Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Ignasi Escudero -CR) Als carrers de Barcelona hi viuen pràcticament 2.000 persones segons el darrer cens d’Arrels Fundació. Un col·lectiu que ha augmentat en els darrers anys i que també ha vist com el coronavirus ha trencat el seu dia a dia. El tancament de comerços i establiments públics, així com l’absència de vianants pel carrer, ha modificat la vida d’una ciutat que amaga les persones sense llar. Per unes setmanes als carrers només se’ls ha vist a ells.

El coronavirus ha obligat a tots els menjadors socials a tancar les portes, però això no ha impedit que seguissin servint. Aquestes setmanes ho estan fent mitjançant l’entrega de pícnics. La Comunitat de Sant’Egidio ha duplicat el nombre d’entregues de menjar fet i l’Hospital de Campanya, a l’Església de Santa Anna, està atenent més de 200 persones cada dia.

Emergència sanitària i solitud

L’emergència sanitària ha obligat a les entitats socials a prendre mesures. A les portes de l’Església de Santa Anna els voluntaris prenen la temperatura a les persones que s’apropen a recollir aliments. “La detecció de situacions de malaltia, especialment de la Covid-19, és una de les nostres prioritats juntament amb la protecció” assenyala Peio Sánchez, rector de la parròquia. Juntament amb l’alimentació per a tot el dia i roba, el grup de voluntaris de l’Hospital de Campanya reparteix també mascaretes i elements d’higiene personal.

Des de la finestra de Santa Anna constaten que “s’està veient fam als carrers de Barcelona”. Una situació que, denuncien, no s’havia vist en els darrers anys. Per a Meritxell Téllez, membre de la Comunitat de Sant’Egidio, “s’ha fet més difícil sobreviure a la ciutat”. La xarxa de relacions de les persones que viuen al carrer és molt extensa “no estan aïllats, són part de la nostra ciutat” i el trencament amb aquesta dificulta l’accés a la informació, a corrent elèctrica per carregar telèfons mòbils i, sobretot, porta a un alt sentiment de solitud.

Un futur de crisi social greu

La previsió és que l’emergència social serà molt greu. Sánchez veu de primera mà la població més vulnerable: “les persones que aniran properament al carrer, si no es posa solució, són les que viuen del treball submergit o informal, en habitacions rellogades. Molta d’ella sense papers”. Després de les primeres setmanes de confinament a Santa Anna també estan atenent a població que no viu al carrer. En concret unes 70 famílies en situació de vulnerabilitat que s’han trobat a la cua per recollir aliments. Aquesta alerta els ha dut a obrir un nou projecte en que famílies voluntàries acompanyen a famílies vulnerables fins a obrir les portes de casa seva.

Per fer front a la crisi sanitària, l’Ajuntament de Barcelona ha habilitat instal·lacions per a les persones sense llar. Son moltes les persones que no han volgut assistir-hi. Peio Sánchez ho atribueix a diversos motius com la por a estar en un mateix espai amb molta gent, les dificultats que comporta una dependència o haver-se de separar de la parella. “Algunes persones amb malalties mentals no volen o no estan preparades per aquest nivell de vida en comunitat” afegeix. Aquests factors han provocat que hi hagi un gran nombre de persones que, tot i disposar dels recursos públics, segueixin pernoctant al carrer.