(Francesc Mateu) Són festes de Nadal. Festes d'àpats i llargues sobretaules amb família i amics. Els sopars i dinars d'aquests dies són el més semblant al Debat sobre l'Estat de la Nació. Entre viandes, regals i torrons, es desferma la conversa dels diferents membres de la família, o els amics, i ens tocarà opinar a tothom de tot com autèntics tertulians.
(Laura Mor –CR) Caminar pel barri de Bellavista acompanyat dels parroquians de Sant Francesc d'Assís implica aturar-se a cada passa. Tenen coneguts arreu, als qui saluden amb espontaneïtat. No fan teatre. Estan acostumats a fer vida al carrer i se'n senten part. Coneixen les virtuts d'un territori que manté la convivència malgrat les adversitats. Amb aquest exemple d'Església en sortida, CatalunyaReligió.cat felicita als lectors el nou 2016 que comença.
(Jesuïtes) Com és habitual, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia tanca l’any amb la publicació d’una reflexió. En aquesta ocasió recull cinc realitats que necessiten ser transformades o acollides, però ho fa reivindicant la necessitat de desplaçar la desconfiança i la indiferència per l’afecte i la cura de les nostres relacions i vides quotidianes.
(CR) Justícia i Pau, Mans Unides, Fundació Joan Maragall, Abadia de Montserrat, l'Escola Pia de Catalunya i el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona són algunes de les entitats que divendres se sumen a la tradicional Marxa per la Pau que organitza la Comunitat de Sant’Egidio arreu del món. Enguany seran més de 70 països els que recordaran les terres que en el nord i en el sud del món esperen la fi de la guerra, font de patiment per molts pobles i "mare" de totes les pobreses, i la fi del terrorisme.
En l'espai de Memòria del Vaticà II hem anat a buscar una persona que ens parlés des de fora de l'Església. L'activista Miquel Sellarés recorda la complicitat que es va donar entre l'Església i el moviment antifranquista a Catalunya durant aquells anys: "Vam començar a veure dues esglésies: una església oficial 'bajo palio', amb el Franco; i una Església que treballava als barris o a les associacions de veïns".
(Jordi Llisterri-CR) "He de fer un parèntesis perquè em conegueu millor. Ja m'anireu coneixeu. Sóc aragonès i ja sabeu que els aragonesos tenim fama de tossuts. Aquest matí he vingut aquí, a la Sagrada Família, per acompanyar un bisbe de França i que el deixessin entrar. No tenia entrada i he pensat que potser amb l'arquebisbe el deixaven entrar... I m'han deixat. Però jo havia de marxar i no volien que tornés tot sol. Jo insistia en que 'no passa res, jo sóc capaç de moure'm per Barcelona'; i ells en que 'no, que l'acompanyem'.
(Jesuïtes) Fa dies que estem molt atents a l'arribada de les persones refugiades fixades per les quotes a Europa. Però encara no han arribat i no sembla que ho hagin de fer properament. Però hi ha una realitat realitat menys visible: les persones refugiades que ja són aquí. Cada setmana, entre 200 i 300 persones refugiades síries acostumen a arribar a la península provinents de Melilla, i entre 1500 i 2000 migrants subsaharians viuen als boscos de Nador, al Marroc, en condicions infrahumanes.
(Joan Uribe –Sant Joan de Déu) Possiblement coneixeu Que bonic que és viure, la pel·lícula de Frank Capra que ens convida a una reflexió historiada sobre la nostra bondat sancionada pel diví. Nadal, ja ho sabeu, és temps de metàfores amb les quals, com en aquest clàssic del blanc i negre, reflexionem sobre la nostra humanitat, fem balanços existencials, ens transcendentalitzem per condemnar la banalitat i les misèries del vulgar quotidià…
