×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Cristianisme i Justícia) Un grup de juristes format per membres de l'equip de Cristianisme i Justícia ha analitzat en un document les implicacions jurídiques i el propòsit legal del judici als líders independentistes que està tenint lloc al Tribunal Suprem. L'objectiu del text s'emmarca en la tasca de reflexió del centre que, davant el conflicte polític que viu Espanya, aposta per treballar i aprofundir en una cultura de reconciliació que ajudi a aportar alguna llum a possibles sortides polítiques a l'actual conflicte territorial.

El text recull la preocupació davant la judicialització dels conflictes polítics, que afecta la justícia com a sistema de gestió de drets i llibertats. Els autors adverteixen que les infraccions constitucionals poden merèixer sanció penal només si així ho estableix la norma penal, assenyalen els dubtes sobre la competència dels tribunals que estan jutjant aquests fets, consideren que hi ha alternatives per evitar el cost humà de la presó provisional i recorden el qüestionament de les qualificacions de rebel·lió i sedició per part d'un gran nombre d'experts en dret penal.

Judicialització de la política, politització de la justícia

El text parteix de la preocupació per una dinàmica, no exclusiva d'Espanya, de creixent protagonisme dels òrgans judicials en la resolució de conflictes polítics. "D'alguna manera", assenyala el document, "s'ha convertit en un lloc comú parlar dejudicialització dels conflictes polítics, judicialització que no pot deixar de traduir-se en una politització dels conflictes judicials". D'aquí la necessitat d’una crítica a fons d'aquesta dinàmica de judicialització de la política "respectant i reconeixent la importància dels òrgans jurisdiccionals, claus per a què la democràcia funcioni".

Quatre qüestions jurídiques objecte de reflexió

El text desgrana quatre qüestions jurídiques que haurien de ser objecte de reflexió al voltant del judici que s'està desenvolupant al TS. 

    Sobre la utilització del Codi Penal

La responsabilitat penal per vulneracions de l'ordenament jurídic constitucional no ho determina la Constitució sinó, per mandat seu, el Codi Penal. Per això, els juristes de CJ assenyalen que no tota infracció constitucional té traducció en el Codi Penal. "Convocar o fer possible un ‘referèndum’ vinculant de secessió o declarar la independència, les dues activitats no permeses en el nostre ordenament jurídic i, per tant, accions clarament inconstitucionals, mereixeran una sanció penal només en la mesura que, amb caràcter previ, la norma penal així ho hagi establert". 

    Sobre la competència del Tribunal Suprem

El grup de juristes considera també dubtosa la competència del TS o de l'Audiència a l'hora de jutjar els fets que se'ls acusa, perquè no hi ha dubte que es van produir en el territori de Catalunya i, en el cas de persones amb càrrecs públics, el seu aforament els vincula amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". La controvèrsia sobre els tribunals competents, adverteix el document, projecta una ombra sobre el procés, "entenent que s'ha vulnerat el dret constitucional al jutge predeterminat per la llei". Tot i això, un cop començat el judici “és necessari que se segueixi amb totes les garanties”.

    Sobre la presó preventiva

Destaquen els autors del document l'excepcionalitat de la mesura de la presó provisional i consideren que "els efectes i l'alt cost des del punt de vista humà sobre els acusats i les seves famílies" podria haver-se evitat amb altres mitjans per assegurar el compliment de la finalitat perseguida. A més a més qüestionen "la congruència legal de la mesura aplicada a persones que han comparegut quan se'ls ha citat pels tribunals", basant-se en l’argument que altres persones encausades van sortir del país.

    Sobre els delictes de rebel·lió i sedició que s'imputen

Recalquen sobre aquest punt els juristes que "la pretensió de canviar el marc constitucional sense seguir els procediments establerts, acusació que sembla difícil de negar, no té les mateixes conseqüències penals si es pretén amb violència o sense ella". En els tipus de rebel·lió i sedició, que s'imputen a diferents acusats en aquest procés, i que han estat qüestionats per més de cent vint catedràtics i professors de Dret Penal de tot Espanya, són elements determinants la violència i l'alçament, que les acusacions hauran de provar en el judici oral. Convocar manifestacions il·lícites amb la voluntat d'alterar l'ordre constitucional (referèndum, declaració unilateral d'independència ...) poden merèixer la censura penal en el cas que estiguin tipificades, però "el seu tipus no és el ni el de rebel·lió ni el de sedició".

No tota infracció constitucional ha de ser, necessàriament i al seu torn, una infracció penal

El document a més de raonar aquests quatre punts inclou també una reflexió sobre l'ús que en aquest judici s'està fent del Dret Penal. "En l'ordre jurídic-penal" - aclareix el text- "la gravetat es mesura més per l'ús dels mitjans que només per l'entitat dels fins". i adverteix que per sustentar una acusació penal, en comptes d'atribuir violència greu als mitjans utilitzats, s'ha atribuït aquesta violència als fins perseguits. "És més que perillós", alerta el document "buscar-la en els fins, sobretot quan aquests fins són polítics". "És el Dret constitucional (no el penal) el que ha de plantejar-se fins en l'esfera política", conclouen els autors del document, que assenyalen també que no totes les infraccions constitucionals constitueixen una infracció penal, precisament per marcar la independència entre l’acció política i la judicial.

Segons l'opinió dels juristes de CJ, les conseqüències de l'actual procés afecten la justícia com a sistema de gestió de drets i llibertats. Segons el text "la credibilitat, el prestigi i la neutralitat política d'aquest sistema en el seu conjunt són essencials per a la democràcia, per a la protecció i garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques, així com per a la convivència social, al servei de la qual hi ha el Dret ".

Tornar a la Política amb majúscules

El document conclou amb la convicció que "sigui quin sigui el contingut de la sentència, no resoldrà el conflicte polític subjacent ja que la intervenció dels tribunals penals no té aquesta finalitat", d'aquí que acabi amb una crida a recuperar "la Política amb majúscules" i més encara davant l'horitzó electoral del 28A.