Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(CR) “Sense ancians no hi ha futur. Crida per a re-humanitzar les nostres societats. No a una sanitat selectiva”. Aquest és la crida del manifest internacional que ha promogut la Comunitat de Sant’Egidio després que la Covid-19 posés en evidència com “els ancians estan en perill a molts països europeus” i que “les dramàtiques xifres de morts en residències fan estremir”.

La crida s'ha traduït a diversos idiomes i es difon a nivell internacional. Apel·la a tothom, ciutadans i institucions, a canviar radicalment de mentalitat per impulsar noves iniciatives socials i sanitàries a favor de la població anciana. Incialment han firmat personalitats com Andrea Riccardi, Romano Prodi, Jürgen Habermas, Manuel CastellsHans Gert Pottering, el cardenal Matteo Zuppi, o Felipe González i està obert a la signatura de tothom.

El text demana “una revolta moral per tal que canviï la direcció en l'atenció sanitària als ancians” i que “mai no siguin considerats un pes o, pitjor encara, inútils”. Es posa de relleu l’aportació que fan a la societat els ancians: “no podem deixar morir la generació que va lluitar contra les dictadures, que va treballar per la reconstrucció després de la guerra i que va edificar Europa”. I reclama “la solidaritat entre generacions” i “refermar amb força els principis d'igualtat de tractament i de dret universal a l'assistència sanitària”.

El document clama contra “un model perillós que fomenta una ‘sanitat selectiva’ que considera residual la vida dels ancians”.

 

SENSE ANCIANS NO HI HA FUTUR

Crida per a re-humanitzar les nostres societats. No a una sanitat selectiva

Durant la pandèmia del Covid-19 els ancians estan en perill a molts països europeus. Les dramàtiques xifres de morts en residències fan estremir. 

Caldrà revisar moltes coses en els sistemes sanitaris públics i en les bones pràctiques necessàries per arribar a tothom i per curar tothom amb eficàcia per deixar enrere la institucionalització. Ens preocupen les tristes històries de mortaldats de gent gran en residències. S'està obrint pas la idea que es poden sacrificar les seves vides en benefici d'altres. El papa Francesc ho defineix com "cultura del descart": privar els ancians del dret de ser considerat persones bo i relegant-los a ser només un número i, en alguns casos, ni tan sols això. 

En molts països, davant de la necessitat d'atenció sanitària està sorgint un model perillós que fomenta una "sanitat selectiva" que considera residual la vida dels ancians. Així, la seva major vulnerabilitat, la seva avançada edat i el fet que poden ser portadors d'altres patologies justificarien una forma d'"elecció" a favor dels més joves i dels més sans. 

Resignar-se a una solució d'aquest tipus és humanament i jurídicament inacceptable. Ho és no només segons una visió religiosa de la vida sinó també segons la lògica dels drets humans i de la deontologia mèdica. No es pot avalar cap "estat de necessitat" que legitimi o doni cobertura a l'incompliment d'aquests principis. La tesi que una menor esperança de vida comporta una reducció "legal" del valor d'aquesta vida és, des d'un punt de vista jurídic, una barbaritat. Que això es produeixi a través d'una imposició (de l'Estat o de les autoritats sanitàries) aliena a la voluntat de la persona representa un intolerable conculcació afegida dels seus drets. 

L'aportació dels ancians segueix sent objecte d'importants reflexions a totes les cultures. És fonamental en la trama social de la solidaritat entre generacions. No podem deixar morir la generació que va lluitar contra les dictadures, que va treballar per la reconstrucció després de la guerra i que va edificar Europa. 

Creiem que cal refermar amb força els principis d'igualtat de tractament i de dret universal a l'assistència sanitària que hem conquerit en els darrers segles. És el moment d'esmerçar tots els recursos que siguin necessaris per protegir el major nombre de vides possible i per humanitzar l'accés a l'atenció sanitària per a tothom. Que el valor de la vida sigui sempre igual per a tothom. Qui rebaixa el valor de la vida fràgil i feble dels més ancians es prepara per desvalorar totes les vides. 

Amb aquesta crida expressem el nostre dolor i la nostra preocupació per l'elevat nombre d'ancians que han mort aquests mesos i esperem que comenci una revolta moral per tal que canviï la direcció en l'atenció sanitària als ancians i per tal que aquests, sobretot els més vulnerables, mai no siguin considerats un pes o, pitjor encara, inútils.

 

Primers firmants:

 

Andrea Riccardi, historiador, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio 

Romano Prodi, expresident del Govern italià i de la Comissió Europea 

Jeffrey D. Sachs, director de UN Sustainable Development Solutions Network 

Aleksandra Dulkiewicz, alcaldessa de Danzica, Polònia 

Simonetta Agnello Hornby, escriptora, Regne Unit 

Manuel Castells, professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia Berkeley, Espanya 

Irina Bokova, exdirectora general de la UNESCO, membre de l'alt comitè per a la fraternitat humana, Bulgària 

Mark Eyskens, ex primer ministre belga 

Hans Gert Pöttering, expresident del Parlament europeu, Alemanya 

Felipe González Márquez, expresident d'Espanya 

Marie De Hennezel, psicòloga, França

Jean-Pierre Denis, director del setmanari La Vie, França 

Card. Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya 

Adam Michnik, assagista, director de Gazeta Wyborcza, Polònia

Michel Wieviorka, sociòleg, president de la Fondation Maison des Sciences de l'Homme de París, França 

Giuseppe De Rita, fundador de CENSIS 

Stefania Giannini, directora general adjunta de la UNESCO 

Maria Antónia Palla, periodista, Portugal  

Navi Pillay, jutgessa, presidenta de ICDP, Sudàfrica 

Annette Schavan, exministra federal alemanya d'Educació i Recerca, Alemanya 

Jürgen Habermas, filòsof, Alemanya