Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Un peix que es mossega la cua”. És com ha descrit Gabriel Seguí el setè Memorial Pere Tena. L’Institut de Litúrgia que presideix ha rebut, aquest dimecres al migdia, el guardó que atorga el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. El CPL, justament, va ser fundat i presidit pel bisbe Pere Tena i Garriga que, alhora, va crear i dirigir l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, origen de l’institut que avui aixopluga l’Ateneu Universitari Sant Pacià. D’aquí la imatge: un cercle tancat.

En la mateixa línia s’ha expressat el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. En l’acte de lliurament celebrat a l’aula Magna, Joan Torra ha recordat el sentit lògic del reconeixement. Ha repassat els vincles d’uns i altres, i també de qui va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, el bisbe Tena: “No és una mena de tautologia? És com si estiguéssim concedint el Memorial Pere Tena a ell mateix, el bisbe Pere Tena. Una forma lògica que només admet el valor de veritat”, ha valorat.

Torra també ha explicat que el consell de direcció del CPL van rebre enguany “moltes propostes” per al premi. Però que no van haver de discutir gaire. La decisió va ser unànime. L’Institut de Litúrgia és hereu de l’Institut Superior de litúrgia de Barcelona, vinculat des de l’origen al CPL i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Amb tot, ha assenyalat que “ara inicia una nova etapa” i que “ha arribat a molt bon terme una llarga història començada quan el 1958 el CPL va tenir una profunda preocupació per la docència i va organitzar ja aleshores cursos de formació litúrgica”. I ha conclòs que “el bisbe Pere Tena, ben viu en les obres de la seva vida”.

“La dimensió que la pandèmia ens ha robat”

L’arquebisbe Joan Enric Vives, secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i president del Secretariat Interdiocesà de Litúrgia, ha presidit l’acte. “La fe busca la intel·ligència i busca el diàleg amb el món d’avui i amb la cultura de cada moment i aquest diàleg és fecund: la humanitat també fecunda la mateixa celebració”, ha afirmat Vives.

També ha lamentat els efectes de la pandèmia sobre les restriccions en la celebració comunitària: “En temps de pandèmia hem vist l’important que és la celebració del poble de Déu i el dolor que és no poder-ho celebrar així”. I ha continuat: “Hem de poder patir aquesta dimensió que la pandèmia ens ha robat: Poble de Déu, que avança”. I ho ha exemplificat amb la pràctica de les processons.

Gabriel Seguí també ha parlat del diàleg fe i cultura: “Cal tornar a proposar el pensament cristià a la cultura contemporània, com històricament ha estat una realitat”. Per afrontar aquest desafiament, Seguí ha assenyalat una “missió conjunta” amb el CPL. Tant pel que fa a la promoció de la pastoral litúrgica, la “connexió entre fe, litúrgia i vida”, com en l’”oferta comuna de recursos”. I ha subratllat l’objectiu compartit de “donar raó de la nostra esperança amb qualitat”.

Ha insistit amb què “l’Institut de Litúrgia no pretén ser competència, ni és un projecte personal de ningú”. Per això ha apel·lat a la col·laboració i al treball en xarxa entre institucions dedicades a l’estudi, investigació i divulgació de la litúrgia. “El bisbe Tena era l’home de la col·laboració, era ben coneguda la seva capacitat de treballar en equip”.

Projector de futur

El president del Centre de Pastoral Litúrgica, el capellà Josep M. Romaguera, ha atorgat el memorial al doctor Gabriel Seguí en representació de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. L’acte ha tingut lloc en el dia de l’aniversari del naixement del doctor Pere Tena.

Seguí ha recordat que el nou Institut de Litúrgia és “l’hereu directe i fidel” de l’Institut que Tena va fundar per fer créixer la reforma litúrgica del Concili Vaticà II. I ha descrit la seva “teologia litúrgica” basada, entre d’altres aspectes, en la celebració, contemplativa i el reconeixement de la diversitat de carismes i de cultures.

Amb tot, en el seu parlament, ha mirat endavant: “El memorial, més que no pura memòria, és record solemne i agraït, eficaç i no balder, amb projector de futur i no gens nostàlgic”, ha dit.

Connexió entre fe, litúrgia i vida

Seguí també ha glossat el perfil de l’Institut de Litúrgia, tal com va fer en la inauguració d’aquest curs de l’AUSP. I ha recordat que “la decisió de demanar l’erecció d’una facultat de litúrgia fou una determinació col·legial dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense”. Un fet que “confirma el servei de l’Institut de Litúrgia a l’església local”.

També ha apuntat el paper del nou institut cap a “les esglésies d’Amèrica i Àfrica: per oferir aprenentatge en inculturació de la fe, sense vindicar un nou colonialisme teològica, sinó escoltant les veus de les esglésies”.

Seguí ha defensat “la recta formació litúrgica” dels futurs preveres i “l’excel·lència teològica en nom de la divulgació pastoral”. I ha anunciat que “el CPL tornarà a ser un punt de referència pel clergat” en la mesura que incorpori “de mica en mica els capellans” formats en aquests instituts. També ha anunciat la possibilitat d’un Batxillerat en litúrgia de 3 anys per a laics, semblant als Instituts Superiors de Ciències Religioses i aprofitant la formació telemàtica.

“Ens emmirallàvem en Pere Tena”

Joan Enric-Vives ha recordat la figura de Pere Tena, amb qui junt amb Jaume Traserra, van rebre l’ordenació episcopal. I ha animat a fer memòria de la persona i del treball de Tena: “Va ser una gran persona, gran estudiós i un gran pastor, que tots l’associarem sempre per estimar la celebració litúrgica com la font i el cimal de tota la vida cristiana, com diu el Concili Vaticà II”.

L’arquebisbe d’Urgell l’ha descrit “com la font de la litúrgia” i ha assegurat que el va ajudar molt com a persona i bisbe: “En ell ens emmirallàvem, per com celebrava, com exhortava, quins accents hi posava”. També ha explicat que “en ell confluïen molts corrents i de molts temps, segles” i que Catalunya ha esdevingut un lloc on “investigar, debatre, divulgar sobre litúrgia”. I ha demanat “aixecar nivells”, tal com es va treballar fa 25 anys en el Concili Provincial Tarraconense.

Vives ha agraït que “a l’Església de Catalunya s’ha fet camí”, i que en aquesta nova Facultat, reconeguda per la Santa Seu, “hi ha la petjada ferma del doctor Tena”.

En les edicions anteriors, han rebut el Memorial Pere Tena l’Abadia de Montserrat (2015), el bisbe Julián López i al pare Joan Maria Canals (2016), l’arquebisbe de Puebla de los Ángeles (Méxic), Víctor Sánchez (2017), la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018), l’arquebisbe Piero Marini (2019) i el benedictí Juan Javier Flores (2020).

Podeu recuperar l’acte de lliurament d’aquest dimecres, aquí: