Què hi ha més espiritual que la música?

Jordi Llisterri –CRUn dels motius pels quals ha d'existir una fundació que promogui el diàleg fe-cultura és introduir els temes religiosos, espirituals i transcendents en els espais culturals. Evitar l'eclipsi d'aquests temes i arribar a públics que habitualment no se'ls veu per les convocatòries confessionals. Això és el que va aconseguir aquest dimecres la Fundació Joan Maragall en l'acte celebrat a l'auditori del Palau de la Música Catalana, organitzat conjuntament per les dues institucions.

Per fer-ho es va escollir reunió una taula rodona d'alt nivell amb dos intèrprets i dos compositors. Tots reconeguts internacionalment. El director i intèrpret Jordi Savall i la directora de cors Mireia Barrera. I els compositors Joan Magrané i Bernat Vivancos, tots dos amb obres explícitament religioses però amb una vida musical que es mou en els circuïts culturals. La periodista especialitzada en el món musical Rosa Massagué va moderar l'acte amb l'assistència del cardenal Joan Josep Omella i el director general d'Afers Religiosos, Carles Armengol.

"Música i espiritualitat en un món convuls", un títol avinent en temps de guerra i d'acceleració tecnològica en les nostres vides, com va explicar Massegué en la presentació. Un dels arguments comuns entre tots els participats va ser precisament que en aquest context és més necessària la música com a instrument espiritual.

"La música és de totes les arts la més espiritual", va defensar Jordi Savall, perquè "només existeix quan es toca o s'escolta i només queda en el nostre esperit". Per Savall una prova d'això és que "la música és el primer llenguatge que entenem de petits i els darrers que entenem quan perdem facultats: sempre està relacionada amb la nostra manera de viure". I que "hi ha situacions en què estàs transformat literalment per la música".

Mireia Barrera va explicar que en el seu contacte amb el públic ha constatat que "la gent demana espais espirituals". Un fet que va "més enllà de l'afinació i la tècnica" i que "he hagut d'anar descobrint jo mateixa perquè al conservatori no et parlen d'espiritualitat".

Segons Joan Magrané "l'espiritualitat forma part de la nostra cultura i per mi és un fet natural: l'espiritualitat és el més humà i el més sincer". També va posar l'accent en què aporta la música creant silenci: "Estem oferint un lloc on va la gent amb un silenci absolut, en comunió i amb el mòbil apagat". Un espai on apareix "l'artista com un fre" en un món accelerat.

Bernat Vivanos va coincidir amb altres intervencions amb què era innecessària l'etiqueta de "música espiritual", com la de "música sagrada" o "religiosa". Per Vivancos un dels punts determinants és el receptor, "l'estat en el qual la reps és el que fa la música espiritual o transcendent". El que Barrera en va anomenar "posar l'antena".

Vivancos va ser el més explícit en la seva experiència com a compositor: "Com a creient veig que som transmissors d'aquesta bellesa divina i, sempre amb humilitat, estem al seu servei". I va citar Antoni Gaudí com referència d'aquest servei.

En gairebé dues hores les diverses reflexions dels artistes es van anar creuant pausadament i de manera polifònica, amb més coincidències que dissonàncies i sense sortides de to. Els intèrprets també van coincidir en la importància de l'espai físic de la interpretació. O en què en l'obra cantada tenia més rellevància la música que el contingut del text. I també van coincidir a dir que era complicat expressar el que volien dir amb paraules.

Segurament el principal punt de trobada entre els participants és que tota música és espiritual. Que sent-ne conscients o no, és part permanent de les nostres vides. I que, com va dir Savall, al final de l'acte "el qui sap fer música és el qui té més possibilitats de ser feliç".