Fundació Joan Maragall: “Col·laborar amb altres entitats ens ha permès arribar a més gent”

AINA ARGUETA -CR "La transmissió religiosa, humanística i cívica no van separades, moltes vegades comparteixen problemes", manifesta David Jou, president de la Fundació Joan Maragall. Durant aquest curs l'organització ha centrat els seus espais de reflexió en la relació dels humans amb la natura posant èmfasi en les urgències del canvi climàtic, col·laborant amb diverses entitats. "Hem procurat fer activitats en col·laboració i anar obrint-nos a altres àmbits, sempre amb la presència cristiana en la cultura com a denominador comú", detalla Jou. Serà l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero l'encarregada de tancar el curs de la fundació en un conferència que tindrà lloc el dia 30 de maig anomenada "Idees per aterrar en un planeta desbordat".

Josep Maria Mallarach va presentar l'inici de curs afegint l'aspecte espiritual a la reflexió, el qual destacava el valor religiós afegit dels espais naturals. Pel tancament, Herrero se centra més en la relació amb la natura des de la perspectiva humana, alhora que aplega la dimensió de la cura, l'ecologia i el feminisme. Jou explica que l'activista defensa que s'ha de tenir cura de la naturalesa, dels uns als altres i de nosaltres mateixos, sense oblidar-se del paper històric de la dona en la cura de la família i de la casa.

Aquest acte tancarà un curs on han organitzat desenes d'activitats, tot i que reconeixen que estan lluny de recuperar l'activitat que havien tingut abans. A conseqüència de restriccions econòmiques "no podem publicar tants llibres de Cristianisme i Cultura ni fer els tres cicles de conferències que feia la fundació cada any", relata David Jou. Amb tot, assegura que haver organitzat esdeveniments en col·laboració els ha permès arribar a un públic més ampli i tenir més visibilitat.

Reflexionar per poder actuar

Durant aquests mesos, la Fundació ha organitzat diferents tallers de lectura i un recital amb Barcelona Poesia sobre la poesia de les tres pregàries Shema Israel, Al-Fatiha, i Parenostre. D'altra banda, es va coordinar amb el Museu Diocesà un col·loqui amb la coreògrafa Maria Rovira, que havia fet la coreografia Evangelium, i amb l'assagista Raül Garrigasait, que s'havia encarregat de l'adaptació de les confessions de Sant Agustí. Es volia posar "en valor l'instrument creatiu", defensa el president. En aquesta línia, també es va dirigir una taula rodona al Petit Palau sobre "Música i espiritualitat en un món convuls" amb els compositors Jordi Savall, Mireia Barrera, Bernat Vivancos i Joan Magrané. Així mateix, han gestionat una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) anomenada 'La configuració de l'espai simbòlic medieval en el context europeu', la qual se centrava en com la cultura cristiana europea s'expressa d'una manera simbòlica, tant pel que fa a la concepció sagrada de l'espai com a la utilització de símbols.

Amb tots aquests d'actes han eixamplat el camp de mirada. "La transmissió religiosa, humanística i cívica no van separades, moltes vegades comparteixen problemes", explica el president de l'entitat. "De vegades podria semblar que el problema religiós afectés un nombre petit de persones, però no és així, la part humanística també influeix".

Des de la Fundació Joan Maragall manifesten que una gran part de l'activitat és la reflexió enfocada a una acció posterior. "Fem aquesta reflexió des del cristianisme i realcem el seu valor intel·lectual", raona Jou. Remarquen el paper d'estar atents i parlar sobre els problemes que afecten l'actualitat. "Veiem el cristianisme no només com a reflexió, sinó com a inspiració i com a dinamitzador de l'art i de la política", conclou el president de la Fundació.