El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.

Maria i Elisabet presenten dues històries paral·leles que, en un moment crucial, conflueixen. Elisabet és l'esposa de Zacaries, un sacerdot que complia una funció important al temple. Tots dos eren d'edat avançada i no tenien fills, perquè Elisabet era estèril. Situació que vivia amb vergonya. Quan Zacaries li va tocar per sorteig entrar al santuari per oferir encens, se li va aparèixer un àngel que li va anunciar que tindria un fill amb Elisabet. Ella, després de quedar embarassada, es va tancar a casa durant cinc mesos. María, d'altra banda, era jove, soltera, i estava compromesa amb Josep. L'aparició de l'àngel li trastoca els seus projectes. La seva maternitat serà excepcional. Manté una actitud receptiva i dialogant, preguntant com es produirà l'anunci que li comunica l'àngel. Sense tenir totes les cartes a la mà, expressa la seva adhesió plena a la voluntat de Déu. L'àngel l'informa de la situació de la seva cosina Elisabet que es troba en el sisè mes. Immediatament, surt de pressa a la zona muntanyosa per trobar-se amb Elisabet.

Elisabet, presumiblement per la funció del seu espòs, gaudia d'un nivell econòmic que podia permetre's tenir servei domèstic. Amb qui Maria podia comentar la seva nova situació? Amb Josep? No semblava aconsellable. Si Déu li havia creat un problema, Déu mateix s'encarregaria de resoldre'l, tal com va succeir quan l'àngel se li va aparèixer en somnis. Amb Elisabet? Segurament, sí. Totes dues havien estat objecte de l'acció de Déu i els seria més fàcil compartir. Totes dues estaven embarassades. Conversar de dona a dona. De mare a mare. A l'úter matern de Maria, Jesús. A l'úter matern d'Elisabet, Juan, que salta de goig en experimentar la presència propera de Jesús. El primer sentiment que Jesús desperta és l'alegria. Totes dues comparteixen la seva vida, la seva espiritualitat, les seves emocions. Totes dues viuen en solitud les seves circumstàncies excepcionals. Quan Elisabet infanta, María torna a casa seva. Totes dues han tingut temps de discernir, d'acompanyar-se espiritualment, de donar gràcies a Déu. Cadascuna haurà d' afrontar la seva pròpia vocació en circumstàncies molt diferents. No era la feina la prioritat, sinó poder ser confidents l'una de l'altra i així, d'aquesta manera, viure la seva missió a fons. Anys més tard, Joan i Jesús també tornaran a trobar-se. Succeirà a les ribes del riu Jordà, on Joan batejava.