Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) Amb motiu de l’1 de maig, Dia Internacional de les persones treballadores, Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut posar llum a la situació de precarietat laboral que viuen diàriament moltes persones. L’entitat les ha volgut fer visibles per mitjà d’una acció als búnquers del Carmel on hi apareixen siluetes de persones amb la ciutat de Barcelona a l’horitzó. Aquestes siluetes no tenen rostre, i simbolitzen la invisibilitat i despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables. 
 
Les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que el mercat laboral actual es caracteritza per perpetuar les condicions de precarietat laboral, amb una elevada subocupació (més de 230.000 persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores i no troben feina), contractes temporals de molt curta durada, escassa protecció social (poca cobertura per desocupació i baixa quantia de les pensions), baixos salaris i dificultats per conciliar vida laboral i familiar, juntament amb un atur elevat (458.700 aturats a Catalunya). 

Malgrat l’augment de l’ocupació del 3,3%, cal tenir en compte la situació d’aquelles persones més vulnerables, que segueix empitjorant. Aquelles persones aturades de llarga durada són més de 200.000, i representen el 46,5% del total de persones aturades. D’aquests, gairebé 150.000 fa més de 2 anys que no troben feina. Més de 90.000 llars no perceben cap ingrés, i representen el 2,9% del total de llars catalanes. A més, el 100% de les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona estan en situació de precarietat: 8 de cada 10 es troben a l’atur i 2 de cada 10 són treballadors i treballadores pobres. 
 
“Les persones mereixen una igualtat d’oportunitats, perquè tenen rostre, perquè tenen nom, perquè tenen una vida, i no poden cobrir les necessitats més bàsiques”, ha denunciat Dessirée Garcia, responsable del Programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas Diocesana de Barcelona. 
 
Davant d’aquesta situació, és necessari que la política estigui al servei del treball decent. És imprescindible la col·laboració de tots els agents, especialment del sector empresarial, sindicats i administracions públiques, per generar espais d’ocupació digna i estable, i contribuir al desenvolupament de les persones i de la societat.