Vés al contingut
Catalunya Religió
si-no-estas

Roger Vilaclara –CR 65 milions de reproduccions a Spotify, número u a les llistes estatals i entre les deu més escoltades a Portugal, França i, fins i tot, a escala mundial. Són les xifres que acumula 'Si no estás', el nou èxit musical que s'ha fet viral a TikTok i que no deixa de sonar en les darreres setmanes. Segur que té moltes raons per ser un número u, però un dels aspectes que crida l'atenció és el debat generat a les xarxes sobre el seu significat: la cançó més escoltada a Spotify parla de Déu?

Les opinions estan dividides entre si Iñigo Quintero parla d'un desamor o d'un allunyament de Déu. Nosaltres no tenim la resposta definitiva, però sí que hem fet una anàlisi sobre possibles interpretacions.

La cançó d'Iñigo Quintero deixa entreveure les clàssiques grans preguntes i peticions que se solen fer a les religions

"Es el poder que te han dado desde el cielo". Ja només en la primera estrofa hi trobem referències a allò diví o espiritual. Però això no acaba aquí, Quintero assegura que "no sé a dónde voy" y que "hace tiempo te volviste uno más". Cites que ens fan pensar que podria parlar d'un possible allunyament de Déu. Un retrat d'allò que molts joves poden viure avui en dia.

Si pensem que Iñigo Quintero canta directament a Déu, podem entreveure preguntes clàssiques que se solen exigir a les religions: "¿Qué me has hecho?"; "¿Dónde estoy?"; o "¿Dónde estás?". I parlant de clàssics, també hi trobem grans peticions: "Quiero ver tu otra mitad"; "No vas de frente, es lo de siempre" o "Quiero verte". I una de força explícita: "No me sirven tus pocas señales".

La cançó també podria mostrar la fe com a vehicle per la pau i el benestar personal: "Odio cuando estoy lleno de este veneno y oigo truenos si no estás". "Miro al cielo, al recordar", diu Quintero que acaba amb un: "Estoy viciado a tu amor".

“El pop cristià ha estat avortat per la dreta conservadora i per l'esquerra il·lustrada”

Per al teòleg i escriptor del bisbat de Vic Jordi Castellet, la cançó és una narració de "la recerca de sentit més enllà del desengany". Amb les paraules de Quintero, el marc espiritual "esdevé evident: estimar, creure, meravellar-se per la bellesa, la bondat i la veritat". Són, per a Castellet, experiències bàsiques i fonamentals "des d'on arribem a entendre que existeix alguna cosa més que l'immediat i el material".

"Sorprèn la maduresa del cantant que retrata a la perfecció la sensació de pèrdua i de desorientació alhora que de recerca existencial sense caure en la desesperació", afegeix Castellet. Per a ell, sigui quin sigui el significat real, la cançó és "una mostra de la recerca de l'amor absolut".

Cançó pop cristiana o d'inspiració cristiana?

I malgrat la naturalitat amb què a l'Amèrica Llatina i la tradició anglosaxona anomena Déu en les seves expressions culturals i artístiques, "a Europa això és impensable". I aquesta és una de les claus que ha generat un debat a les xarxes socials que encara ha posicionat més aquesta cançó. Però, podem parlar de cançó cristiana? És un primer pas pel sorgiment d'aquest tipus de música?

El capellà, cantant i autor d'himnes cristians Xavier Morlans diferencia la música cristiana de la cançó d'inspiració cristiana pop. "No parlem de música per pregar o de cançons que prediquin o catequitzin, sinó de cançons d'anunci o de testimoni de valors", explica. Aquest és el tipus de música que pot connectar amb els joves: "S'ha de fer amb les atmosferes musicals d'avui, ha de ser intel·ligent i s'ha de poder escoltar al cotxe amb els amics".

Sobre aquesta música d'inspiració cristiana pop també diferencia el seu recorregut a Catalunya del de l'Estat espanyol. Aquí, assegura, el pop cristià ha estat "avortat" per "la dreta conservadora" i per "l'esquerra il·lustrada". Morlans parla de la seva experiència i subratlla que els més conservadors "no volen que soni Jesús en guitarra elèctrica" mentre que "als més progres els posa nerviosos que una cançó soni per la ràdio i digui la paraula Jesús". A Catalunya, amb llarga tradició de corals, del rock català o de la nova cançó catalana; el pop d'inspiració cristiana "no ha tingut el suport dels rectors ni dels responsables de potenciar la pastoral juvenil", afirma.

A Espanya, en canvi, aquest estil de música "sí que ha reeixit bastant", diu. Però recalca: "Qui s'atreveix a fer productes més explícits i amb ritme sol ser gent que és d'un cristianisme més conservador, de dretes i espanyolista".

“Quan el jovent musicava un Salm, al rector no li agradava i llavors acabaven tocant al bar de la cantonada”

I què podem fer per impulsar la cançó d'inspiració cristiana a Catalunya? Xavier Morlans parla de potenciar un treball que en els últims 40 anys ha estat impossible: "col·laborar entre els mitjans de comunicació, que una empresa o l'Església hi posi diners i que hi hagi un circuit propi". Amb tot, un altre dels problemes segons el vicari de la parròquia de Santa Anna de Barcelona és que "no hi ha joves a les esglésies". "Fa 30 anys encara hi havia jovent que tocava a les parròquies, però el dia que s'animaven a musicar un Salm al rector no li agradava i llavors acabaven tocant al bar de la cantonada", diu. Per això, assegura que cal la col·laboració de les diòcesis per tenir més música cristiana i atreure els joves.

Malgrat que Xavier Morlans és poc optimista sobre la recuperació del pop d'inspiració cristiana, parla de fenòmens com Mireia Espelt, músic, cantant i exemple del que podria ser el nou sorgiment d'aquest gènere musical.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.