Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 25/09/2019

(Pim Queralt-CR) La matinada del dia de la Mercè ens va deixar en Florenci Costa: prevere de la diòcesi de Vic, consiliari dels moviments d’Acció Catòlica i sacerdot pradossià. Tres identitats que defineixen la seva vida al servei de l’Església, del laïcat de casa nostra i el seu desig de ser, primer que res i com a fonament de tot, veritable deixeble de Jesucrist. Aquest dimecres a la tarda s’ha fet el funeral a Navarcles, on havia nascut el 18 de juny de 1936, fa 83 anys

En tots els àmbits va fer un treball de base seriós i exigent. Va treballar en un fàbrica fins el 1958 i, després de fer el servei militar a Lleida, va entrar al seminari de Vic l’any 1959. El 1964 va anar a França al seminari del Prado a Limonest i va estudiar a l’Institut Catholique de Lyon, on es va llicenciar en teologia l’any 1968. Posteriorment, el 1998, va fer una tesi dedicada a «La divinitat de Jesucrist en el P. Antoine Chevrier. De l'apologètica a la mística» a la Facultat de Teologia de Catalunya.

A finals dels anys 60 torna a Catalunya, a Manresa. El 1977 va ser nomenat delegat de Pastoral obrera del bisbat de Vic i va viure al barri de Sant Maure, tocant a Igualada. El 1982 torna a Manresa al servei de la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri Mion-Puigberenguer, de la qual és rector des de 1986. Després d’una breu estada a França, torna a Manresa i va ser inscrit a la parròquia de Sant Josep (Poble Nou). Va ser professor de religió i teologia a l’Escola de Mestratge Industrial de Manresa, a l’Institut Superior de Ciències de la Religió de Barcelona i al Centre de Pensament Cristià de Manresa, centre que dirigir des del 2007.

 

Animador, exigent i lluitador

Darrera d’aquest dades hi ha una persona que a tot arreu va ser també animador, coordinador o responsable, maldant sempre per fer un treball col·lectiu i impulsar una formació sòlida de la gent. Com a rector i vicari de parròquies de barriades de Manresa on va participar i animar el moviment veïnal i va ser el primer secretari de l’Agrupació de Veïns del barri Mion-Puigberenguer.

Va acompanyar a molts grups i militants de tots el moviments a Manresa (MIJAC, JOC, ACO i professionals) i va treballar molt per la coordinació catalana de tots el moviments. A més de delegat de Pastoral Obrera del seu bisbat, va ser-ho de Catalunya, responsable del Pradó estatal, del Pradó català i membre del Consell del Pradó General. 

Amic dels amics, amic de les xerrades i passejades llargues, tímic però agosarat, interessat per tot i per a tots. Sobretot per la història, la història de la seva família, de Catalunya, del moviment obrer, del Pradó, del barri.. en definitiva la seva pròpia història. Li agrada escriure i llegir i patia perquè “avui la gent ja no llegeix”. Exigent, treballador, constant, lluitador.. i patidor. Patia  perquè es començaven projectes que quedaven aturats per la manca de compromís de molts, però on ell hi havia posat el coll. Protestava amb una mitja rialla i un xic d’ironia. 

Escoltava amb molta atenció, escoltava amb la mirada. A vegades, però,  tancava els ulls “per escoltar millor” em deia. Pregava i pensava a fons, donava tombs a les coses. Proposava i actuava. Era un verdader intel·lectual que va optar per posar-se al servei de l’Església i, sobre tot, de l’evangelització del pobres.

 

Pim Queralt és membre de l'Institut Femení del Pradó

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.