Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Cristiana) La Pontificia Universitat Lateranse de Roma ha presentat aquest dijous la invitació del papa Francesc pel Pacte Educatiu Global. L’Escola Cristiana se’n fa ressò amb un article del jesuïta Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que ha estat publicat a la revista Religión y Escuela amb el títol ‘Una educació cridada a ser font d’esperança’.

Què destacaria de la invitació del Papa pel Pacte Educatiu Global?

És una aposta radicada a una educació cridada a ser font d’esperança per a un món ferit i per unes persones amb freqüència desnortades. Una aposta lúcida i conscient; que no es construeix “en un escriptori”; que parteix de l’escolta dels descartats perquè, conjuntament, ens encaminem cap a un món diferent amb uns valors molt clars: la cura de la creació, la pau, la justícia, la bondat, la bellesa, l’acollida de l’altre i la fraternitat.

Cal destacar també la invitació al que es pot entendre com una competència samaritana; una educació que capaciti a les noves generacions per carregar amb els mals del fracàs en comptes d’accentuar els odis i ressentiments. Aquesta és una competència que comporta una educació integral de la persona que va més enllà de la mera instrucció pròpia d’una reducció utilitarista o pragmàtica. És un repte d’educació en la sensibilitat social dels infants, els adolescents i els joves que implica revisar també els relats i paradigmes en els quals l’escola cristiana es pot haver acostumat o donats per descomptat.

A què compromet a l’escola cristiana aquí ara?

Primerament, ens compromet amb la dignitat de la persona humana, amb cadascuna d’elles perquè, en cas contrari, entraríem en el que el papa Francesc diu “cultura del descart”. Aquesta dignitat personal, que en altres casos pot partir de la pluralitat de concepcions humanistes, a l’escola cristiana troba el seu punt de suport i camp de treball educatiu en els relats de la Sagrada Escriptura, en la Doctrina Social de l’Església i, fonamentalment, en la trobada de cada membre de la comunitat educativa amb Jesucrist.

D’altra banda, aquest primer compromís fundant comporta prendre seriosament l’escolta de la veu dels protagonistes de l’acte educatiu: els joves i els seus mestres per a la vida. Són ells ja també els actuals protagonistes de el canvi que reclama aquest món emmalaltit. Aquesta escolta dels joves reclama, al seu torn, un diàleg amb el seu principal entorn educatiu, que és la seva pròpia família.

Empoderar en esperança a les noves generacions també compromet a l’escola cristiana a la revisió dels relats sorollosos que, des de diferents àmbits, no faciliten la seva atenció. D’aquí el compromís educatiu per a l’estudi d’altres formes i maneres d’actuar en la política, l’economia o el desenvolupament perquè estiguin, de veritat, en perspectiva d’una ecologia integral que, inevitablement, comporta una manera més responsable i sensible d’estar i ser en aquesta casa comuna.