Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Set setmanes de confinament permeten començar a consolidar certes rutines. També dins les congregacions i ordes religiosos s'han adaptat algunes pràctiques amb motiu de la pandèmia de la Covid-19. Continuem el nostre repàs per la vida religiosa de casa nostra per saber com ho viuen i què estan fent al respecte.

El visitador auxiliar de La Salle Catalunya, Josep Canal, explica que l'inici del confinament va ser "semblant al de qualsevol família". Anaven seguint la informació i anaven clausurant activitats, fins al punt d'haver d'anul·lar-ho tot. "Aquella setmana prèvia al 13 de març ja era tensa", reconeix, "no sabíem si saludar-nos entre nosaltres, si donar-nos la mà o no". Tot i això, reconeix amb molta esperança que a Catalunya La Salle no ha tingut cas cap de coronavirus. A la resta de l'Estat la congregació ha tingut cinc malalts pel virus, "que ja estan curats".

Els Germans de La Salle Catalunya tenen la infermeria a la casa de Cambrils. Allà les msures són molt estrictes. "La casa està tancada i només entra el personal". Abans hi havia un germà que anava a la farmàcia, "ara ni això", sinó que la farmàcia ve a casa. De moment, afirma Canal, "tothom està bé, el personal d'allà està molt preparat i té totes les proteccions necessàries". Els metges del CAP els truquen i fan el seguiment de tots els germans de la infermeria.

Pel que fa a la resta de comunitats, Canal reconeix que ells tenen una certa sort en el confinament. "Vivim en escoles i qui té ganes de caminar disposa de corredors llarguíssims per fer-ho, o compta amb el pati per poder donar voltes". Algunes comunitats viuen també en pisos, però són una minoria a La Salle.

Els religiosos, però, en general són població de risc. Canal afirma que la congregació es va preguntar què es podia fer. Des de la Unió de Religiosos de Catalunya es va animar les comunitats a telefonar gent, i a La Salle ho fan. "Als germans els hi he dit que per telèfon el virus no passa així que vaig convidar tothom a trucar gent. Com molts han estat mestres d'escoles o educadors i han passat per moltes escoles, he demanat que truquin companys d'aquella època que ara ja són mestres jubilats i alguns són solters i d'altres vidus o vídues". Li consta que s'està fent perquè alguns germans ho han expressat. "S'agraeix sempre una trucada d'algú que treballava amb ells a l'escola". 

Set semanes de confinament també permeten Josep Canal parlar sobre el neguit, la por o el respecte davant del virus. "La primera setmana, a nivell comunitari, va ser tensa. Hi havia molta precaució i neguit quan veies que algú estossegava, era un fenòmen molt humà". Personalment, explica, no té por a morir. "Puc agafar aquesta infecció com podria tenir qualsevol altra malaltia. És la situació que un mateix pren davant la vida al final". És humà que es tingui aquesta alerta, recorda, "no tinc por, respecte sí". 

A nivell escolar també ha estat un repte. "No només per a La Salle, sinó per a tothom". Els mestres i professors i algun germà que encara fa classe s'han espavilat, "i molt". Josep Canal cada setmana truca les comunitats per saber com estan. Els directors de comunitat que són també profes ja l'avisen que potser a l'hora que truca tenen classe per videoconferència amb els alumnes. "Hem hagut de reinventar l'escola en qüestió d'una setmana i com sembla que va per llarg ens servirà d'experiència positiva segur". També alguns centres escolars han imprès material sanitari i han fet donacions.

Durant la Setmana Santa La Salle va aprofitar per fer recés a casa. Normalment la Setmana Santa és el període escollit per fer recessos personals. "En comptes de marxar a algun monestir o casa a fer el recés es va convidar a viure la Setmana Santa de manera més pausada, i a casa". 

A nivell d'obra social la Salle compta a Catalunya amb la Fundació Comtal, que ha hagut de tancar els locals, però continua fent acompanyament familiar i escolar. "Malauradament la bretxa digital existeix", explica Canal, "i amb els que hem pogut hem facilitat material, tot i que avui dia amb el mòbil es pot videotrucar arreu". 

Pel que fa als pisos d'emancipació i els pisos residencials que gestiona La Salle funcionen al 100%. El seu CRAE es troba al carrer Tantarantana de Barcelona, en un carrer molt estretet. "Viure allà s'hagués fet dur", reconeix. Per això la primera setmana abans del confinament els educadors es van moure per demanar permisos al Consorci i parlar amb els pares d'aquests infants. "Es va aconseguir poder traslladar temporalment el CRAE a la casa de Sant Martí Sesgueioles". Allà hi són des del 14 de març. De fet no estan pròpiament a la casa sinó en una caseta que es troba en el recinte i a la casa fan l'escola en una sala habilitada i els hi han deixat també la sala de televisió. "Altres centres residencials de Barcelona sabem que ho estan passant malament. Hi ha infants que s'han infectat i imagineu-vos haver d'aïllar un infant en una habitació on tot és doble i compartit". 

Amb certa mirada cap el futur, Josep Canal reconeix que li agradaria que les coses canviessin però que, tal i com està la societat i el món del benestar, no sap si canviarem quelcom. "Ens hem creat moltes necessitats i ens costa tirar enrere", afirma, "ho volem i ho necessitem tot", tot i que sap que al primer món s'ha portat tot amb certa dignitat.

Pateix, i molt, per com ho estan ja vivint altres països més desafavorits. La ONG de La Salle a nivell d'escoles ha llançat una campanya a les xarxes per donar resposta a aquestes necessitats internacionals que van sorgint pel Covid-19. També a Catalunya han vist com un dels seus missioners que va venir aquí de vacances no ha pogut tornar al país on fa la missió. "Volia tornar però no va poder". Aquest missioner treballa en un centre d'infants a Costa d'Ivori, i tot i tenir el cor allà, no hi ha cap avió que arribi de moment. I en aquests països, recorda Canal, "no és només el problema del virus, sinó la fam".