(Abadia de Montserrat) L’obra Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, de Josep Lluís Badal, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2018; Teresa d’Arenys. Obra poètica (1973-2015), de Teresa d’Arenys, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2018; Mercè Ibarz, amb L’amic de la finca roja, el Premi Crítica Serra d’Or 2018 d’Assaig; i Adrià Pujol Cruells el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2018 per L’eclipsi de Georges Perec. Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.
Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marc Gil ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Humanitats) per l’obra Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració de l’Ajuntament durant el primer Franquisme. L’Institut Català d’Ornitologia, per Atles dels ocells nidificants de Barcelona ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Altres Ciències). I L’ambassadeur de la République des Lettres. Vie et oeuvre de Robert Robert i Casacoberta (1823-1873), de Julien Lanes Marsall, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2018.
Dins l’apartat de Teatre, l’obra de Pau Miró Un tret al cap s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 al text de teatre català; Medusa de La Virgueria, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’espectacle teatral; mentre que Marta Carrasco, per Perra de Nadie, un espectacle d’una força i un coratge estremidors, que culmina un llarg recorregut creatiu d’elevat nivell d’exigència, qualitat artística i profunditat humana, ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’aportació més interessant.
Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2018 és per a l’obra I aquí dins, qui hi ha?, amb text de Mar Benegas i il·lustració de Sandra Navarro, Lalalimola; el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2018 és per a Una bala per al record, de Maite Carranza; mentre que el Premi Crítica Serra d’Or Coneixements 2018 és per a Ports, de Víctor Medina.
L’Espai Endesa, allotjat en un edifici inaugurat el 1897, que és una excel·lent mostra del Modernisme industrial català i que està catalogat com a Patrimoni Històric de la ciutat, ha acollit la 52a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha presidit el l'Abat Josep M. Soler. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2017, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA, que dirigeix el P. Josep Massot i Muntaner.
El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2018, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Pere Antoni Pons. En l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Manuel Jorba, Santiago Riera i Tuèbols, Joandomènec Ros i Francesc Vilanova. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Marta Monedero, Juan Carlos Olivares i Anna Pérez Pagès han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.
El discurs de l'abat de Montserrat
"Autoritats, Directora general d’Endesa a Catalunya, senyores i senyors: Em plau de donar-los la benvinguda en nom de la revista “Serra d’Or” i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I em plau, també, de portar-los la salutació de Josep Massot i Muntaner, director de la revista i de les Publicacions, a qui pertocaria dir aquestes paraules d’introducció. No pot ser entre nosaltres perquè encara està convalescent de les seqüeles secundàries d’una afecció cardíaca. Tanmateix ja fa un cert temps que, des de Montserrat estant, va reprenent el seu treball a la revista i a l’editorial amb una intensitat cada vegada més gran. Enguany el lliurament dels premis “Crítica Serra d’Or” arriba a la seva 52ena. edició, mantenint el seu prestigi ben alt degut a la independència i bona tasca dels qui formen els jurats de les diverses categories. Agraeixo a Endesa, en la persona de la seva directora general a Catalunya, la seva disponibilitat a acollir aquest acte, per segon any consecutiu, en l’Espai Endesa d’aquest edifici tan singular. L’agraïment va, també, a tots els altres que col·laboren a fer d’aquesta proclamació de premis una celebració amical, acollidora i agradable.
En el moment actual, em vénen a la ment aquells versos prou coneguts del poeta de Sinera, en el seu “Inici de càntic en el temple”: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Aquesta és la finalitat de “Serra d’Or”. Aquesta és la finalitat de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ho és en un sentit ampli: “salvar els mots”, custodiar la memòria, col·laborar colze a colze amb d’altres a construir el present i el futur. És a dir, mantenir viva i a un nivell alt la nostra llengua i la nostra cultura, des del punt de vista de la qualitat literària, del rigor científic, de la immediatesa de la informació, de les relacions interpersonals, de crear espais de diàleg. “Retornar el nom de cada cosa” no sols mantenint “els mots” i la parla, sinó també defugint la postveritat i les “fake news” que ens assetgen des de tants àmbits a nivell informatiu. El poeta no es limita, però, a una preservació merament lexicogràfica o gramatical; salva “els mots”, retrona “el nom de cada cosa” de cara al bé de tots. Per això no parla simplement de “salvar els mots”, sinó de “salvar-vos els mots”, de “retornar-vos el nom”; és a dir, ho fa per als altres. Aquest esperit de servei és el que amara, també, les nostres Publicacions amb l’esforç econòmic que suposen. Com a País vivim moments difícils a causa del moment polític i social, amb presos preventius i amb persones a l’estranger. Aquest acte mateix es veu privat de la presència de membres del Govern de la Generalitat perquè encara no en tenim. Una situació que s’ha fet palesa, també, per Sant Jordi i en moltes altres circumstàncies. Salvador Espriu, en el poema que he esmentat, parla, a més, de “cisternes seques” i de “cims pujats per esglaons de lentes hores”. Hem vist retrocessos que no hauríem imaginat de veure mai més. El camí s’ha fet lent, costerut. Però, no estem descoratjats. La nostra cultura, la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats. Les “cisternes” tornaran a omplir-se d’aigua. Perquè, malgrat les dificultats presents, hi ha en la societat una realitat ben viva; els guardonats d’enguany amb els premis “Crítica Serra d’Or” en són una bona mostra".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.