Bisbe Conesa pregant per la pluja: “No acudim a Déu perquè faci un acte de màgia”

Víctor Rodríguez –L'Espunyola / CR Aquest diumenge s’ha fet la missa i la processó per demanar la pluja a l’església de la Mare de Déu dels Torrents, a l'Espunyola, presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa. El bisbe de Solsona va acollir la invitació dels feligresos de la Parròquia de Correà, al Berguedà. Hi han assistit unes 250 persones (i diversos mitjans de comunicació) amb els veïns del poble encapçalats per l'alcalde.

"En breu començarem aquesta eucaristia seguida d’una processó que com bé sabeu ha estat demanada i proposada per feligresos de la zona". Així s’expressava Teresa Gené, treballadora apostòlica del bisbat de Solsona, minuts abans de començar l’eucaristia. Feia uns quinze anys que no es feia una celebració per demanar pluja i davant l’allau de participants, calia donar unes breus i clares instruccions mentre es repartien els Goigs i els cants i assignar els portants de la imatge perquè tot anés bé.

L’església, del segle XVIII, ja era plena una hora abans d’iniciar l’eucaristia i va caldre seure gent al presbiteri. A fora quedaven desenes de feligresos i també alguns curiosos així com mitjans de comunicació atrets per l’expectació creada pels mateixos mitjans uns dies abans. La missa i la processó s’havien previst amb molts pocs dies d’antelació i com qui no vol la cosa, la Mare de Déu dels Torrents ha acabat convocant centenars de persones a casa seva. Ha estat tanta l’expectació d’aquests dies i la resposta, que fins i tot una patrulla dels Mossos d’esquadra va estar present a l’exterior del temple durant tota la celebració.

Juntament amb un equip de so potent que va permetre seguir l’eucaristia des de diferents punts, l’organització també va contractar auxiliars de control per coordinar l’aparcament dels cotxes en els camps propers. En acabar la missa, i tot entonant els goigs, la imatge de la Marededéu va posar-se a les andes de fusta -el portant- per donar inici a l’esperada processó que centenars de persones van seguir pels camps que envolten l’església. Un cop acabada, seguien les cues de fidels per fotografiar la imatge i venerar-la de prop dins del temple.

Ser creient en una societat indiferent davant el fet religiós

Francesc Conesa, bisbe de Solsona, va celebrar la missa envoltat de periodistes que la seguien amb atenció i esperaven encara més amatents l’inici de la processó. "L’expectació que ha generat el que avui fem aquí denota la societat poc religiosa que tenim avui dia", ha dit el bisbe a la feligresia. "Tota la Creació és un do de Déu i per això ens adrecem al Pare del cel i demanem l’aigua per als nostres camps, i alhora li demanem la seva gràcia per a les nostres vides. No acudim a Déu perquè faci un acte de màgia i ens saciï de pa, això seria temptar a Déu. Li demanem que ens ajudi en les nostres necessitats materials perquè d’aquesta manera ens podem dedicar més a les coses espirituals", paraules del bisbe mentre recordava que la celebració era també un acte penitencial.

"Comprenc que les persones que no tenen fe ens mirin amb escepticisme, és un signe d’una societat que mira aquestes coses amb un somriure irònic. Però avui també és un acte de misericòrdia, li presentem a Déu totes les nostres necessitats: preguem per la Guerra, pels nostres malalts, pels difunts i amb tota confiança, per la pluja, perquè la necessitem. Posem en mans de Déu els nostres desitjos. Aquesta petició ens compromet també a respectar el medi ambient, a cuidar la natura per evitar tot allò que provoca el canvi climàtic" va continuar el bisbe de Solsona.

Devocions ancestrals per la pluja

L’eucaristia i la processó d’ahir no són casos aïllats sinó que el nostre país –aquesta terra on la pluja no sap ploure– té un llarg historial de celebracions que han estat iniciades per casos de gran necessitat quan en una societat eminentment pagesa, calia aigua pels camps o bé patia plagues i malalties pandèmiques. Així van sorgir molts vots de poble, moltes romeries i aplecs que van arrelar i que continuen fins avui dia marcats al calendari de gairebé bona part de les les viles i ciutats del nostre país. Es pujava per demanar i s’hi tornava per agrair el do rebut al Sant o a la Mare de Déu, que sota una advocació concreta –com el cas dels Torrents– tenia una ermita i sinó, se li construïa com a obra de vila, fent-la entre tots els habitants.

Ahir a l’Espunyola no era un dia de festa però sí de trobada i de retrobada. I al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents es va repetir el cant ancestral que generacions d’habitants dels encontorns han entonat quan la terra ha estat massa seca: Escolteu la humil instància, de vostres pobres servents: Deu-nos pluja en abundància Verge Santa dels Torrents.