(Orde Hospitalària Sant Joan de Déu) A la Llar Sant Joan de Déu de Manresa es fa un esforç constant en l'acompanyament a les persones des d'una visió integral en la qual es té en compte la dimensió espiritual com un factor clau per al seu benestar. Això inclou tant el programa per a persones sol·licitants de refugi com per a les persones ateses de la resta dels programes socials que desenvolupen.
En aquest context de treball les situacions de vulnerabilitat, precarietat, desemparament i incertesa són el pa de cada dia i això s'ha vist agreujat pels temors i problemes generats per l'actual pandèmia i les seves possibles conseqüències. Parlem amb Esteve Galliera, responsable del SAER de Llar Sant Joan de Déu a Manresa.
Com s'està vivint aquesta crisi a la Llar, sobretot les setmanes de confinament?
És una situació que ha impactat en diversos aspectes molt importants. D'una banda ha repercutit en l'adaptació, que ja de per si, és un procés difícil. La impossibilitat de sortir del centre amb naturalitat, les restriccions per prendre contacte amb l'entorn i per accedir a recursos externs, i l'impediment per socialitzar fora del context de la Llar han dificultat la possibilitat de compensar les sensacions d'aïllament i de manca de pertinença característiques de les persones que s'incorporen a una societat que no és la pròpia, especialment les que acaben d'arribar.
D'altra banda, s'han vist truncades momentàniament moltes expectatives d'escolarització, formatives i laborals, i això ha provocat certa sensació de frustració i inquietud sobre les possibilitats d'integració. Finalment, la incertesa és un factor que està incidint notablement, no tant pel que fa a la pandèmia pròpiament dita, sinó per les conseqüències negatives que pot tenir en els seus processos d'inserció.
Des de la Llar s'han disposat tots els mitjans humans i materials per abordar aquestes situacions, i la veritat és que la convivència i l'estat d'ànim general són positius.
L'aïllament que han pogut patir les famílies confinades se suma a la distància física amb les seves famílies. Com heu treballat aquestes emocions?
L'aïllament és sempre un factor d'estrès, especialment quan és prolongat. Som gregaris i el confinament produeix ansietat, irritabilitat i sentiments de tristesa i incertesa. Aquesta situació ha repercutit considerablement en els residents perquè ha agreujat els problemes propis de les persones que fugen dels seus països i, en particular, d'aquells amb problemes d'ànim i psicològics preexistents. La confiança, que és un factor de protecció fonamental, s'ha vist afectada per aquesta situació i és on intentem fer més èmfasi en l'acompanyament.
D'altra banda no cal oblidar que la pandèmia està afectant a tothom i moltes persones han mostrat preocupació per les seves famílies en els seus països d'origen i han acusat la impossibilitat de compartir la seva situació, especialment perquè la COVID-19 va afectar amb notable virulència nostre territori en els moments inicials de la malaltia.
Estem treballant principalment a través de l'acompanyament com a factor de protecció davant de situacions de fragilitat, brindant contenció i suport emocional durant la vida quotidiana. Al principi, el paper dels professionals que han estat en primera línia ha estat clau ja que han garantit la continuïtat dels serveis essencials; però no cal oblidar els que des de casa, silenciosament i fent un gran esforç d'adaptació, han brindant el suport necessari perquè la resta de companys pogués mantenir el funcionament de centre. Per sobre de tot, el nostre objectiu és estar presents, no només físicament sinó d'una manera integral oferint suport, escolta activa i acompanyament en els moments difícils. La dedicació de tots els equips està suposant un gran alleujament de les tensions naturals en aquests contextos i està servint com a element de detecció perquè el SAER actuï en cas de necessitat.
D'altra banda, també convé ressaltar que el programa per a sol·licitants de refugi que implementem des de la Llar inclou una fase molt important en la qual les persones ja no resideixen al centre sinó que compten amb habitatges propis. En aquests casos hem notat que l'aïllament ha estat especialment dur perquè s'han ressentit les xarxes de contenció social que estaven creant i també l'atenció específica que rebien, com ara la psicològica, i per això estem brindant suport social, psicològic i espiritual més intensiu. A el mateix temps, tant la seva atenció en el centre com les visites domiciliàries suposen un desafiament d'adaptació de les instal·lacions, l'establiment de nous protocols i el seguiment de les mesures de seguretat necessàries per part dels professionals que hi intervenen.
A la Llar conviu una gran varietat de costums i religions. Com ha estat la convivència en aquest període? Com heu treballat des SAER aquestes qüestions?
En general la convivència interreligiosa en el centre és molt bona i es facilita tot el possible el fet que cada família pugui continuar respectant els seus costums i creences a mesura que anem construint un entorn de cordialitat i interculturalitat conjunt. Com comentàvem, les circumstàncies no han estat fàcils però la convivència ha estat raonablement bona i crec que, en certa manera, millor del que s'esperava. Sens dubte això es deu a la qualitat humana dels professionals i de les mesures preses al respecte. En aquest sentit es va intensificar el desenvolupament de propostes per promoure la comunicació i la cohesió entre les persones. Entre altres activitats, hem confeccionat bates per a hospitals, celebrat Sant Jordi, realitzat activitats de ball, continuat amb el que anomenem cuines de món i, actualment, acompanyem també als residents musulmans en la celebració del Ramadà. El nostre objectiu, a més de mantenir-nos ocupats, actius i implicats davant la situació actual, és fonamentalment transmetre el sentit d'hospitalitat. En contextos tan diversos com el nostre és molt efectiu i positiu treballar l'espiritualitat a través de l'acció i l'exemple, de manera que els valors de l'Orde siguin una experiència viva dins de la vida quotidiana.
Sorgeixen qüestions fonamentals respecte a la fi de vida ? Com les enfoqueu des del punt de vista religiós?
No és una casuística habitual com ocorre en l'àmbit hospitalari, però centrem l'abordatge a acompanyar les persones tenint en compte les seves creences, respectant-les i tractant de facilitar els rituals o cerimònies de cada cultura. L'important és aproximar-se a l'altre amb una actitud humana, escoltant, acompanyant, sostenint i estant presents en totes les circumstàncies. Les persones que acompanyem a la Llar han viscut moltes petites morts; les seves antigues vides han desaparegut, els seus rols, possessions, salut, títols i famílies, en molts casos, han estat arrasats. Cal, però, una cosa que sempre preval, la capacitat de sentir el caràcter sagrat i miraculós de la nostra existència. Fins i tot en el pitjor dels moments, un gest càlid o una mirada de comprensió, poden ser el punt d'inflexió perquè la nostra vida adquireixi sentit, i això pot passar en l'últim sospir o a la nostra vida quotidiana. Nosaltres tractem de mantenir la flama de l'hospitalitat viva i amb això la certesa que sigui el que sigui que haguem de passar, estem a casa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.