Per què es prega per la pluja?

Roger Vilaclara –CR Davant la situació de sequera que viu el país i la manca de pluja dels últims mesos, la resposta de l'Església ha aixecat polseguera. S'han organitzat pregàries o processons per la pluja com la d'Espunyola o la de Peralada. També l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha demanat a les comunitats que preguin per la fi de la sequera. I fins i tot RAC1 aquest dijous ha fet una ofrena a la Mare de Déu de Montserrat per demanar-li que plogui. Són accions que han fet aflorar el debat sobre la utilitat i el sentit d'aquest tipus de pregàries. Hi ha qui es pregunta: Per què pregar per la pluja? Quin sentit tenen avui les pregàries de peticions?

Per al periodista i escriptor Àngel Rodríguez, trobar-se per la pluja avui té un sentit de comunió. "Quan es demana que la Mare de Déu o un sant o santa intercedeixi per la pluja no estem demanant que ens faci de bruixot, sinó que estigui amb nosaltres", diu. Explica que aquestes trobades són necessàries "com a punt de germanor i fraternitat en un món de tanta connexió virtual".

La tradició popular es remunta des del principi de la humanitat. "Sempre s'ha pregat a la divinitat", assegura. Ho exemplifica amb els déus de la mitologia o amb els textos bíblics en què s'explica la pregària a Déu des d'un inici.

Més enllà del vessant popular que tenen aquest tipus d'actes conjunts, la pregària per la pluja també té un sentit teològic. "La pluja és un do, una cosa que no tenim a l'abast i que se'ns ha donat", explica Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Citant les paraules de Jesús, Torra parla d'un do "tan generós que quan plou, plou sobre tothom". Remarca que òbviament no és Déu qui "obre l'aixeta" i decideix quan ha de ploure o no, però sí qui inicialment ha creat aquest do.

Joan Torra es remet a la creació per parlar de la pluja: "Quan parlem de creació no volem fer cap explicació científica de l'inici de l'univers, sinó que expressem que tot el rebut és un do que no mereixem". Per tant, aclareix, no es prega perquè plogui ara i aquí. "Si fos així aniríem a pregar amb paraigua", ironitza. No es tracta tampoc d'una invocació màgica com molts mitjans de comunicació han fet creure. "El qui creu que Déu juga a fer ploure o no, ho ha interpretat molt malament", diu.

"Jo prego pel do de la pluja", explica Torra. I aquesta petició permet entendre a les persones que l'aigua és "el més important que tenim i que se'ns ha donat". "Amb la pregària, els cristians reconeixem que Déu està al principi de tot això", diu.

L'explicació de Torra, però, contrasta amb la visió sobre la pregària per la pluja del jesuïta Pau Vidal. Al seu blog del Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia es mostra sorprès per aquests actes. Parla d'una aproximació infantilitzant a la fe, a la pregària i al paper que poden fer i han de fer els cristians "en la construcció del bé comú".

"M'oposo a una pregària de petició que ens desresponsabilitza com a comunitats cristianes davant els reptes contemporanis". Per a Pau Vidal, és reduccionista demanar pregàries per la pluja "sense preguntar-se ni qüestionar com gestionar l'aigua que sí que tenim a l'abast".

Per aquest motiu, en el seu blog reivindica la pregària perquè els cristians es comprometin a denunciar el model socioeconòmic; per recuperar la mirada sacramental a la creació; per la conversió ecològica; per l'ús responsable de l'aigua; o per acabar amb l'explotació dels recursos. "Però per la pluja, sense més ni més, avui no pregaré", conclou.

Però per Joan Torra una cosa no exclou l'altre. "La pregària no ens desresponsabilitza", diu. "Ens ajuda perquè ens fa conscients", afegeix. Parla, en el cas de la pluja, d'una consciència ecològica.

La pregària, a més, "ens situa com a administradors de les coses i no com a propietaris". La diferència, per Torra, recau en el fet que la propietat porta al despotisme mentre que ser administradors, en aquest cas de l'aigua, provoca que "ens en cuidem, ens responsabilitzem i en prenem consciència". Aquesta consciència, diu Torra, és la que ajuda als cristians a no malgastar l'aigua i tenir-ne cura.

És un exemple similar al de les pregàries per la pau: "Déu no imposa la pau". "Però si pacifico el meu cor amb la pregària, eixamplaré la pau", assegura Torra.

El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya remarca que, a més, la pregària de petició, en termes generals, no és una pregària per un mateix: "Demanem per tothom". I no només això. La pregària de petició també "ha de culminar sempre amb la pregària d'agraïment".

I que hem de fer si després de la pregària de petició no rebem el que hem demanat? Joan Torra recorda que la pregària de petició sempre ha d'acabar dient: "Facis la vostra voluntat".