Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) L'any 1758 cinc religioses de la Companyia de Maria - Lestonnac arribaven a Solsona després de tres dies de viatge des de Barcelona. Ho feien demanades pel bisbe, per ocupar-se de l'educació de les nenes de la burgesia solsonina de l'època. Aquest diumenge 5 de juliol la comunitat de religioses ha tancat casa seva. Més de dos segles i mig de tasca incansable, d'educació per a tothom i d'una presència constant i discreta. 

Malgrat la tristesa per tancar una comunitat, la religiosa de la Companyia de Maria - Lestonnac, Victòria Riera, reconeix amb orgull una gran tasca feta a Solsona i una gran visió de futur l'any 1993 per assegurar avui dia la continuïtat de l'obra educativa de la Companyia a la ciutat. L'any 1993, la Companyia de Maria pren consciència que el nombre de monges va disminuint i que si alguna vegada havien de marxar de Solsona, el que no podia desaparèixer era l'escola. 

Les escoles d'Església d'aquell moment a la ciutat, que eren tres, es van unir en un sol centre. L'escola del Sagrat Cor, d'etapa infantil, Lestonnac, que tenia primària i ESO, i l'escola Castellvell, de Batxillerat i Formació Professional, es van unir l'any 1993 en una sola escola, l'escola Arrels. 

"Vam pensar que el millor per a Solsona era que s'unís en un sol centre les tres etapes educatives i així els infants podien entrar des de l'escola bressol i surtir per anar a la Universitat, fent tot l'itinerari educatiu en un mateix centre d'inspiració cristiana". Perquè no semblés que una escola absorbia les altres, explica Riera, es va decidir que les tres perdrien el nom i que es posaria un de diferent, Arrels. 

L'escola Arrels està regida per un Patronat, anomenat Mare de Déu del Claustre, que compta amb un representant del bisbat, de la parròquia, de la Companyia de Maria i del titular de l'escola. Aquest Patronat, que es reuneix cada trimestre, és qui fixa les línies fonamentals i generals de l'escola i nomena el titular. 

Les provincials de la Companyia de Maria - Lestonnac, d'acord amb la General, han decidit enguany tancar a Espanya tres comunitats. Una d'aquestes és la comunitat de Solsona, que va celebrar la festa de comiat aquest diumenge passat. Tot i la marxa de les religioses de la ciutat, la presència al Patronat de l'escola continua i continuarà. "El que és pretenia l'any 1993 era que l'obra educativa seguís endavant, queda el consol d'una bona soca que seguirà produint fruits a Solsona". 

Tot i l'aparent tristesa de tancar una comunitat, Riera reconeix que el comiat de diumenge "va superar tot llistó". Aquesta filla d'El Soleràs, reconeix que el comiat "no va ser per quedar bé", sinó que van sentir com tothom es volcava "amb una gran generositat". Ara que Solsona ja sap que les religioses marxen, Riera confessa que hi ha gent que les para pel carrer i que els hi diuen que "tot i no veure-les massa sabien que hi eren". Aquest valor de la presència discreta, afirma, "l'ha impactat".

I si les mostres d'estima es fan evidents, també es fa palès que el carisma de santa Joana de Lestonnac perdurarà a la ciutat. "A la festa va quedar clar que els laics que queden a Solsona porten l'estil de Lestonnac a l'ADN i que el volen continuar". Per mostrar la petjada que les religioses deixen a la ciutat, el bisbe mantindrà una estàtua de santa Joana de Lestonnac a la catedral de Solsona. 

Victòria Riera només professar com a germana de la Companyia de Maria - Lestonnac va anar al Congo i a Burundi. Quan va tornar a Catalunya amb uns 39 anys la primera escola a Catalunya on va anar va ser a Solsona. "A Catalunya jo em vaig estrenar com a professora a Solsona". Després ha estat a diferents escoles, com la de Badalona o la de Barcelona. Quan es va jubilar, però, la Companyia li va demanar que s'ocupés de la traducció de textos de santa Joana, originals en francès, i la van enviar de nou a Solsona, on hi ha estat sis anys, fins ara. Al mes d'agost es trasllada a la comunitat de Tarragona.