Càritas Catalunya: “Atenem persones més deteriorades, més vulnerables i en més situacions límit”

(Glòria Barrete –CR) Situacions d’exclusió social ja enquistades. I que venen de lluny. Aquesta és la realitat que Càritas Catalunya, amb presència a tot el territori de les deu diòcesis catalanes, constata, treballa i denuncia a la presentació de la Memòria 2021 que ha tingut lloc aquest dijous a Vic. Una exclusió social que s’inicia amb la gran crisi econòmica de l’any 2008, que continua amb la crisi dels refugiats sirians l’any 2015, que augmenta amb la pandèmia de la Covid-19 de l’any 2020 i que s’enquista amb la crisi humanitària d’Ucraïna i la inflació que vivim actualment.

Una realitat social que Càritas Catalunya constata “com una vulneració constant dels drets bàsics socials” i que ha fet augmentar en un 12% més les llars acompanyades l’any 2021, arribant a les quasi set mil llars ateses, el que suposa 241.864 persones beneficiàries, i una despesa total destinada de 46,8 milions d’euros, dels quals el 78% ha servit per acció social directa.

Treballadors pobres

Caye Gómez, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, ha explicat que s’han atés més dones que homes, alerta que ja donava l’informe FOESSA presentat al febrer que manifestava una “femenització de la pobresa”, i cada vegada més persones joves, ja que “1 de cada 3 persones ateses és menor de 30 anys”.

Gómez ha afirmat que continuen sent majoritàries les famílies ateses amb infants i adolescents a càrrec, destacant un 17% de famílies monoparentals. Remarquen des de Càritas també que, de les llars ateses, el 43% es troba en habitatges no dignes.

El 61% de les persones ateses per Càritas Catalunya l’any 2021 està en situació d’atur. Esglaia, però, veure que 1 de cada 5 persones que han acompanyat des de l’entitat d’Església tenien feina, “reflex d’una precarietat que no serveix per accedir a drets bàsics”. Es parla ja amb normalitat de treballadors pobres, “el concepte de precarietat”.

Tres problemàtiques transversals

Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya i moderadora de l’acte, ha alertat sobre tres problemàtiques transversals que fan que les persones en exclusió a cada crisi es quedin sempre per sota. Roig ha denunciat que “2 milions 260 mil persones es troben en exclusió social a Catalunya, el que representa un 29% de la població catalana”.

L’habitatge, la precarietat laboral i la bretxa digital són tres de les problemàtiques ja enquistades socialment. També destaquen la baixa cobertura de les dues polítiques socials a nivell de renda econòmiques, com són l’ingrés minim estatal i la renda garantida de Catalunya. “Ajudes que no estan arribant a la gent, arriben a molt poca gent”.

Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha estat l’encarregat de relatar sis propostes que des de Càritas Catalunya fan per revertir aquesta situació social tan complexa i dura. Es demana la creació d’un veritable parc públic de lloguer; harmonitzar l’ingrés minim vital estatal i la renda garantida de ciutadania catalana; cal un pla de formació ocupacional orientat a les necessitats actuals, un sistema fiscal que redistribueixi més justament la riquesa; un pla de xoc contra l’atur dels joves, i polítiques de suport a les famílies.

“Hem après alguna cosa?”, s’ha qüestionat Roig. “Tornarà a ser tot igual per a les persones vulnerables?”.

Veure l'altre com a germà

Romà Casanova, bisbe de Vic i president de Càritas Diocesana de Vic, ha explicat com l’Església mira la realitat de crisi continua i ho fa des “de la fraternitat i no només constatant la realitat”. I és que ha reconegut que a través de la Memòria presentada aquest dijous es constata que les persones que arriben a Càritas “estan més deteriorades, són més vulnerables i viuen més situacions límit”.

La situació actual és greu, ha afirmat, “quasi com en l’enfonsament del Titanic i hem d’evitar ser l’orquestra que segueix tocant i cal salvar-se del naufragi treballant tots junts, veient l’altre com a germà”.