Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Glòria Barrete –CR) Sis setmanes de confinament. Sis setmanes en què els sentiments han anat evolucionant, passant de l'ensurt inicial, a l'angoixa, al desconcert i a la incògnita. Si confinar-se no és el mateix per a una persona sola, que per a una família, que fer-ho amb nens, o sense, tampoc ho és fer-ho en comunitat, com és el cas de moltíssimes congregacions i ordes religiosos de casa nostra. Comencem un repàs per algunes de les congregacions religioses catòliques catalanes per saber com estan, com ho viuen i com s'han organitzat. 

La Luz López és religiosa de la Companyia de Maria - Lestonnac. Reconeix que el confinament i la vivència en plena pandèmia de la Covid-19 "depèn molt de les característiques de les comunitats", ja que no és el mateix viure en una comunitat "amb persones grans i infermeria" que fer-ho en una comunitat com la seva, "inserida en un barri amb molta fragilitat social". En qualsevol cas, explica, "totes ho hem viscut d'igual manera en intensitat, preocupació, i després amb esperança".

Esperança, afirma, perquè per a elles "viure en comunitat és una gran fortalesa". Coneixen gent al barri que saben que viuen sols i soles, i inclús gent de les seves pròpies famílies, és per això que viure en comunitat, "tot i que costi després de tants dies", és una fortalesa.

A nivell congregacional, el coronavirus no els ha passat factura en morts, afortunadament. La Luz explica que en el darrer comunicat de la General a Roma, se'ls informava que a llocs com Haití, Àfrica o Àsia, miraculosament, no tenen cap cas. "I diem miraculosament perquè allà hi som a primera línia i en contacte directe. No ho entenem, però ho agraïm profundament".

En el cas de Catalunya, la congregació va tenir un cas entre les germanes que va resultar ser lleu i va poder ser atès per la comunitat. "Hi havia possibilitat de fer un confinament dins del confinament. No ha estat dur per a nosaltres tant com en d'altres congregacions que sí sabem que la Covid-19 ha fet molts estralls".

El confinament, però, ha estat un aturar-se de cop, que per altra banda, "no ens ha anat gens malament". Luz reconeix "que el món anava a un ritme frenètic i insostenible". Les religioses de la Companyia de Maria es descriuen com a contemplatives en l'acció, però amb tot, recorda, "s'ha d'estar molt atent perquè el ritme de la vida no t'engoleixi". 

Aquests dies, afirma López, comentaven en comunitat que han viscut una Quaresma i Setmana Santa úniques. "La litúrgia ha anat tan acompassada amb la realitat, que ens hem endinsat en la liúrgia amb un sentit i una profunditat absolutes". Luz reconeix que això les ha ajudat també "a veure la realitat amb clau de Pasqua i de Vida, i des d'una òptica diferent". 

Moltes congregacions religioses s'han posat al servei de moltes comunitats. Retransmetent misses per streaming o realitzant els oficis de Pasqua per Youtube. "Hem seguit amb una atenció especial les retransmissions del Vaticà, però esperem també que l'Església vagi donant passos i que les comunitats femenines puguem també crèixer en aquest tipus de propostes, però de moment som més clients que proveïdors". 

Com a comunitat estan immerses en la comunitat parroquial del barri. "Hem acompanyat molt la gent de la parròquia. Fem seguiment d'aquella gent que sabem que ho passa malament. Hem viscut la comunitat al 100%".
A nivell educatiu, i depenent de cada context, Luz explica que el confinament els ha permés fer un acompanyament més profund a les famílies. "Prioritzem potser altres objectius que no només els instructius". Truquen, s'interessen per les famílies. "Sabem que molta gent viu al dia, que cada dues setmanes canvien de número de telèfon, i alguns costa trobar-los". La prioritat, però, ha estat saber com es troben i gestionar tràmits i ajudes per a ells, sovint per al material més elemental. "Els equips educatius s'han mogut a l'extrem per ajudar en el necessari". I en altres llocs on potser les famílies tenen més eines per seguir el curs, s'han impartit classes i s'ha acompanyat el curs d'una altra manera. 

A nivell d'iniciatives personals n'hi ha hagut moltes. "Si no se m'acudia a mi, se li acudia a una altra germana. Hem estat molt proactives i no hem perdut el temps". Portar menjar a algú que no en té o no pot, cuidar-se els uns als altres. "Som una parròquia molt fraterna i tant nosaltres cuidem com la resta de feligresos ens cuiden". 

I és que l'acompanyament i la comunicació, afirma Luz López, en ple confinament és clau. "Una cosa és estar confinat i una altra molt diferent és estar aïllat o sol". El confinament ha fet que a la seva congregació s'obrissim més les comunitats. "Jo treballo en temes de comunicació i el teletreball i les vídeo-trucades no són noves per a mi. Però hi ha comunitats que no eren tan tecnòlogiques. Ha estat un repte i una alegria poder contactar amb tothom. Ens hem gravat vídeos, els hem enviat, en clau molt interna, igual que a la resta de famílies".

Luz López després de sis setmanes de confinament i pandèmia creu que "la vida té mecanismes mil vegades més creatius que els nostres". Confia en que, segurament, fora de les nostres planificacions, "la vida ens oferirà mil oportunitats de refer-nos". Hi ha una massa crítica de gent, afirma, "que ja està assentada en altres valors". I tot i que reconeix que el cost és veritablement molt alt, el cost de no canviar ho és encara més. "El món que portàvem comportava un cost, sovint amagat, que no era tampoc tolerable. Posar-nos en una altra perspectiva crec que serà la clau".