“Les famílies venen a la FEAC perquè els preocupa l’educació dels fills”

Laura Mor Comença el curs escolar. I a molts pares i mares se’ls barreja la il·lusió i les expectatives de portar els fills a l’escola, amb algunes inquietuds i inseguretats. Per això també comença el curs per al programa FEAC. Unes sigles que evoquen una mirada conjunta entre el col·lectiu de mestres i el de les famílies. FEAC vol dir això, “Família Escola Acció Compartida”.

Es tracta d’un espai promogut per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que proposa temes i materials de reflexió per a tot el curs, però que té un funcionament autònom a cada centre. Esther López és tutora d’Infantil i coordina el programa FEAC del Col·legi Sant Ramon Nonat, una escola parroquial entre els barris de Les Corts, de Barcelona, i de Collblanc de L’Hospitalet de Llobregat.

Com explica, el programa FEAC “no és ben bé formació”, sinó que són cinc sessions l’any per “compartir vivències”. “Són temes que es repeteixen en el temps”, apunta. L’espai de trobada els permet “veure altra gent que està com tu i extreure’n alguna idea positiva”.

Per exemple? “A les famílies, els preocupa si algú pega els seus fills, o si estan sols al pati, la gestió de les enrabiades i de la gelosia quan han de tenir un germà”, explica des de la perspectiva del pas dels anys a l’escola. És mestra d’I5, el que hem conegut fins ara com a P5 i que ella anomena “els universitaris d’infantil”. Durant molt de temps ho ha estat també d’I3. Amb els més menuts que arriben a “l’escola dels grans”, ha vist, per exemple, que “fins Nadal hi ha molta desconfiança, que després de Setmana Santa ja s’han fet grans i floreixen, i a l’estiu ja són amics per sempre”.

El mètode FEAC

Tant bon punt una família s’incorpora a l’escola, se’ls explica què és la FEAC i se’ls convida a participar-hi. Durant el curs s’envien lectures, es formulen preguntes i hi ha activitats prèvies. Els pares i mares que continuen ho fan “perquè els agrada relacionar-se i tenen un tret comú: els preocupa l’educació dels seus fills”. I encara hi afegeix l’Esther que “són bones persones”.

El programa de la FEAC facilita que pares i mares es trobin per grups d’edat. A cada etapa busquen què preocupa en aquell moment a les famílies. A Primària, per exemple, apunta que “als adults els preocupa molt el temps perdut”, quan és un moment en què “els petits no tenen aquesta noció del temps”.

En el cas del Col·legi Sant Ramon Nonat són una cinquantena de famílies vinculades a la FEAC. “Les sessions compten amb un conductor i un moderador, que anima a la conversa i ajuda a que no es perdi el fil”. A més, per trencar el gel, fan activitats de coneixença, dinàmiques conjuntes.

Com amb d’altres àmbits, han d’afrontar “el repte de tenir una major participació”. Esther creu que si no s’hi apunta més gent és perquè “s’haurien d’enfocar millor a les reunions de pares, al setembre”. Què es troben? “Moltes famílies només volen saber qui serà la tutora del seu fill, algunes no entenen el català, però cal insistir amb què vinguin perquè quan venen s’ho passen bé”. L’Esther té també un sobrenom pels que s’hi enganxen: “Els més fidels són els feaqueros”.

Entre les novetats d’enguany, el Programa FEAC ha renovat el web. També s’han redissenyat els butlletins i s’ha reactivat el perfil a Twitter. Enguany, s’ha incorporat el jesuïta Òscar Fuentes a l’equip redactor de FEAC, que pren el relleu de Lourdes Fargas de Vedruna Gràcia. Part de l’oferta formativa dels cursos anteriors es pot recuperar a l’apartat de webinars: han parlat sobre la cura i l’atenció de les emocions, el ciberbulling o com viure la fe a l’escola.