Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) El confinament amb motiu de la Covid-19 ha posat a prova la convivència de nombroses llars. També, és clar, a les llars de comunitats religioses de casa nostra. Continuem el repàs per la vida religiosa de Catalunya per saber com han viscut i viuen la pandèmia sanitària actual.

El germà marista, Lluís Serra, afirma que durant el confinament "s'ha hagut d'equilibrar moltes coses". En el cas de l'Institut Marista ha calgut, per una banda, respectar les directrius socials i sanitàries, i per l'altra, continuar amb el màxim rigor la missió i el servei de les comunitats. Serra recorda que les comunitats religioses "apleguen sovint persones de risc, gent gran, i alguns malalts, que s'han de cuidar, i molt", i que alhora en molts casos són també "germans que estan en missió directa que cal mantenir, com les escoles o l'obra social". 

Les escoles maristes, com la majoria, "han fet una feina molt intensa". Treballen més que abans, reconeix Serra, ja que han hagut d'adaptar en pocs dies tota una metodologia, dedicació i treball nous. "Hi ha algun germà de la meva comunitat que té dedicació plena a una escola i que el veus treballant hores i hores". El mateix passa amb els equips directius i la resta de professorat.

També un altre àmbit que ha hagut d'anular la seva acció directa però continuar la tasca ha estat l'obra social. A Catalunya l'Institut Marista té dotze obres socials maristes. Les obres que han hagut de tancar portes ho han fet, però no han deixat de fer acompanyament telemàtic amb famílies i infants. "Han mantingut tot el caliu afectiu i educatiu amb ells". En d'altres obres sí que s'ha mantingut missió directa, com en el cas del CRAE d'Igualada, amb els infants confinats i els educadors fent presència. 

El mateix ha passat en els quatre pisos assistits que els maristes tenen a Rubí, a Barcelona i a Santa Coloma de Gramenet. En aquesta darrere ciutat, el centre Rialles, per exemple, s'ha concentrat en la distribució d'aliments, no només pels destinataris del centre sinó de tota la ciutat, donant més de 500 dinars diaris. "Tot això s'ha mantingut obert. S'ha fet un esforç molt profund".

També s'han llançat a fer webinars formatius online. N'han fet tres sobre el món juvenil i el món educatiu. "No hem parat, la veritat". I des de les cases comunitàries s'ha fet també acompanyament telèfonic i telemàtic de gent que sabien que estava sola. 

La província Marista de Catalunya compren també França, Algèria, Hongria i Grècia. Lluís Serra explica que els germans catalans tenen un grup de whatsapp, independentment d'on es troben fent missió. Això ha fet, explica, "que hagi germans catalans a Hongria i que les situacions en el confinament hagin estat diferents". 

A la part de les comunitats de germans Serra reconeix que han viscut un dolor molt gran pensant en els germans a França. Hi han mort nombrosos germans maristes. "A Catalunya, per ara, cap ni un". Hem de pensar, afirma, "que som província única des de 2003 i tots som una família, siguin on siguin fent missió". 

A les comunitats el més important, recorda, ha estat reflexionar en "com viure el confinament", i ara, potser més important encara , en "com fer la desescalada". "Penso que l'Església, en tots els camps, ha donat una resposta magnífica durant la pandèmia". 

Les comunitats maristes estan formades per germans, no per sacerdots, però això no ha impedit que segueixin vivint la litúrgia i l'espiritualitat religiosa. "Hem celebrat la Paraula i inclús combregat perquè, amb previsió, ja vam demanar-ne". Han estat moments bonics de pregària durant la pandèmia, reconeix Serra. "Realment tenim una espiritualitat de luxe perquè hi ha llocs al món on no poder assistir a missa és la tònica habitual. Per sort l'espiritualitat és més profunda i no depèn només d'assistir a l'Eucaristia". 

A l'inici del confinament la preocupació de Serra va ser com viurien i cuidarien entre els germans la convivència. Ell mateix porta dos mesos sense sortir per a res. "El carrer no l'he trepitjat". Són cinc a la comunitat de Diagonal on viu, quatre de més de setanta anys i un quart d'uns cinquanta. "El més jove és qui s'encarrega d'anar a comprar". 

Durant el confinament, però, i en comunitat, han hagut de pensar en "com poder equilibrar les necessitats individuals i els riscos comunitaris". "Jo puc voler sortir però en el moment que jo surto estic generant un risc enorme a la meva comunitat". A la vida religiosa en el mes de març i abril hi ha hagut moltíssimes defuncions, "seixanta-dues en dos mesos". Per sort, explica, "durant la pandèmia ha predominat l'amor fratern per sobre de la necessitat individual".

Tot i així, Serra creu que la pandèmia també ha generat certes dinàmiques que preocupen, des del món polític i des del món econòmic. Des del món polític, afirma, "s'ha fet un enfortiment del poder en detriment de la població", que es pot tenir la temptació de mantenir-ho. I pel que fa al món econòmic, explica, "hi ha el risc que de tota aquesta situació algú s'enriqueixi a costa dels més febles". "No sé si hi haurà voluntat per dir què hem après de tot això?", confessa, "perquè encara això no s'ha acabat, estic desorientat amb el que pot passar".