Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Opus Dei) Aquest dimarts i dimecres s'han celebrat les 52 Jornades de Castelldaura amb el lema "La conversió ecològica, una exigència de la fe". Durant la jornada, organitzada pel Centre Sacerdotal Rosselló, s'ha destacat que l’ecologia és una qüestió “de vida o mort”, un “repte educatiu”, i un debat enriquit per la “dimensió espiritual” que aporten les religions.

El cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va inaugurar la sessió de dimarts. Un any i mig després de la publicació de l’encíclica Laudato Si’ ha destacat que parlar de l’ecologia és un tema “actualíssim”, perquè és “una qüestió de vida o mort, potser no tant per a nosaltres mateixos, però sí que ho és per la deguda conservació de la natura i les generacions que vindran darrera nostre”.

Va afegir que el tema “ens interpel·la a tots, no només als científics, ens afecta a tots i demana la implicació de tots per trobar solucions” que sempre si no es concreten en una “conversió personal” seran insuficients. Sistach ha aprofitat per anunciar un congrés organitzat per la Fundació Antoni Gaudí sobre aquesta qüestió que se celebrarà del 13 al 15 de juliol a Rio de Janeiro amb líders polítics, religiosos i acadèmics.

Repte educatiu

El magisteri de l’Església fa segles que alerta de la necessitat de cuidar millor la creació, tal i com va apuntar el cardenal arquebisbe emèrit de Palerm Salvatore De Giorgi, que ha fet un repàs històric del pensament ecològic dins l’Església. De Giorgi, que ha estat qualificat per Sistach com “un dels cardenals més simpàtics del col·legi cardenalici”, ha apuntat que “la conversió ecològica és un veritable repte educatiu”.

Per aquest motiu ha dit que convé “recuperar els diferents nivells de l’equilibri ecològic: l’interior, amb un mateix; el de la solidaritat, amb els altres; el natural, amb tots els éssers vius; l’espiritual, amb Déu”. Recollint paraules del Papa Francesc, De Giorgi ha dit que “la terra és maltractada i saquejada, i en conseqüència es queixa; i els seus gemecs s’uneixen als de tots els pobres i tots els descartats del món”.

Debat ecològic

Les religions no poden quedar al marge del debat ecològic, perquè hi “aporten riquesa”, ja que “no es pot sostenir que les ciències empíriques expliquin completament la vida, l’entrellat de totes les criatures i el conjunt de la realitat”, ha dit el prevere i professor de filosofia de Universitat Ramon Llull i de la facultat de Teologia de Catalunya, Miquel Ramon.

En canvi, “el cristianisme educa en una mirada contemplativa i sòbria, en gaudir sense obsessionar-se pel consum” perquè “no tot allò important de la vida es redueix a allò que produïm”. Ha destacat, en aquest sentit, l’exemple de la biodiversitat que ha de ser garantia de poder tenir més elements que puguin ajudar en un futur a la vida de l’home.

Esperança

Després de repassar els indicadors ecològics dels últims 20 anys, el consultor ambiental Josep M. Mallarach ha conclòs que “el col·lapse no és una cosa de futur, ja estem caient”, i ha dit que personalment no té “motius per l’optimisme, però l’esperança té arrels molt més fortes”. Ha subratllat que si després de dècades d’educació ambiental s’ha avançat tant poc, “és perquè falta la dimensió espiritual”. En aquest sentit, ha dit que “una relació virtuosa amb la creació demana la pregària amb la natura i per la natura“.

Mallarach ha apuntat que mentre “el consumisme crea angoixa”, (…) “el cristianisme educa en una mirada contemplativa i sòbria, en gaudir sense obsessionar-se pel consum”. Ha apuntat que la conversió ecològica resulta difícil perquè els preus de les coses no reflecteixen els costos i sovint l’opció més econòmica és aquella que genera més costos, i que no ens preguntem on van a parar els impactes negatius de les nostres accions com la de beure aigua embotellada, encendre el llum o menjar carn.

Conversió ecològica: "hi ha molta feina a fer"

La jornada de dimecres ha inclòs una taula rodona que ha evidenciat, amb casos pràctics, que la conversió ecològica és possible. L’actual procurador general de l’orde del Císter, Lluc Torcal, ha destacat que “hi ha molta feina a fer” en conversió ecològica, i ha explicat que no calen grans coneixements, sinó localitzar punts de millora i llançar-s’hi, que és el que ell va fer al monestir de Poblet, pioner en aquesta conversió. Com a suggeriment pràctic, ha dit que es podria crear una associació de parròquies per tal de negociar conjuntament l’energia neta.

L’altre exemple pràctic ha estat de l’àmbit universitari. Sílvia Albareda, directora de l’oficina de sostenibilitat de la Universitat Internacional de Catalunya, ha posat en relleu el paper de l’educació en la sostenibilitat. Com a punt de partida, “és molt important que cadascú de nosaltres n’estigui convençut”, i per això primer cal “formar-nos, llegir i rellegir la Laudato Si’“. La conversa ha estat moderada pel periodista Jordi Llisterri de CatalunyaReligió.cat.

La parròquia i els pobres

Abans d’aquests casos pràctics s’ha evidenciat que des de les parròquies es pot fer molt més. El catedràtic d’ètica ambiental de la Universitat d’Àlcalà, Emilio Chuvieco, que va organitzar una trobada de científics i líders religiosos a Torreciutat, ha apuntat diverses accions concretes que apareixen al seu llibre “Siguiendo la Laudato Si'”. “Es tracta de reduir, reutilitzar i reciclar, però també restaurar i reeducar”, ha destacat Chuvieco, que ha parlat del cas del Vaticà: “El Vaticà ja ho té, el jefe ja ho ha fet”.

No avançar en la direcció que assenyala la Laudato Si’ no és innocu, el malbaratament d’uns és la pobresa d’altres. El capellà i professor de la Facultat de Teologia Joan Costa ha exposat que “cal canviar molts criteris humans” a la llum dels “criteris del bé comú”. En aquest sentit, ha dit que “si no aspirem amb què tots guanyin, no ens en sortirem”.

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha tancat les jornades.

Les ponències es poden consultar integrament al web de les Jornades Pastorals de Castelldaura.