Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eloi Aran/CR) Qui no coneix una institució que porti el nom d'Antoni Gaudí? La fama universal de l'arquitecte ha generat una constel·lació infinitat d'entitats i espais vinculats a Gaudí. Val pena posar-hi orde.

Hem aplegat aquestes constel·lacions en tres galàxies: les institucions vinculades a les obres de l'arquitecte, les entitats centrades en les diverses vessants de la figura, i els grups de seguidors de l'obra de Gaudí.

En la primera entrega que publiquem avui recollim la immensa xarxa relacionada amb la figura d'Antoni Gaudí a partir del seu patrimoni edificat. Qui hi ha al darrera de la gestió de les obres d'Antoni Gaudí? Han seguit sent els propietaris originals? Quina mena d'institucions n'han pres la responsabilitat? Una de les coses que crida l'atenció és la dispersió i diversitat d'institucions que avui gestionen la seva obra.

El més conegut i visible és La Basílica de la Sagrada Família. L'actual Junta Constructora, una fundació canònica que depèn en darrera instància de l'Arquebisbat de Barcelona, és la continuadora de l'Associació de Devots de Sant Josep que va iniciar l'obra. De fet, en pocs casos la titularitat original -el qui van encarregar l'obra a Gaudí- ha mantingut la seva continuïtat, com és el cas de la Torre de Bellesguard o l'Escola Teresiana.

En d'altres casos han estat les entitats bancàries qui s'han fet amb el llegat gaudinià, com ara Catalunya Caixa - BBVA en el cas de La Pedrera, o més recentment el cas de l'andorrana Mora Banc amb la Casa Vicenç. Les obres vinculades a la família Güell han tingut sorts diverses, tot i que majoritàriament són gestionades per organismes públics, des de l'Ajuntament de Barcelona a la Diputació de Barcelona o la Universitat de Barcelona. En d'altres, ha estat la iniciativa privada la que ha agafat el repte de posar en valor el patrimoni de Gaudí, com és el cas de la Casa Batlló o el Restaurant Gaudí Garraf.

Semblantment a les diferents tipologies exposades passa amb les obres de Gaudí fora de Catalunya: La Casa Botines és gestionada per la Fundación España-Duero, El Palau Episcopal d'Astorga és gestionat per la diòcesi corresponent i, finalment, El Capricho de Comillas és promogut per una empresa privada que du el mateix nom.

En el gràfic de la primera Galàxia Gaudí podeu veure i consultar de qui depenen avui les principals obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí.

ÒRBITA "ZERO": El Consell Gaudí.

Creat el 2014 pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Consell Gaudí és un consell consultiu per al foment i la difusió de l’obra de Gaudí. El Consell està presidit pel conseller de Cultura, i en formen part els propietaris de les obres de Gaudí de titularitat privada, representants de les obres de titularitat pública, experts amb un coneixement reconegut en la obra de Gaudí i responsables del Govern de la Generalitat.

 

ÒRBITA 1: Obres de Gaudí a Catalunya

Basílica de la Sagrada Família. Gaudí hi comença a treballar a finals de 1883, substituint a Francesc de Paula Villar, per encàrrec de Josep Maria Bocabella, fundador de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866) que era l'entitat promotora del temple. A partir del 1915 Gaudí s'hi dedicà de forma exclusiva fins a la seva mort el 1926. L'Associació de devots de sant Josep passà a convertir-se en la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació eclesiàstica de l'any 1895. Aquesta junta sempre ha estat presidida pels sucessius bisbes de Barcelona, actualment Joan Josep Omella. La Basilíca va ser consagrada el 2010 pel papa Benet XVI convidat per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Des de l'any 2011, el president delegat és Esteve Camps, en substitució de qui va ser president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. El 2001 la Junta Constructora va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 2012, l'arquitecte coordinador i director de l'obra és Jordi Faulí, prenent el relleu de Jordi Bonet i Armengol, que va dirigir les obres del temple durant vint-i-cinc anys. A la cripta del mateix recente i hi ha l'Església de la Parròquia de la Sagrada Família, el rector de la qual és Lluís Bonet i Armengol.

Casa Milà - La Pedrera. Construïda entre els anys 1906 -1912, va ser un encàrrec de Pere Milà, un burgés adinerat casat amb Rosario Segimon, una jove i rica vídua de Reus. Consta de dos blocs d'habitatges d'accessos independents organitzats en dos patis interiors comunicats entre sí. Havia de servir de peanya per a una imatge de la Mare de Déu que no es va arribar a col·locar mai arran dels fets de la Setmana Tràgica. Actualment la obra és gestionada per la Fundació Catalunya-La Pedrera, creada el 2013 per adaptar la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a la Llei de caixes d'estalvis de Catalunya (2012). El President de la Fundació és el Germán Ramón-Cortés i la Directora General, Marta Lacambra Puig. Dins la composició del patronat hi ha representació de les diputacions de Barcelona i Girona; i representació d'entitats com Jesuïtes Educació,el Futbol Club Barcelona o la Fundació Carulla. La Fundació Catalunya-La Pedrera també gestiona equipaments culturals i mediambientals com Món Sant Benet, Món Natura Pirineus o Món Natura Delta. El 2016 va quedar fusionada amb el banc BBVA.

Casa Batlló. Reformada integralment per Gaudí entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de la família Batlló, emparentada amb els Godó de La Vanguardia. És coneguda pel seu disseny funcional i fantasiós, especialment per la al·legoria a la llegenda de sant Jordi a la seva façana principal. El 1954 la va comprar Seguros Iberia. Adquirida el 1993 pels actuals propietaris, la Bernat Family Office SL, ex-propietaria de la famosa marca de llaminadures Chupa-Chups. Oberta a les visites des del 2002 arran de l'any internacional Gaudí, la marca "Casa Batlló Gaudí Barcelona" ha anat emprenent diverses reformes i activitats culturals.

Park Güell. Construït entre el 1900 i el 1914 com un projecte de ciutat-jardí "a l'anglesa" destinat a la burgesia barcelonina. Constava de seixanta parcel·les, de les quals Gaudí n'adquirí una, però s'abandonà el 1914 degut al poc èxit del negoci immobiliari. El comte i empresari Eusebi Güell va morir el 1918 i els hereus van desprendre's de la finca, que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona el 1922 i la va reconvertir en un parc públic integrat dins del parc urbà de "Els tres turons". Actualment està gestionat per la marca "Park Güell", entitat municipal, la qual, degut a la gentrificació, s'ha vist obligada a regular la visita a la zona més vulnerable del parc, on hi ha els pavellons d'accés, la sala hipòstila i la coneguda salamandra de trencadís.

Palau Güell. Finca residencial d'Eusebi Güell concebuda també com espai de relació de la burgesia de Barcelona. Construïda entre 1886 i 1890, Gaudí hi va assajar solucions espacials i lumíniques novedoses com ara la cúpula parabòlica, els arcs catenaris d'accés o el terrat fantasiós. Durant la Guerra Civil va servir de comissaria i el 1944 va estar a punt de ser adquirit per un milionari nord-americà, que volia dur-lo al seu país pedra per pedra. Finalment, Mercè Güell, la filla petita d’Eusebi Güell, el va donar a la Diputació de Barcelona a canvi d’una pensió vitalícia i amb la condició que es preservés l’edifici i que tingués un ús cultural. L’any 1952 s’hi va instal·lar l’Associació d’Amics de Gaudí i, des de finals de la dècada dels cinquanta fins al 1996, va ser la seu de l’Institut del Teatre. Actualment segueix sent gestionat per la Diputació de Barcelona amb la marca "Palau Güell Antoni Gaudí".

Cripta de la Colònia Güell. La Colònia Güell es va començar a construir el 1890 a la finca de Can Soler de la Torre, al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Comptava amb un conjunt d'equipaments per als treballadors i a Gaudí se li encarregà l'església, que va servir com a banc de proves per a la Basílica de la Sagrada Família. S'inicià la seva construcció el 1908 però només es va fer la cripta perquè el 1914 la família Güell decideix parar les obres. El 1915 es fa una coberta provisional i un campanar per tal de poder-la obrir al culte. Passada la guerra civil espanyola, la fàbrica va canviar de propietaris. L'any 1973 la fàbrica tèxtil va cessar la seva activitat i durant els anys següents la propietat es va anant venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants, i els equipaments i terrenys de l'entorn a institucions públiques. Des del 1993 el conjunt dels equipaments és gestionat per l'entitat pública del Consorci de la Colònia Güell, integrada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Pavellons de la Finca Güell. Primer encàrrec d'Eusebi Güell a Gaudí. Construïts entre el 1884 i el 1887, els pavellons eren l'accés a la finca d'estiueig del mecenes que aquest havia adquirit el 1862 i que havia encarregat a un dels mestres de Gaudí, Joan Martorell i Montells, que va ser qui el recomanà per dirigir les obres del temple de la Sagrada Família. Alhora, Gaudí també va dissenyar la Font d'Hèrcules i altres elements de jardineria pel Palau de Pedralbes, un edifici reformat a finals del segle XIX i regalat pel comte Eusebi Güell a la Corona espanyola l’any 1918 en agraïment pel seu títol nobiliari, que es va reconvertir en palau reial entre el 1919 i el 1931 i que en l’actualitat funciona com a Secretaria General de la Unió pel Mediterrani. L’any 1958, una part important dels terrenys propers al Palau Reial van ser comprats per construir-hi la nova Ciutat Universitària. En passar a mans de la Universitat de Barcelona, els pavellons es van readaptar; mentre un va acondicionar-se com a habitatge del personal de la universitat, a partir de 1977 les cavallerisses van acollir la seu de la Càtedra Gaudí (UPC), en virtut d’una cessió verbal del rector al professor Joan Bassegoda. Actualment l’ús del pavelló de les cavallerisses ha revertit a la UB, ambdós edificis estan desocupats i en procés de ser restaurats.

Cellers Güell. El 1871 Eusebi Güell adquireix la Masia del Garraf amb la intenció de fer-hi un pavelló de cacera que no s'arribà a fer, tot i que existeix el projecte de Gaudí de 1882, però posteriorment encarregà un celler amb habitatge i capella. Sembla que és una obra conjunta entre Francesc Berenguer Mestres i Antoni Gaudí  i que probablement dataria entre 1888 i 1910. El comte Güell produïa a Garraf un vi denominat dels Cellers Güell, que se servia en els vaixells de la Companyia Transatlàntica i s'exportava a Cuba; en no tenir gaire èxit, l'any 1936 va deixar de produir-se. Des de l’any 1977 el conjunt pertany a la família Granada, que el va comprar a qui aleshores era el comte Güell. L’edifici construït per Gaudí va ser utilitzat com a casa particular i la resta de l’espai va seguir sent un viver de xampinyons, tasca que s’estava duent a terme des de feia anys. L’any 1994 la mateixa família va reconvertir els espais en el Restaurant Gaudí Garraf.

Torre de Bellesguard. Maria de Sagués, vídua de l'amic de Gaudí, Jaume Figueras, li encarregà la restauració de les restes de l'antic palau reial de Martí I l'Humà, on va residir els seus darrers dos anys de vida (1408-1410), la creació de la finca familiar i la construcció d'un viaducte, que serà premonitori del pòrtic de la Bugadera del Park Güell. La tasca de Gaudí va tenir lloc entre els anys 1900 i 1909. Durant la Guerra Civil Espanyola va servir d'orfenat fins que el 1945 la torre va passar a mans de Lluís Guilera Molas, fent-ne una clínica de ginecologia i obstetrícia per, més tard, als anys setanta, traslladar-hi la seva pròpia residència mentre l'Institut Guilera es traslladava a la Clínica Delfos. El 2008 va ser completament restaurada i el 2013 la va obrir al públic associant-se amb  l'empresa de gestió turística Advanced Leisure Services amb la marca "Bellesguard Gaudí".

Nau Gaudí. És la primera obra de Gaudí, realitzada entre el 1878 i el 1883, i és l'únic testimoni que resta de la Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense. Es tractava de la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa i és on Gaudí empra per primer cop els arcs parabòlics com elements estructurals. L’edifici va ser restaurat l’any 2008 i, des del 2010, acull la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, conegut amb la marca "Nau Gaudí", format per l’Ajuntament de Mataró i per la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat, amb la finalitat de difondre i exhibir la Col·lecció Bassat, així com contribuir a la conservació, l’estudi, l’exposició i l’adquisició d’obres d’art contemporani, amb una atenció especial per l’obra d’artistes catalans o relacionats amb la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme.

Col·legi de les Teresianes. Per mediació del bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós, que acabava de rebre el projecte de Gaudí pel seu Palau episcopal d'Astorga, el pare Enric d'Ossó, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, encarregà a Gaudí la reforma del projecte ja iniciat en els seus fonaments del convent i col·legi de la congregació religiosa per part de l'arquitecte Joan Pons i Trabal. Gaudí acceptà l'encàrrec tot i la manca de recursos de la congregació i treballà especialment la secció de l'edifici a partir de l'espiritualitat teresiana. Actualment segueix sent propietat de la mateixa congregació religiosa, que aplega les seves escoles en la Fundació Escola Teresiana.

Casa Vicens. Primera obra residencial de Gaudí encarregada com casa d'estiueig per Manuel Vicens i Montaner, corredor de canvi i borsa. Les obres es van realitzar entre el 1883 i el 1888. L'any 1925, l'arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint notablement el jardí. El 2014 va ser adquirida per l'entitat andorrana MoraBanc Grup, que l'ha restaurat i obert al públic sota la marca "Casa Vicens Gaudí".

Jardins Artigas. A principis del segle XX Eusebi Güell va fundar, al Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya, coneguda amb el nom d'Asland. Per això li va encarregar a Gaudí la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines. Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Artigas. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d'un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. Actualment, la gestió dels jardins la du a terme l'Ajuntament de la Pobla de Lillet.

Misteri de Montserrat. Projecte de Gaudí pel Rosari Monumental de Montserrat, situat en el camí cap a la Santa Cova. Va dissenyar el primer Misteri de Glòria, integrat en una cova excavada a la roca, amb escultures de Josep Llimona. La obra es va realitzar entre 1903 i 1907. La seva gestió és portada per l'Abadia de Montserrat.

Casa Calvet. Encàrrec de l'industrial tèxtil Pere Màrtir Calvet a Gaudí, per tal de situar el negoci en plant abaixa i la vivenda en planta principal. La obra es va realitzar entre el 1898 i el 1900. No està obert al públic ni es gestiona com un ens cultural.

 

ÒRBITA 2: Obres de Gaudí fora de Catalunya

Casa Botines. Encàrrec a Gaudí del prestamista català resident a Lleó, Joan Homs i Botinàs, cognom del qual derivà l'actual denominació de l'immoble. Realitzada entre el 1891 i el 1894.  L'any 1931 l'edifici és adquirit per la caixa d'estalvis i mont pietat de Lleó, qui va restaurar l'edifici. L'edifici va ser propietat de Caixa León fins que aquesta va absorbir a 1990 a altres quatre caixes d'estalvis, convertint-se a partir d'aquest moment a Caja España, entitat que finalment i sis anys després emprendria novament obres de restauració a l'edifici per tornar al seu estat original. Després d'aquestes obres l'edifici Botines va esdevenir la seu de la caixa d'estalvis. Aquest 2017 s'ha obert al públic sota la gestió de la Fundación España Duero, resultant de la fusió l'any 2010 de Caja España de Inversiones, Caja de Ahorros y Monte de Piedad (Caja España) i la Caja de Ahorros de Salamanca y Soria (Caja Duero).

Palacio Episcopal de Astorga. Encàrrec del bisbe català Joan Baptista Grau a Gaudí arran de l'incendi del palau Episcopal anterior. Client i arquitecte eren de Reus i es coneixien a resultes de l'encàrrec d'un altar que aquest havia fet a Gaudí per l'església de Jesús-Maria a Tarragona. La construcció es dugué a terme entre 1889 i 1915. El 1893, després de la mort del bisbe Grau, Gaudí dimití per desavinences amb el Cabildo, restant les obres aturades durant diversos anys. Finalment, fou enllestit entre 1907 i 1915 per l'arquitecte Ricardo García Guereta. Actualment, el palau és seu del Museo de los Caminos, dedicat al Camí de Santiago i gestionat per la mateixa Diòcesi d'Astorga.

El Capricho de Comillas. Encàrrec de l'indià Máximo Díaz de Quijano, emparentat com Eusebi Güell amb el Marqués de Comillas. Gaudí havia estat ajudant de Joan Martorell en el palau de Sobrellano del marquès de Comillas, on havia projectat el mobiliari de la capella de palau. Construït entre el 1883 i el 1885. Adquirit l'any 1976 per Antonio Díez WoIrath a Pilar Güell i Martos, comtessa de Montagut. Transformat en restaurant de luxe pels seus fills l'any 1989, va ser adquirit pel grup japonès Milo Development el 1991, el qual gestiona actualment l'immoble amb la marca "El Capricho de Gaudí".

Església Nostra Senyora dels Àngels. Fins fa ben poc, els tres immobles anteriors eren les úniques obres construïdes de Gaudí fora de Catalunya. Ben aviat, però, tindrem una obra de Gaudí a Amèrica, l'Església de Nostra Senyora dels Àngels a Rancagua, Xile. De fet, es tracta de la mateixa Capella de  la Mare de Déu de l'Assumpció que Gaudí havia dissenyat com capella oberta en el complex de la Basílica de la Sagrada Família, darrera l'absis, i que l'arquitecte havia cedit a mode de porciúncula o capella de reconciliació per la petició del franciscà Angélico Aranda el 1922. Per a tal efecte es va constituir "Corporación Gaudí de Triana".

 

ÒRBITA 3: Obres no realitzades

Hotel Attraction, Nova York. Projecte realitzat el 1908 per a dos empresaris dels Estats Units d'Amèrica del qual es desconeixen els noms. El projecte romangué oblidat fins al 1956, quan fou divulgat per l'escultor i col·laborador de Gaudí Joan Matamala i Flotats.

Missions Catòliques Franciscanes de Tànger. Encàrrec del franciscà P. José María Lerchundi i projectat per Gaudí entre el 1892 i el 1893. Consistia en un conjunt compost per església, convent, hospital i escola, per a l'Orde Franciscà a la ciutat de Tànger, al Marroc, aleshores una colònia espanyola. El projecte comptava amb la col·laboració dels marquesos de Comillas, tot i que finalment no es va dur a terme, a causa de motius polítics i econòmics.