Com era Montserrat l'estiu de 1789?

Abadia de Montserrat L’estiu de 1789, al pintor Pere Pau Muntanya i a l’arquitecte Francesc Renart els van encarregar tota una sèrie de dibuixos de la muntanya de Montserrat per il·lustrar un llibre de geografia. El llibre no s’acabà publicant, però s’ha conservat un volum considerable de documentació relacionada amb el projecte editorial. Amb tota aquesta documentació, Núria Llorens ha reconstruït el context de l'àlbum, l'ha analitzat i l'ha descrit en el nou llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Montserrat, 1789. L'àlbum de dibuixos de Pere Pau Montaña i Francesc Renart.

Durant l'estiu de 1789, Montaña i Renart van confeccionar un àlbum excepcional, vint-i-dos anys abans que el monestir i l’ermitatge patissin la devastació provocada per la Guerra del Francès que canviaria la seva fesomia per sempre. Els dibuixos van ser elaborats a instàncies de Francisco de Zamora, alcalde del crim de la Reial Audiència del Principat, per il·lustrar l’edició d’una descripció geogràfica, natural i política de la muntanya de Montserrat: una obra col·lectiva que el magistrat tenia previst publicar en un termini curt, molt curt de temps. Però l’empresa editorial quedà estroncada i el llibre no es va arribar a publicar mai.

Tal com passa amb altres obres inacabades, el llibre de Zamora està envoltat de misteri i genera molts interrogants; la majoria sense resposta. El llibre no es va acabar publicant, però, sortosament, s’ha conservat un volum considerable de documentació manuscrita relacionada amb el projecte editorial. La documentació ofereix una varietat d’aproximacions a la muntanya i a la història de Montserrat, sàvies i perspicaces la majoria de vegades, i sovint, també, apassionades.

Ara, amb el suport del Departament de Cultura, Llorens ha publicat aquest llibre que conté una reproducció fotogràfica de tots els dibuixos de l’Àlbum i els complementa amb il·lustracions procedents de diferents arxius i biblioteques nacionals i internacionals que ajuden a entendre el moment històric i les possibilitats tècniques de l’època.