Cardenal Versaldi: “Hem d’ajudar els joves a créixer també en la fe, no només en edat i coneixements”

Glòria Barrete –CR El cardenal Giuseppe Versaldi ha ocupat fins fa pocs mesos, i des del 2015, el càrrec de Prefecte del Dicasteri per a l’Educació Catòlica. Ha visitat Catalunya amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i hem aprofitat per parlar amb ell sobre els reptes actuals de l’educació catòlica, el paper de la intel·ligència artificial, o el camí de fe per a un jove avui.

Quin paper hauria de jugar avui l'escola catòlica en el segle XXI?

La tradició de l'Església des de l'antiguitat és la de buscar un diàleg entre el missatge evangèlic, per tant, entre la fe i la raó. La fe ve de dalt, des d'un nivell transcendent. La raó, en canvi, es limita al nivell del coneixement empíric i del coneixement del món segons un mètode que es basa en la realitat present. L'Església, com dic, des dels seus orígens, ha tractat de dialogar amb les diferents cultures, des del judaisme, l'hel·lenisme i després el món romà i així successivament. I és significatiu que les universitats naixessin per iniciativa de l'Església, precisament per a aquest diàleg entre fe i cultura i en una comunitat que buscava la bellesa de la veritat per a transmetre-la i aprofundir-la en les diferents generacions. Es va dirigir sobretot als joves, perquè és l’etapa que més condiciona la resta de la vida en el període de formació. És ja una tradició antiga aquesta tendència a dialogar fins i tot amb els no-creients sobre la base de valors comuns i un mètode racional per arribar a tota la veritat.

La societat actual viu una pèrdua del pont clàssic de transmissió de la fe, com eren la família, l’escola i la parròquia. Quins reptes té l'educació catòlica enfront d'aquest panorama?

Heus aquí el desafiament que existeix en el món d'avui, sobretot a les Esglésies de tradició més antiga com a Europa, a Espanya, però també a Itàlia. És a dir, la de poder utilitzar, com insistia el Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium, un llenguatge i un mètode de diàleg comprensible per als homes del nostre temps, i de totes les cultures. I això requereix una renovació per part de l'Església per anar, com diu el Papa Francesc, al cor del missatge evangèlic i no perdre's en coses secundàries, amb el benentès que els batejats ja tenen una maduresa de fe. Veiem que no és així. Cal tornar enrere, com també indicava el Concili Vaticà II, anar a les fonts que van al cor de l'Evangeli, perquè no es redueixi a un moralisme estèril i amargat. Cal motivar l'Església per fer servir un llenguatge comprensible, cosa que no significa adaptar-se a la mentalitat del món, sinó fer-nos entendre i ajudar-nos els uns als altres. I implica també escoltar les diferents cultures, fins i tot a les que no creuen. Perquè la veritat no està només dins de l'Església. Cert és que l'Església prové de Crist com a missió, però tots els homes provenen de Déu com a Creador, i per això la llavor de la veritat també es troba en altres cultures. Per tant, el diàleg interreligiós i intercultural és important a l'Església. Necessitem trobar aquest equilibri per anar a l’essencial, per fer-nos comprensibles. Com li va succeir a Jesús, l'Església no imposa sinó que proposa el missatge, deixant lliures les persones. Només una fe madura i convençuda pot donar testimoniatge de la llum. En cas contrari, com deia el Papa Benet XVI als qui lamentaven els temps passats perquè hi havia més cristians, cal anar amb compte perquè molts són arrossegats i no convençuts per l'Evangeli.

Què pot aportar l’humanisme cristià que suggereix l’Església enfront de les xarxes socials, la televisió, o la intel·ligència artificial?

Vivim en una era d'enormes desenvolupaments en la comunicació d'eines. L'Església no pot ignorar la necessitat d'utilitzar aquests mitjans. Però cal advertir contra els riscos d'una comunicació irresponsable, no lliure, amb el perill que el progrés tècnic pugui danyar el bé comú, deixant als qui tenen el poder d'aquests mitjans manipular la realitat i les consciències. La intel·ligència artificial és un repte bonic, però també perillós, perquè realment corre el risc d'escapar-se-li de les mans no sols als qui la pateixen, sinó també als qui la creen. La intel·ligència artificial té la capacitat de manipular la realitat i està desproveïda d’autoconsciència.

És difícil per al jove d'avui fer un camí de creixement en la fe?

La paradoxa és aquesta. L'Església inverteix molta força, molta energia en la iniciació en la fe, però no en la maduració de la fe. És a dir, portem els nens a fer catequesi i fem coses fins a l’adolescència i la seva confirmació. Després quan són més capaços de ser lliures i racionals, res. L'esforç de l'Església gairebé ha desaparegut a l’etapa adulta. Assumim erròniament que un arbre pot madurar per si mateix, sense conrear-lo en el temps de creixement. El Concili Vaticà II, però sobretot els successius Papes, han insistit molt en la formació permanent no sols dels sacerdots, sinó dels laics creients perquè puguin respondre als dubtes que sorgeixen a l'interior de tot creient, sobretot en els moments difícils, en què un es pregunta ’on és Déu?’. Hem de saber donar respostes. No és que l'Església tingui respostes per a tot, perquè la nostra fe continua sent un misteri, però almenys hem d’ajudar els joves a créixer també en la fe, no només en edat i coneixements.

Va en aquesta línia el Pacte Global Educatiu que demana i defensa el papa Francesc? En què consisteix?

Un pacte global significa precisament la traducció concreta del diàleg amb els qui no creuen, o en els qui creuen en altres religions, per trobar un pacte, és a dir, una pau antropològica comuna que no es basi en la diversitat religiosa, sinó en la racionalitat comuna de l'home obert al transcendent. No obstant això, el Papa insisteix molt en els perills de les desviacions extremistes fins i tot en el camp religiós, que són les que obliguen les persones a unir-se a una fe i lluitar contra les altres. En canvi, tenim una arrel racional comuna que pot establir les bases d'un pacte que sigui precisament a favor de l'educació entesa com a acompanyament i no com a adoctrinament dels joves perquè existeixi aquesta tolerància. L’educació, però, també té la responsabilitat d'ajudar els joves a créixer en tots els nivells de l'educació integral, tots.