Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ignasi Escudero -CR) Fa uns dies Trump proclamava davant de 5.000 neopentecostals que “realment crec que tenim Déu del nostre costat”. Bolsonaro va utilitzar com a lema de campanya “Brasil per sobre de tot i Déu per sobre de tots”. Jeanine Áñez, autoproclamada presidenta de Bolívia, exhibia una Bíblia de grans dimensions després de jurar el càrrec el passat novembre. Amb aquest tres exemples el periodista Joan Carles Peris ha donat inici, en una sala plena, a la sessió 'Fonamentalismes cristians i autoritarismes', dins el cicle els Dilluns dels Drets Humans, organitzada per Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides i Càritas.

El tema és de gran actualitat i el periodista ha volgut centrar el debat des del primer moment: “haurien arribat a la presidència sense el suport de grups fonamentalistes conservadors?”, i ha afegit “estem vivint un intent de segrest del cristianisme per part de la dreta?”. Compartint taula amb Peris, dues persones expertes en el tema: Mar Griera, sociòloga de la religió, i Víctor Codina, jesuïta i teòleg.

De grups arreplegats a la “creació d’una majoria moral”

“Vivim en societats altament secularitzades però amb Déu més present a l’esfera pública que als anys 90”, explica la professora, puntualitzant que a l’Europa de l’est les generacions joves es declaren més religioses que abans. La secularització no era irreversible, tampoc era previsible que passés. 

El fonamentalisme cristià apareix als anys 10 del segle passat als Estats Units, en grups reduïts que es repleguen en si mateixos i en una interpretació literal de la Bíblia. Uns grups que tenen poc a veure amb la seva realitat actual. Hi ha dos elements claus per comprendre la seva expansió. Un és l’objectiu de crear una “majoria moral” enunciada per el primer lobby evangèlic a l’era Reagan. L’altra és l’enviament sistemàtic de grups de fidels nord-americans a l’Amèrica Llatina per tal de confrontar les comunitats de base i la teologia de l’alliberament, ha explicat el jesuïta.

Conservador i carismàtic

Les esglésies evangèliques centren la seva influència en el que la sociòloga denomina “polítiques del cos”, aquelles que tenen a veure amb l’avortament, l’eutanàsia i la moral sexual. Un pensament conservador que ho comunica d’una manera innovadora i diferent: els elements catàrtics són fonamentals en la vinculació emocional i afectiva amb la comunitat. Una catarsi que portaria a cantar i cridar enmig del culte fins i tot a algú que no estigués adherit a aquesta confessió.

Un altre element clau en la ràpida expansió d’aquesta confessió és la seva adaptabilitat. Per Griera, “mentre l’Església catòlica està molt més burocratitzada, les esglésies evangèliques és poden obrir amb molta més facilitat”.  

Autoritarisme cristià a Europa

Mentre al continent americà l’autoritarisme polític ha fet tàndem amb les esglésies evangèliques, en especial amb les neopentecostals, a Europa l’aproximació és amb una part del catolicisme.

Segons els darrers estudis, la implicació en comunitats cristianes és una vacuna contra l’extrema dreta. No obstant, Griera apunta que el vot a la dreta radical “va lligat a un cristianisme identitari i cultural, que no és practicant però que expressa rebuig cap a l’immigrant”. En el cas espanyol és molt recent, però en una Europa amb situacions molt similars, des de Salvini a la família Le Pen, la majoria dels moviments de dreta radical no tenen més de 10 anys. Aquests s’han anat apropant a la religió progressivament, defensant una civilització judeocristiana, segons l’anàlisi de la sociòloga. El mateix fet que “va portar a les dictadures llatinoamericanes a matar a Ellacuria o Espinal”, hi afegeix Codina.               

Un moviment que ha arribat per quedar-se?

La primera explicació que es dona a aquest auge és la por. A un món que canvia, al relativisme o a la diversitat. Però no en exclusiva. Peris es qüestiona si aquestes esglésies tenen un programa propi, un model social i econòmic conservador i liberal. Griera assenyala com algunes aportacions de la sociologia de la religió mostren que hi ha una relació entre la oferta i la demanda. La demanda religiosa ha augmentat en els darrers anys i amb ella la presència de noves confessions.

Cal defugir de lectures simplistes pel que fa a la relació entre religió i política. Els líders conservadors llatinoamericans han utilitzat els moviments religiosos per fer-se amb el poder o viceversa? La simplificació en cap cas ajudarà a comprendre ni confrontar aquest fenomen. La paraula més repetida al llarg de la tarda? Complex.