IQS La Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) ha organitzat el XXV Simposi IQS sota el lema 'Diners, habitatge i treball: els límits del mercat'. Durant la jornada s'han treballat els conceptes de terra, diners i treball com a elements essencials per una vida digna. També s'ha explorat propostes monetàries "per un futur més sostenible".
Les diferents ponències, que han tingut lloc aquest 9 de gener, han explorat alternatives i possibilitats que sorgeixen quan la comunitat assumeix un paper actiu en un context concret i per tal de prevenir que algun col·lectiu quedi apartat.
La primera xerrada, 'Reconstruint els diners per a un futur just i sostenible' ha estat a càrrec d'Ester Barinaga, professora d'Emprenedoria Social a la Universitat de Lund i professora al departament de Negocis, Humanitats i Lleis de la Copenhaguen Business School (CBS, Dinamarca). La seva investigació se centra en conceptes, estratègies, mètodes i pràctiques que els emprenedors socials fan servir per crear canvis socials. El seu nou llibre Remodelant els diners per a un futur sostenible: Money Commons es publicarà l'abril del 2024 per Bristol University Press.
A la seva exposició, Barinaga ha treballat la idea de remodelar els diners com una estratègia per avançar cap a un futur més just i sostenible. Ha argumentat que no són els diners en si mateixos, sinó "la seva arquitectura interna i estructures de govern", cosa que contribueix a problemes com "el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la desigualtat i l'erosió de la democràcia". Ha destacat que l'arquitectura interna dels diners "pot variar" i ha explicat com emprenedors monetaris, incloent-hi grups comunitaris, municipis i criptoemprenedors, estan treballant "per canviar i remodelar els diners".
La ponent ha examinat la relació entre el disseny dels diners convencionals i els problemes de sostenibilitat, presentant després tres iniciatives monetàries que busquen un futur més sostenible. Delineant tres principis organitzatius: mercat, estat i béns comuns, cadascun modelat per una visió diferent dels diners, i ha mostrat com aquests principis afecten les relacions individuals i les dinàmiques comunitàries. En última instància, Barinaga ha suggerit que, en remodelar els diners, s'obren noves possibilitats per construir noves formes de civilització.
La solidaritat influenciada per la identitat cooperativa
El tema del treball ha estat abordat per Paola Raffaelli, nou membre de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, professora a la IQS School of Management de la Universitat Ramon Llull i professora convidada a la Universitat de Lund. La seva àrea de recerca se centra en les organitzacions de l'economia social com a forma de generar una economia i societat inclusives i justes per a la transformació social de base.
La ponència de Raffaelli, 'Organitzant la solidaritat per evitar la degeneració' ha destacat la importància d'ampliar la conceptualització del treball més enllà de l'ocupació, considerant-ho com qualsevol acció que transforma el món. Enfocant la solidaritat com a element clau del potencial transformador de les cooperatives. A través de diversos casos, s'ha explorat com la solidaritat està influenciada per la promulgació de la identitat cooperativa, la "descol·lectivització" i la "despolitització". La presentació de Raffaelli ha suggerit que les cooperatives resisteixen l'apropiació capitalista i participen en la prefiguració en mantenir els valors, fomentar noves relacions i col·laborar en contextos polítics radicals locals i translocals.
Per abordar el tercer tema de l'habitatge, Ignasi Martí ha compartit part de la seva investigació en curs en una ponència titulada 'Atrapades, sobre l'experiència de dones ocupant i subllogant'. Martí és professor al Departament de Societat, Política i Sostenibilitat a ESADE, Director de l'Institut d'Innovació Social i del Programa de Doctorat en Gestió de l'ESADE Business School – Universitat Ramon Llull.
El treball de Martí ha posat de manifest la importància de la llar a la vida de les persones, destacant que va més enllà de "les dimensions físiques". S'ha examinat l'experiència de dones a les llars des de tres perspectives: discursiva, material i relacional. El treball de Martí se centra a analitzar críticament com la inseguretat habitacional i els processos que desfan la llar poden agreujar les vulnerabilitats estructurals existents. Per això, ha analitzat històries de vida de dones que ocupen il·legalment i subarrenden habitacions a la província de Barcelona. Ha assenyalat l'augment global en el nombre de persones que comparteixen habitatges i ha destacat que, encara que compartir pot ser positiu quan és una elecció, aquells que subarrenden per necessitat tenen experiències més negatives.
Arrelar-se al món i a una societat
La jornada que ha reflexionat sobre els límits del mercat en una societat profundament mercantilitzada també ha recordat el que assenyala el papa Francesc en el seu missatge de l'11 de juliol de 2017: "La dignitat de la persona està molt unida a aquestes tres realitats, terra, diners i treball, que expressen l'experiència fonamental per a l'ésser humà de sentir-se arrelat al món, en una família, en una societat".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.