Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Guiomar Amell) Vagi per endavant que la postguerra a Catalunya va escapçar i soterrar la identitat catalana. Prohibit el català, escapçades les seves institucions, i sotmesa a la clandestinitat qualsevol activitat pública bé fos social o política, Catalunya havia desaparegut! Per a qualsevol organisme públic s’havia convertit en “el Levante Español”, tal era l’afany d’anorrear-nos com a nació.

Amb aquests paràmetres i el silenci sepulcral a les llars catalanes sota la por imposada pel règim franquista, els joves vivíem una total incoherència personal, a casa parlàvem i vivíem en català, però qualsevol altra activitat formativa la fèiem en castellà. Vull recordar-ho per agrair al pare Hilari Raguer que, tot i aquestes dificultats imposades per la dictadura franquista, ell prengués partit i assumís la tasca d’examinar les causes d’aquell conflicte i les responsabilitats dels diversos estaments protagonistes a Espanya i a Catalunya.

El pare Hilari va assumir aquesta tasca des d’una perspectiva humanista i espiritual, un camí seguit amb coherència fins a la fi dels seus dies i del que voldria remarcar-ne la obra publicada l’any 1976, però iniciada al 1960: La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939) que en forma de tesi doctoral havia presentat l’any 1975 a la Facultat de Dret de Barcelona.

Òbviament, aquesta introducció política a la història d’aquest període a Catalunya, analitza la societat i molt especialment el paper de la religió catòlica i els seus principals estaments, dels quals se sent part integrant, però lúcida i honestament intèrpret.

Hi descriu l’ideari de la Unió Democràtica de Catalunya, partit que neix l’any 1931 i que cerca la renovació del catolicisme immobilista imperant, la República i la Nacionalitat catalana. Ben segur que hi ha una identificació amb aquest ideari. I, per això, anys més tard, al seu llibre Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera, editat l’any 1984 torna a explicitar la realitat social i política a Catalunya, a l’ensems que la vida d’un dels membres significats de Unió Democràtica.

La mort de Manuel Carrasco i Formiguera és el paradigma de l’etern problema dels catalans i en especial de l’època de la guerra civil: un bàndol el persegueix per catòlic, així sense cap matís, i l’altre el condemna a mort per defensar la nació catalana. La tasca intel·lectual i humanista del pare Hilari Raguer des del seu caliu religiós al Monestir de Montserrat, va estimular la defensa de la catalanitat i dels valors humans, ja en aquells temps de clandestinitat, ajudant a aquella joventut de la postguerra i als qui després s’hi han anat afegint, a recuperar i defensar la seva identitat catalana.

Per això “és just i necessari” mostrar el nostre agraïment aquesta seva incansable tasca, realitzada amb competència i rigor intel·lectual i amb amor per Catalunya.

Guiomar Amell Amell va ser membre de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya