui” moderada per Gaspar Mora amb professors de la Facultat de Teologia: Armand Puig, Oriol Tuñí, Xavier Alegre i Josep Castanyé. Un dinar festiu clourà la celebració.

Josep Gil i Ribas va néixer a Reus el 1928. Després de la formació al seminari de Tarragona als 19 anys va anar a Roma per estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut de Música Sacra. També va fer estudis a Àustria i a Alemanya.

Les seves primeres destinacions pastorals a Tarragona van ser a Valls i a Tarragona, on el 1958 va treure les oposicions a organista de la catedral. Allà, en la tasca parroquial, amb moviments de joves, i com a docent en un institut i al seminari, va ser un dels protagonistes de la generació que va capellans que va aplicar el Concili Vaticà II a Catalunya. Destaquen iniciatives com les Setmanes de Joventut o el Club de Joves de Tarragona que en aquella època de dictadura va representar un espai de llibertat.

Els anys 70 va ser rector de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona, amb un equip format pels mossens Mitjans, Gual i Tomàs, i on va destacar per la seva voluntat de “fer comunitat”. El 1972, amb l’arribada de l’arquebisbe Pont i Gol que li fer plena confiança en la seva tasca, va poder fer classes com a professor ordinari d’Escatologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Després de la publicació de Signes de pertinença a l’Església amplia els seus interessos teològics a la cristologia, la mariologia, o antropologia, i també a les branques més noves com la teologia de la religió o la teologia feminista. També va fer diverses estades com a professor a Colombia, on va tenir un contacte amb la religiositat popular de les classes més pobres del país.

Durant cinc anys va donar classes d’Escatologia a la Universitat de Deusto i el 1977 va impulsar la creació de l’Institut de Teologia de Tarragona, del que en va ser director. També el 1975, a proposta seva, es va constituir el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau de Tarragona, el tercer de Catalunya, i en va ser el primer delegat episcopal. Allà també va quedar clar des del primer moment que el protagonisme corresponia als laics.

Paral·lelament, el 1982 va defensar la seva tesi doctoral, preparada a la Facultat de Teologia de Münster i dirigida per Josep M. Rovira Belloso. El 1984 va publicar la tesi i el Tractat d’Escatologia.

El 1988 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Joan de Reus, tasca que a principis dels 90 va compaginar amb les seva dedicació com vice-degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. També van ser anys de classes a diverses facultats europees, de nombrosos cursos per tot Catalunya, a més d’un presència divulgativa en diversos mitjans de comunicació. El 1996 va ingressar com a Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Doctors i el 1999 va rebre el premi “Joan Maragall” per l’obra L’esperança que no mor.

Poc després de celebrar els 50 anys de sacerdot, el 2003 va tornar com a rector a la parròquia de El Catllar, on ja hi havia estat uns anys enrere i on resideix actualment. Aquesta etapa, més que un jubilació, ha estat una oportunitat per dinamitzar la vida de la comunitat parroquial i va promoure projectes culturals i la rehabilitació del temple. O també, per escriure un blog

La biografia que li han preparat per l’homenatge a Poblet, conclou que “entre les qualitats de Josep Gil i Ribas destaquen especialment la seva capacitat d’evolucionar amb els signes dels temps, la seva actitud desmitologitzadora, la seva disposició a anar sempre més lluny, i la seva intel·ligència comprensiva i relativitzadora, que no perd mai de vista la complexitat. Invita a trencar esquemes i a superar barreres sense por, tant en el terreny del pensament com en el de l’acció. En resum, el podríem qualificar d’home lliure i compromès amb les persones, amb l’Església i amb el món”.