Vés al contingut
Catalunya Religió dt. 5/07/2022

(ESADE) La incorporació de la sostenibilitat en les pràctiques empresarials ha arribat per a quedar-se i la presència dels ODS segueix a l'alça. No obstant això, el context socioeconòmic postpandèmia i l'entorn inestable provocat per la guerra a Ucraïna introdueixen nous riscos sobre la capacitat de reorientar els models de desenvolupament actuals i de donar resposta a la crisi climàtica i mediambiental, la desigualtat i a la superació definitiva de la pandèmia. Aquesta és la principal conclusió del V informe de l'Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), “Les tensions en la transició cap a la sostenibilitat”, elaborat per la Càtedra de Lideratges i Sostenibilitat de Esade amb la col·laboració de l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, que posa focus en les principals tensions que experimenten les companyies en la integració de la sostenibilitat. Especialment, en el context actual de les estratègies de recuperació i de transformació econòmica posades en marxa després de la pandèmia amb els fons NextGenerationEU, les noves regulacions i l'auge dels criteris ESG.

Segons Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Sostenibilitat de Esade i coautor de l'informe, “és necessari destinar més esforços i recursos a pal·liar els efectes de la pandèmia i de la transició energètica en la societat, especialment, en els col·lectius socials més vulnerables. Davant el context d'incertesa, avui és més important que mai que apareguin lideratges altament conscienciats amb la gravetat dels reptes i fermament compromesos amb la cerca i aplicació de solucions efectives i duradores”.

Tensions i avanços cap a la sostenibilitat

L'estudi, que s'ha presentat avui en Caixaforum Macaya, apunta que la pandèmia ha reforçat la rellevància dels aspectes socials, mediambientals i de governança. Cada vegada són més les companyies que assumeixen compromisos de sostenibilitat i que adopten estratègies d'emissions zero per a 2050, participen en aliances públic-privades, i impulsen iniciatives per a liderar el canvi. Però també adverteix que, pesi a l'avanç en l'adopció d'aquest marc comú, els aspectes econòmics encara prevalen sobre les altres dimensions de la sostenibilitat i les necessitats del curt termini xoquen amb el desenvolupament d'estratègies sostenibles a llarg termini.

En aquest sentit, els autors del document assenyalen algunes dificultats que les companyies hauran de tenir present. D'una banda, la gran varietat de tensions estratègiques amb les quals conviuen les empreses en el seu dia a dia, i que no estan sempre contemplades en els marcs reguladors o en els mecanismes de finançament de les polítiques de sostenibilitat. D'altra banda, els hàbits socials i les pràctiques empresarials en matèria de sostenibilitat avancen a ritmes diferents. Així mateix, l'aplicació i l'ús de la tecnologia comporten riscos que avançaran a mesura que augmenti la digitalització i l'aplicació de la intel·ligència artificial, que poden provocar dilemes ètics vinculats a la privacitat.

Anna Mª González, directora de projectes de la Càtedra Lideratges i Sostenibilitat de Esade i coautora de l'estudi, destaca que “els compromisos assumits pels estats i les empreses en matèria de sostenibilitat han d'acompanyar-se d'accions que ajudin a entendre el canvi de paradigma a la societat i que puguin, d'aquesta manera, limitar les conseqüències negatives que impliquin sobre algunes activitats i grups de població més exposats”.

L'estudi també reflecteix grans avanços en la governança empresarial de la sostenibilitat. Els Consells d'Administració juguen un paper cada vegada més important en la presa de decisions de la sostenibilitat empresarial a través de les seves comissions. A més, les empreses entrevistades en l'anàlisi destaquen el compromís i la implicació del CEO com el factor diferencial per a la incorporació de la sostenibilitat en l'empresa. Ferran Curtó, director associat de la Càtedra Lideratges i Sostenibilitat de Esade i coautor de l'informe, apunta que “els CEO i els responsables de sostenibilitat han d'avançar cap a models de lideratge sistèmic. Aquests models contemplen les organitzacions com a sistemes totalment permeables i interdependents amb el seu entorn social i mediambiental. Cada vegada més, els líders hauran d'actuar com a catalitzadors del canvi col·lectiu a través d'aliances i processos de reflexió multistakeholder”.

Augmenten els ODS i la contribució a l'Agenda 2030

La implicació de les empreses en el Desenvolupament Sostenible és cada vegada major. Segons es desprèn de l'Informe V de l'Observatori dels ODS, que mesura la contribució de 101 empreses cotitzades espanyoles a l'Agenda 2030, el percentatge d'organitzacions que reporta informació no financera ha augmentat un 14% en tan sols un any, del 72% al 86%. En 2021, el 77% de companyies que van divulgar informació no financera van esmentar els ODS en les seves memòries anuals, la qual cosa suposa un increment de 4 punts respecte a l'edició anterior de l'informe (73%) i reforça la bona direcció que es ve observant des de 2017, quan poc més de la meitat d'aquestes organitzacions va esmentar els ODS en les seves memòries. A més, la presència dels ODS s'ha generalitzat en tots els sectors. Des de la primera edició de l'informe, han liderat aquest aspecte les empreses dels sectors energètic i tecnològic. L'àmbit dels serveis immobiliaris, malgrat haver augmentat els esments del 27% al 55% en un sol any, continua sent el més ressagat i se situa en l'última posició.

Els ODS que les empreses destaquen més en les seves memòries són el ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic), esmentat pel 70% de les companyies, i el 13 (Acció pel clima) pel 66%, seguits dels ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), el ODS 12 (Producció i consum responsables) i el ODS 17 (Aliances per a aconseguir els objectius), esmentats per 6 de cada 10 empreses. En canvi, els objectius 2 (Fam zero) i 14 (Vida submarina) continuen postergats, en ser esmentats per menys del 20% de les empreses.

Major tendència a rendir comptes

L'Informe de l'Observatori dels ODS de Esade i la Fundació ”la Caixa” analitza les memòries de les empreses cotitzades espanyoles i distingeix cinc grans blocs considerats prioritaris en l'àmbit de la sostenibilitat per diverses organitzacions com les Nacions Unides (ONU). Aquestes són la governança, la prosperitat (economia), les persones (societat), el planeta (medi ambient) i la materialitat, entesa aquesta última com el procés d'anàlisi que permet a l'empresa reorientar la seva estratègia cap a la sostenibilitat.

Els criteris ESG s'han convertit en la terminologia dominant per a la comunicació de la sostenibilitat per part de les empreses. Segons indica l'anàlisi, hi ha una major inclinació de les companyies cotitzades espanyoles a rendir comptes i ser transparents davant els seus grups d'interès, una condició indispensable per a la identificació de temes rellevants que permetin la integració estratègica de la sostenibilitat en l'empresa. En aquest sentit, el 86% de les companyies de gairebé tots els sectors ja ha integrat el procés de materialitat com un concepte bàsic en el seu cicle de reporti.

Més economia circular, però menys igualtat de gènere en el reporti

L'informe examina també l'àmbit de la prosperitat, que inclou aspectes econòmics no financers vinculats a l'impacte de l'empresa en el seu entorn, com la generació de valor com a motor de creixement, la innovació, la digitalització i l'economia circular. En aquesta línia, l'estudi destaca que dos de cada tres empreses integren l'economia circular en els seus informes. En concret, ocorre en totes les empreses del mercat energètic, seguides del tecnològic (86%), de la indústria i la construcció (80%), de les empreses de béns de consum (43%) i de serveis de consum (36%).

Quant al bloc de persones, descendeix moderadament el percentatge d'empreses que comunica sobre polítiques d'igualtat de gènere. Si bé hi ha hagut algunes millores quant a la informació sobre igualtat d'oportunitats i diversitat en la plantilla, ha empitjorat lleugerament el nombre d'empreses que reporten sobre discriminació en la contractació de personal. En 2021 el 43% de les empreses reporta de manera general i només el 4% ho fa de manera detallada (en tots dos casos 2 punts per sota de 2020). També empitjora el reporti sobre la discriminació en la retribució salarial. En 2021, el 39% de companyies esmenta aquest tipus de polítiques, 10 punts menys que en 2020. En canvi, sí han augmentat del 16% al 25% el reporti sobre polítiques de conciliació. Una cosa similar succeeix amb els protocols contra l'abús laboral, que el seu reporti ha pujat dos terços respecte a l'any anterior.

S'estanca el consum d'energia renovable

En l'àmbit del planeta, es frena el percentatge d'empreses cotitzades que reporta consumir energia renovable i cau un punt respecte a l'any anterior (del 67% al 66%). Segons es desprén de l'informe, existeixen resultats desiguals sobre la progressió d'empreses que reporten els abastos de les seves emissions de CO₂. Quant a l'abast 1 (emissions pròpies) s'observa una caiguda del 2020 al 2021 del 74% al 70%. El reporti de les emissions d'abast 2 (emissions d'energia adquirida) augmenta sis punts fins al 69%. Finalment, l'informe subratlla la urgència d'introduir mesures per a combatre el canvi climàtic i per a reduir dràsticament les emissions i adverteix que el percentatge d'empreses que defineix polítiques per a tractar residus perillosos és encara molt baix. El 77% de les empreses no ho fa, mentre que el 20% es refereix a això de manera superficial, i tan sols el 3% descriu detalladament com ho aplica.

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.