Els joves de Francesc aporten sentit i acció a la justícia alimentària

(Macià Grau –CR) Una de les conseqüències que ens ha deixat la pandèmia de la Covid-19 és l’evidència de les desigualtats que hi ha al nostre planeta, que tot i que ja existien prèviament, s’han agreujat encara més amb l’aparició del coronavirus. Aquest fet ha quedat de manifest en la producció i distribució de les vacunes, però també en altres aspectes com les mancances sanitàries i d’alimentació que pateixen molts països. Per parlar-ne, aquest dimarts el Vaticà ha organitzat el webinar "Persones i Planeta: Els joves aporten sentit i acció a la justícia alimentària".

La principal promotora de la sessió ha estat la Comissió Vaticana Covid-19, creada el 20 de març de 2020 pel Papa Francesc per ajudar les persones més afectades per la pandèmia i també per treballar en el desenvolupament d’un nou model que proporcioni un futur més sostenible i solidari. La comissió es basa en la solució de tres prioritats fonamentals: “Menjar per a tothom”, “Treball per a tothom”, i “Salut per a tothom”. Amb aquesta missió, durant tot aquest any el grup de treball de la comissió ha organitzat una sèrie d’esdeveniments, com la campanya “Vacunes per a tothom”, que compta amb el suport d’un gran nombre d’entitats i institucions, entre les quals hi ha la Comunitat de Sant’Egidio i el Moviment dels Focolars.

Ara, aprofitant que la Cimera de l’ONU sobre els Sistemes Alimentaris se celebrarà aquest setembre, la Comissió Vaticana Covid-19 s’ha volgut centrar precisament en el sistema alimentari, on les desigualtats són molt notables i on encara hi ha un gran camí per recórrer. Per promoure aquest canvi i fer una crida als líders polítics que es reuniran a l’ONU perquè ajudin a transformar-lo, s’ha celebrat aquest webinar, que forma part d’un cicle de tres sessions centrades en la vida, la justícia, i els aliments.

“El Covid ens ha fet obrir la ment en molts aspectes, i esperem que aquesta transformació també es produeixi en el sistema alimentari”

Com indica el nom del webinar, els protagonistes d’aquesta sessió, organitzada per la Comissió Vaticana Covid-19 i el moviment “Economia de Francesco”, han estat els joves, que han donat el seu testimoni i han explicat què necessitem canviar perquè el menjar que consumim “sigui bo, saludable, i amb un preu just per a tothom”, com ha explicat un dels moderadors, Augusto Zampini, coordinador de la Comissió Vaticana Covid-19.

Els sis joves que han participat en aquest acte, que es pot tornar a visualitzar al canal de youtube del Vaticà, han dedicat les seves intervencions a respondre la pregunta “Què podem fer per canviar el sistema alimentari?”. A partir d’aquesta premisa, han exposat les seves experiències a les comunitats locals on viuen, i on ja estan implementant una transformació pensant en un futur més sostenible, com ha manifestat la jove nigeriana Rita Babatunde: “Ara treballem amb la natura, i no en contra d’ella. A Nigèria, per exemple, hem posat en marxa l’agricultura regenerativa, on fins i tot aprofitem les fulles dels arbres, que enriqueixen el sòl per conrear. Produim el menjar que necessitem, i no es llança res”.

Dins d’aquest procés de canvi, Mateusz Ciascnocha, membre de la comissió d’agricultors europeus, ha explicat que la Covid-19 ha propiciat que el canvi s’acceleri, de la mateixa manera que ho estava fent el canvi climàtic: “La Covid-19 ens ha fet obrir la ment en molts aspectes, ara tenim una visió més global i no tan tancada. Esperem que aquesta transformació també es produeixi en el sistema alimentari. Un cop es comenci ja no hi haurà marxa enrere”.

Hi ha menjar per a tothom, però no tothom pot menjar

A més de les intervencions dels joves testimonis, durant la sessió també s’ha visualitzat el vídeo: “Menjar per a tothom: una crida moral”, on el mateix Papa explica la necessitat de canviar un sistema actual que produeix menjar per a dos planetes però on gairebé la meitat de la població té dificultats per alimentar-se correctament. Precisament un dels joves que han intervingut al webinar, Alberto Irezábal, de Mèxic, ha explicat que aconseguir menjar per a tothom no és una tasca fàcil, i que tot i les iniciatives locals no s’aconseguirà avançar si no hi ha canvis estructurals que comptin amb el suport des pels líders polítics.

D’altra banda, Irezábal ha posat l’exemple d’una comunitat de Chiapas que produeix aliments a tots els nivells, el familiar, el local i el global: “Produeixen els nutrients necessaris per alimentar-se, però una part de la plantació l’envien a la ciutat, i una altra la venen als Estats Units. A més, conreen productes que ajuden a protegir els ecosistemes dels boscos. Tot està interconnectat, i això fa que sigui sostenible”.

Pel que fa a les iniciatives que puguin tenir els consumidors, és a dir, persones que no tinguin l’oportunitat de conrear els seus aliments, Irezábal ha recordat la importància de dedicar un temps a informar-se abans de comprar el menjar: “Hem de conèixer quin producte estem comprant i quina és la història darrere el producte. És fàcil comprar el menjar que ens sigui més accessible, però la decisió fàcil no és la que transformarà el sistema alimentari”.